PARLEM DE BESALÚ

El fill dels mestres de Serinyà, Josep Bosoms, tenia una gran passió, la prehistòria. Sovint anava a les coves de Serinya i les explorava fent algunes troballes prou interessant que van acabar per animar a la resta de la família a participar en la seva recerca. La fama de les coves era anterior a les visites dels Bosoms, però el fet que Josep marxés a estudiar a Barcelona i es posés en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya, li va permetre conèixer a mossèn Norber Font, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor. Molt aviat mossèn Font anà a Serinyà a visitar el museu prehistòric de la família. Poc després de la visita, començà a publicar un seguit d’articles en els diaris de l’època lloant als Bosoms i el museu. És més, aconsegueix que, el 5 de febrer de 1909, el Centre Excursionista de Catalunya convidi al fill Bosoms a fer una conferència  per parlar de les peces prehistòriques de les coves de Serinyà. Desprès de conferència foren molts els especialistes que ana

No hi ha dades de quan ni d'on va néixer Antoni Albert. El trobem per primera vegada documentat a Besalú, el 21 de maig de 1693, en el llibre de matrimonis de la parròquia de Sant Vicenç, quan es casa amb Francesca Serra, filla d'en Pere Serra, apotecari de Besalú mort l'any 1698, i de la Geltrudis. L’any següent al seu casament comença a treballar de passant del notari reial Miquel Subirós -que va escriure una Informatio ad futuram rey memorian, que fou lliurada al pel síndic de la vila a les Corts celebrades a Barcelona, Josep Costa-. A Aviat, 1696, està al capdavant d’una notaria de Besalú, ara bé, quina? La documentació a vegades diu que és el notari reial i en altres ocasions que ho és de la notaria de Sant Pere. A Antoni Albert no li costa res entra en el tarannà de la vila. A l'any 1699, els jurats Ferrer, Llorens, Cruset i Veí el trien per exercir els càrrecs de secretari i clavari de la vila (tresorer). A partir d’aquest moment i fins la seva mort es

El Boletín oficial de la Provincia de  Girona es va començar a publicar el 24 de maig de 1834. En aquest primer número es publica la reorganització territorial que es va aprovar el 21 d’abril de 1834. Així la província de Girona queda dividida en sis partits judicials, Figueres, Girona, La Bisbal, Olot, Ribes i Santa Coloma de Farners. La instrucció publica apareix en el segon número. S'informa de la formació de la Junta superior de escoles, segons disposa l’article 137 del reglament de 1825, composen la junta el senyor José Marcos de Sayz, Corregidor de Girona i governador militar i polític interí, el canonge de la col·legiata de Sant Feliu Narcís Xifreu, els mestres de primeres lletres Josep Nató i Antoni Soler, i el vocal secretari Francisco González. Continua el Boletín deixant “perles per l’educació” dels infants, quan publica, per primera vegada, una  Real orden  que recomana a totes les cases d’instrucció primària l’art d’escriure amb lletra bastarda espanyola de Franci

Heu pensat mai com els historiadors treuen l’entrellat de la història local? Us proposo un viatge a l’època de les guerres carlines (1833-1876) seguint les poques però interessants notes que hi ha en els Llibres d’Acords de l’Ajuntament de Besalú. El 28 d’octubre de 1871 es reuneixen, en sessió extraordinària sota la presidència dels senyor Pere Figueres, els membres del consistori besaluenc per discutir l’únic punt del dia: la petició que havia fet el capellà ecònom, mossèn Josep Figueres –oncle de l’alcalde–, per recuperar les portes de fusta de la canònica de Santa Maria.  En la discussió que segueix a la lectura de la petició, es recorda que l'ajuntament  havia demanat les portes,  durant la guerra civil de 1846-1849,  per necessitat, sense esperar una "orden superior" que els obligués a tancar els portals de les muralles . L’Ajuntament acorda no hi veu cap inconvenient i les retorna les possant-es en el mateix lloc d’on foren tretes. Santa Maria de Besal

Francesc Prat Martorell és el mestre de l’escola de Besalú des de 1869. La seva primera obligació com a tal és comprovar, les condicions en que es troba l’escola. Aviat s’adona que l’edifici no és el més idoni i sol·licita a l’Ajuntament un altre local que s’adeqüi més a les necessitats dels alumnes. El mestre argumenta que el local és petit pel número d’alumnes que hi assisteixen, prop d’un centenar, que no està ben ventilat i que, a més a més, està ubicat a la plaça del Prat de Sant Pere on el soroll que fan els nois que assisteixen a l'escola del mestre de la Parròquia de Besalú (ara Sant Ferriol) complica massa la disciplina a l’aula. El consistori lloga un pis amb jardí a la plaça Constitució (actual plaça Llibertat), propietat de la vídua Gafas, per 84 pessetes anuals a pagar en dues anualitats avançades, però aquest també serà petit. Només hi caben la meitat dels alumnes! Per això, els membres de l’ajuntament decideixen cedir la sala de plens de la casa de la vila, p

          Fa pocs dies he trobat una descripció de la vila i vegueria de Besalú que fins avui havia quedat inèdita. Data del 20 de març de 1601, quan els besaluencs es van oposar a una resolució papal que unia les rendes de Santa Maria amb les de l'ardiaca de Vic.          El document, que és una memòria on s'expliquen les virtuts de l'església col·legiata de Santa Maria fa:  Besalú es una vila molt principal la qual passa de tres-cents focs o cases y es raho de la vegueria de Besalú y en ella es la Cort Real de dita vegueria ample y estreta. Y en dita vila resideixen molts cavallers, juristes y mercaders. La vegueria ample de Besalú té una llargaria d'unes 10 llegues y 3 de amplaria y dins dita vegueria ampla hi ha dos batllies reals ço es de Figueres y de Ciurana, tres comtats ço es lo de Ampuries, de Peralada y de Montagut y moltes baronies ço son la de Dosquers, Esponellà, Lers, Santa Pau y altres y lo vescomtat de Bas. Lo veguer de dita vila ha de residir en