PARLEM DE BESALÚ

«En lo die 4 de novembre del any 1744 entre deu y dotze del matí caigué tot lo sostre que se trobava sobre el cor de nostre iglesia de Santa Maria (Besalú) y malmeté tot lo cor y cadiras que avia fet fer lo prior Dr. Moxi, y las avia treballadas mestre Alsina de Olot. Gracias al Senyor que ningú prenguí mal.» «Vuy die 7 desembre 1746 á les nou hores del matí poch més o menos, caigué la volta mayor de dita iglesia (Santa Maria de Besalú) ab gran estruendo que causá y gracias al Senyor que quant caigué ningú se trobava dins de dita iglesia, y aixi per Misericordia divina ningú prengué mal ni se asustá y sols caigué la volta major de dita iglesia y ab la caiguda de dita volta espetllá las llosas de la sepultura ó tomba del Ilustre Capitol qual se troba al mitg de dita iglesia.» Les dues notícies aportades per Francesc Monsalvatje i les posteriors trobades en els llibres de comptes de la confraria de la Vera Creu ens fan ballar el cap. La volta major de l'església segons es diu a

Totes les petites notes que s’han escrit sobre Jaume Albert diuen que era natural de Besalú i que va morir a Gandia el 26 d’agost de 1638 amb 47 anys, després d’haver estat membre de la Companyia de Jesús durant 31 anys. Les primeres notícies que tenim de Jaume Albert el situen a Calatayud el trienni 1620-1623 on va exercir de professor de filosofia. Entre els seus alumnes il·lustres destaca Baltasar Gracián autor d’«El Criticón». No se sap amb certesa quin any va tornar a Barcelona on també va ensenyar filosofia. Durant aquests anys, i en els posteriors, els membres de la Companyia de Jesús a la Corona d’Aragó tenien un sentiment a dir d’alguns, “massa localista”, de pertinença a una determinada terra i que no acceptaven de bon grat membres d’altres terres–encara que alguns estudiosos de la Companyia creuen que aquest era un sentiment generalitzat a tot Europa–. El malestar entre els jesuïtes de la Corona d’Aragó va augmentar quan a l’any 1627, hagueren de triar un procurador

El prevere Josep Arnautó, encarregat de l’avituallament de les partides de sometents del corregiment de Girona, signa, el 6 de febrer de 1810, un comunicat on explica que els comandants Fàbrega i Olivares s’havien assabentat de la marxa, d’Olot a Banyoles, que feia una divisió de soldats francesos amb quatre canons i decidiren atacar-los. Per això, van posar uns 300 homes emboscats prop la carretera per assaltar-los amb tot el que tenien. De resultes de l’acció moriren sis soldats enemics i feren gairebé 50 baixes entre ferits i presoners. El 2 de febrer, els mateixos comandants van rebre ordres de desallotjar els francesos que estaven aquarterats al turó de Santa Maria de Besalú. El comandant Fàbrega amb dues companyies havia de passar pel pont, mentre que, el comandant Olivares havia de vorejar la vila i entrar per la carretera d’Argelaguer amb dues companyies més. El comunicat explica que els homes d’Olivares tingueren problemes per creuar el Llierca i van arribar a Besal

Els partes de guerra que els comandants de les tropes enviaven al quarter general solien publicar-se en diaris d’abast nacional o regional. Rebuscant notícies de Besalú he topat amb el Diario de Mallorca , Diario de Palma , Diario mercantil de Cádiz, Redactor general i la Gazeta de la regencia de España e Indias que publiquen els moviments de les tropes enemigues durant la guerra del Francès i els baixes que els “nostres” provoquen. Els partes estan redactats pels mateixos caps de les tropes nacionals i es veuen dos estils molt diferents. Un estil més impersonal com el del general en cap de l’exèrcit de Catalunya Narcís Gay o dels comandants Ángel Álvarez Sotomayor, Joan Fàbregas, Cosme Oliveras i Juan Caro, i un altre estil més personalista com l'emprat pel brigadier Francesc Rovira.  Veiem uns exemples: Diari de Mallorca, núm. 339. Data 6 de desembre de 1811. «Partes dirigidos a S. E. La Junta Superior por el brigadier D. Francisco Rovira con fecha del 10 del cor

Tot sembla indicar que el tinent coronel retirat i propietari del turó de Santa Maria, Carles Aulet, va decidir ser el gran cronista de Besalú de finals del segle XIX i principis del XX. No tenia un ofici conegut llevat d'estar retirat de l’exèrcit i omplia el seu temps “restaurant” l’edifici de Santa Maria i escrivint cròniques del que succeïa a Besalú pels diaris. A voltes només feia petites notes gairebé telegràfiques, altres vegades eren històries quasi novel·lades amb un munt d’informació paral·lela. Es pot dir que les notes que Aulet envia a la premsa es poden aprofitar fins a la moll de l’os! La notícia que aquesta vegada trauré a la llum, i mai millor dit, és la inauguració de l’enllumenat elèctric de la vila de Besalú, ocorreguda el 27 de juny de 1897. Un esdeveniment que els besaluencs van convertir en un dia de festa grossa! Quadre de José Maria Tamburini, on es pot veure en primer terme la portada de Sant Pere i en segon terme el balcó de l'ajuntament

