PARLEM DE BESALÚ

  El text que vaig presentar al Congrés Hospitalitas et Caritas: Hospitals, cases de Beneficència i caritat a Girona al llarg de la seva història , duia per nom Hospitals efímers. L’epidèmia de còlera de 1885.   Per problemes d’espai en l’edició de les actes del congrés, els organitzadors en van demanar si tenia alguna preferència a l’hora de publicar, assegurant-me que es publicarien ambdues en anys successius. Besalú sempre em perd!! I com ja he comentat en una altra ocasió em vaig decidir per l’hospital de pobres de Besalú signat també per en Joan López i Carrera.   Per comoditat meva, aquest any també en convé publicar un altre mena d’article, la comunicació Hospitals efímers. L'epidèmia de còlera de 1885  quedarà inèdit. Si m’ho permeteu, tot i que la comunicació es va iniciar amb aquella notícia de la mort d’una dóna a Besalú quan la fumigaven i que el text no parla de la vila ni un petit moment, un la segona part d'un resum de l’esmentada comunicació.  ...

  L’Institut d’Estudis Gironins va convocar, febrer de 2019, un congrés : Hospitalitas et Caritas : Hospitals, cases de beneficència i caritat a Girona al llarg de la seva història , que s’havia de celebrar l’any següent. Poc després, per una d’aquelles casualitats que a vegades passen, vaig trobar a un dels organitzadors del congrés que em va proposar fer un escrit sobre l’hospital de Besalú. Vaig declinar la seva proposta, potser massa de pressa, argumentant que no hi havia prou documentació per fer un article sobre dit hospital. (Em vaig equivocar, la prova d’aquest error la trobareu publicada en el llibre que va editat l’IEG en els anals de 2020, “ Retalls de la història de l’hospital de pobres de Besalú” ). Oblidat, de moment, el tema de l’hospital vaig continuar amb la recerca de notícies publicades a la premsa antiga i en vaig trobar una de prou enigmàtica: El Constitucional (Girona) de 14 d’agost de 1885 es podia llegir “ Dícese que ha fallecido una mujer anciana de resu...