Descripció de Besalú

          Fa pocs dies he trobat una descripció de la vila i vegueria de Besalú que fins avui havia quedat inèdita. Data del 20 de març de 1601, quan els besaluencs es van oposar a una resolució papal que unia les rendes de Santa Maria amb les de l'ardiaca de Vic.

         El document, que és una memòria on s'expliquen les virtuts de l'església col·legiata de Santa Maria fa: Besalú es una vila molt principal la qual passa de tres-cents focs o cases y es raho de la vegueria de Besalú y en ella es la Cort Real de dita vegueria ample y estreta. Y en dita vila resideixen molts cavallers, juristes y mercaders. La vegueria ample de Besalú té una llargaria d'unes 10 llegues y 3 de amplaria y dins dita vegueria ampla hi ha dos batllies reals ço es de Figueres y de Ciurana, tres comtats ço es lo de Ampuries, de Peralada y de Montagut y moltes baronies ço son la de Dosquers, Esponellà, Lers, Santa Pau y altres y lo vescomtat de Bas. Lo veguer de dita vila ha de residir en dita vila, [però] per ser lo veguer de dita vila lo veguer de Gerona [no ho fa]. Els militars, juristes y metges resideixen a Besalú.

         Una segona descripció la trobem quan s'aplica el Decret de nova planta en dos llibres diferents que es conserven a la Biblioteca Nacional de Madrid i a l'arxiu de la Corona d'Aragó:

         En el Artículo 34 manda Su Magestad que el corregimiento de Gerona comprehenda el veguerío de Gerona y el subveguerío de Besalú deviendo residir el corregidor en Gerona con un teniente letrado y otro en Bassalu o Figueras. A este corregimiento le han quitado los lugares de Riells, y de San Salvador de Breda, que le tocava por ser antes veguerío de Gerona y ahora son al corregimiento de Mataró.

         Un cop descrits els límits del corregiment de Girona passa a fer una petita ressenya dels pobles. Bassalú es villa, las jurisdicciones son del Rey, tiene ducientas casa juntas con quatro cientos viente y quatro habitantes, en esta villa hay una collegiata, y un moasterio de monges Benitos claustrales. Su situación es a la orilla del río Flubiá, en un pequeño llano entre dos montañas. Linda por la parte de levante con Lligordá y Junyá; a medio dia con Junyá y la Parroquia de Bassalú; a Poniente con la Parroquia de Bassalú y a tremuntana con la Parroquia de Bassalú, Palera y Lligordá.

         Segons la Geografia general de Catalunya. Província de Gerona, Botet i Sisó, J, (Barcelona, 1913?-1918?)

Besalú té 324 edificis i albergs, amb 1.258 habitants de fet (de dret 1.350), dels quals 578 saben llegir i escriure, que es distribueixen, per llur sexe i estat civil en:

	homes	dones
Solters	317	301
Casats	280	278
Viudos	35	47
total	632	626

El terme, en la seva major partida, es planer y el bordegen, pel nord, els faldars de la muntanya de la Mare de Déu del Mont y, pel Sud-oest, els de la serra de Sant Julià. El terrer dóna grans, llegums, hortalisses, oli i poca quantitat de vi i de fustes. S’hi cria bestiar, particularment porquí.

El rega, el Fluvià i sos afluents, lo Capellada i lo Junyell; hi brolla una font d’aigua ferruginosa magnesiana y l’atravessan la carretera de Gerona a Olot, i la que, entroncant amb aquesta, surt de Besalú en direcció a Figueres i Roses. Té, endemés, algun camí carreter, com los que condueixen als pobles veïns de Maià, Segaró, Beuda i vall del Junyell.

La Vila de Besalú està situada a uns 150 metres sobre el nivell de la mar, entre els rius Fluvià i Capellada i quasi tocant a la seva confluència. Dista de Olot, per la carretera, 20 quilòmetres, de Gerona 32 i de Figueres 25.

Es població antiga, que havia sigut capital del comtat de son nom i conserva de son passat explendor alguns edificis monumentals i alguns restes, dels qui parlarem. Té 17 carrers i quatre places, una d’aquestes amb porxos en un de sos costats; lo caseriu, en general, es de vella construcció. Hi ha dos ponts; un d’antic sobre el Fluvià, que forma angle i havia esta fortificat, que utilitza, al present, la carretera de Gerona a Olot , i l’altre de modern sobre lo Capellada, en la carretera nova de Figueres, en substitució dels que los aiguats se n’han emportat.

Celebra mercat setmanal els dimarts i els diumenges; fires el dia 2 de febrer, el de la Ascensió i el tercer diumenge de setembre, i festes majors el 22 de gener i el 24 de setembre.

Té lloc de la Guardia Civil, administració de correus, servei telefònic de la xarxa d’Olot, dues escoles públiques elementals complertes, la una de nois i l’altra de noies, i dues de privades, també la una de nois i l’altra de noies, a càrrec de corporacions religioses; quatre hostals i ordinacions a Gerona i Olot (tres vegades al dia: preu per persona 2 pessetes), i a Figueres (dues vegades al dia: preu per persona 2 pessetes). Hi ha demarcada una notaria.

S’hi exerceixen les professions liberals i les arts i oficis propis d’un centre comarcal de regular importància, i la industria i comerç hi estan representats per dues fàbriques de paper, dues de generes de punt, una de producció de força elèctrica, un moli fariner, tres premses d’oli, varies tocineríes i quatre agencies de transports.

Hi ha hospital municipal amb quatre llits, que socorre no més que en cassos d’accident, per insuficiència de rendes pròpies (225 pessetes anuals).

En l’ordre religiós, es parròquia urbana de primer ascens, amb rector, vicari, organista i tres capellans més, que era abans cap d’ardiaconat i pertany al present al arxiprestat d’Olot. Hi ha establertes en la parròquia les següents comunitats religioses: monjos benedictins, monges Josefines, germanes de l’Immaculat Cor de Maria. 

Segons el Diccionari nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya, Editorial Aedos, Barcelona, (1er ed. 1936; 2na ed. 1964)

Ajuntament de 1.272 habitants, del partit judicial d'Olot, Govern civil de Girona, arxiprestat de Besalú, bisbat de Girona, comarca de la Garrotxa. Té els agregats del Pont, el Corral i Recolta.

Situat a 151 m. d'altitud a 22 km. del cap del partit, comunica amb la carretera de Girona a Olot. Les estacions de tren més properes: Girona (L-51) a 32 km., Olot (L-233) i Figueres (L-51) a 25 km. Amb cotxes de les estacions.

Rep la correspondència per Olot. Telèfon.

Hi ha escoles públiques i una de particular, dirigida per religiosos.

Produeix gra i patates. Boscos d'alzines i de pins. Industria de mitjons i altres de gèneres de punt.

Festa major sant Prim i sant Felicià el 24 de setembre. Parròquia dedicada a Sant Vicenç- Ermita de Sant Ferriol, on es fa un aplec el 18 de setembre.

Ruïnes de la basílica de Santa Maria, espoliada, al començament d'aquest segle, dels seus relleus: és del segle XI. Església del monestir de Sant Pere, també romànica, del segle XII. L'església parroquial també és d'aquell segle. Sant Julià. Pont medieval. Importants Banys jueus recentment descoberts.

És una de les poblacions més interessants de Catalunya des del punt de vista pintoresc, històric i monumental.

Autor: Tura Clarà. Confeccionat segons les dades del padró de 1910 conservat a l'ajuntament de Besalú