Aquest cop deixo íntegre un article d'un acte d'exaltació de la senyera a Besalú i que l’autoritat militar pertinent va trobar provocador i va multar amb 250 pessetes per no estar d’acord amb la legislació vigent. Enguany la nostra festa major ha estat una gran festassa, degut a que l’agrupació catalanista d’aquesta vila, ben influent en la comarca, no sols per ser quins son els seus ideals, sinó per la respectabilitat dels que la dirigeixen, va destinar un dia de l’esmentada festa a la benedicció de la esplèndida senyera que s’havia fet. Vingué el dia senyalat, que era el dimecres. De bon matí els socis de l’Agrupació rumbejaven la seva insígnia, i dels pobles d’aquell indret de Catalunya Vella anaven venint amics i companys, a barrejar-hi les seves alegries i els seus entusiasmes. A les nou tothom feia via cap a la muntanyola de Besalú,  i on les runes de Santa Maria, l’antiga capella del palau comtal del segle XI, aplegaven als que havien matinat més. Aquelles d

A finals de 1899, Besalú va patir una sèrie de conflictes laborals dels quals en foren protagonistes les dones, unes dones que van lluitar pels seus drets! No hi ha cap notícia dels desordres que es van produir a la vila en els documents de l’ajuntament, tot i que l’alcalde va haver de fer de mitjancer en més d’una ocasió. Els fets que narraren a continuació són trets de petites notes que, en el seu moment, van publicar la premsa catalana i espanyola. Les dates que  esmenten no es corresponen amb el dia dels fets sinó que són les de la publicació de la notícia. Uns dies abans del 20 d’octubre de 1899 Rafael Tencas va acomiadar algunes operaries de la fabrica de teixits de punt que tenia a Besalú. Les dones, trasbalsades, van aixecar una gran gatzara que va pertorbar la tranquil·litat de la vila i sembla ser que el fill del senyor Tencas o bé va perdre la paciència o bé va agafar por, però el cert és que va treure una pistola i va disparar. Com que no s’esmenta cap desgrac

El fill dels mestres de Serinyà, Josep Bosoms, tenia una gran passió, la prehistòria. Sovint anava a les coves de Serinya i les explorava fent algunes troballes prou interessant que van acabar per animar a la resta de la família a participar en la seva recerca. La fama de les coves era anterior a les visites dels Bosoms, però el fet que Josep marxés a estudiar a Barcelona i es posés en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya, li va permetre conèixer a mossèn Norber Font, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor. Molt aviat mossèn Font anà a Serinyà a visitar el museu prehistòric de la família. Poc després de la visita, començà a publicar un seguit d’articles en els diaris de l’època lloant als Bosoms i el museu. És més, aconsegueix que, el 5 de febrer de 1909, el Centre Excursionista de Catalunya convidi al fill Bosoms a fer una conferència  per parlar de les peces prehistòriques de les coves de Serinyà. Desprès de conferència foren molts els especialistes que ana

No hi ha dades de quan ni d'on va néixer Antoni Albert. El trobem per primera vegada documentat a Besalú, el 21 de maig de 1693, en el llibre de matrimonis de la parròquia de Sant Vicenç, quan es casa amb Francesca Serra, filla d'en Pere Serra, apotecari de Besalú mort l'any 1698, i de la Geltrudis. L’any següent al seu casament comença a treballar de passant del notari reial Miquel Subirós -que va escriure una Informatio ad futuram rey memorian, que fou lliurada al pel síndic de la vila a les Corts celebrades a Barcelona, Josep Costa-. A Aviat, 1696, està al capdavant d’una notaria de Besalú, ara bé, quina? La documentació a vegades diu que és el notari reial i en altres ocasions que ho és de la notaria de Sant Pere. A Antoni Albert no li costa res entra en el tarannà de la vila. A l'any 1699, els jurats Ferrer, Llorens, Cruset i Veí el trien per exercir els càrrecs de secretari i clavari de la vila (tresorer). A partir d’aquest moment i fins la seva mort es

El Boletín oficial de la Provincia de  Girona es va començar a publicar el 24 de maig de 1834. En aquest primer número es publica la reorganització territorial que es va aprovar el 21 d’abril de 1834. Així la província de Girona queda dividida en sis partits judicials, Figueres, Girona, La Bisbal, Olot, Ribes i Santa Coloma de Farners. La instrucció publica apareix en el segon número. S'informa de la formació de la Junta superior de escoles, segons disposa l’article 137 del reglament de 1825, composen la junta el senyor José Marcos de Sayz, Corregidor de Girona i governador militar i polític interí, el canonge de la col·legiata de Sant Feliu Narcís Xifreu, els mestres de primeres lletres Josep Nató i Antoni Soler, i el vocal secretari Francisco González. Continua el Boletín deixant “perles per l’educació” dels infants, quan publica, per primera vegada, una  Real orden  que recomana a totes les cases d’instrucció primària l’art d’escriure amb lletra bastarda espanyola de Franci

Heu pensat mai com els historiadors treuen l’entrellat de la història local? Us proposo un viatge a l’època de les guerres carlines (1833-1876) seguint les poques però interessants notes que hi ha en els Llibres d’Acords de l’Ajuntament de Besalú. El 28 d’octubre de 1871 es reuneixen, en sessió extraordinària sota la presidència dels senyor Pere Figueres, els membres del consistori besaluenc per discutir l’únic punt del dia: la petició que havia fet el capellà ecònom, mossèn Josep Figueres –oncle de l’alcalde–, per recuperar les portes de fusta de la canònica de Santa Maria.  En la discussió que segueix a la lectura de la petició, es recorda que l'ajuntament  havia demanat les portes,  durant la guerra civil de 1846-1849,  per necessitat, sense esperar una "orden superior" que els obligués a tancar els portals de les muralles . L’Ajuntament acorda no hi veu cap inconvenient i les retorna les possant-es en el mateix lloc d’on foren tretes. Santa Maria de Besal