Descripció de Besalú

          Fa pocs dies he trobat una descripció de la vila i vegueria de Besalú que fins avui havia quedat inèdita. Data del 20 de març de 1601, quan els besaluencs es van oposar a una resolució papal que unia les rendes de Santa Maria amb les de l'ardiaca de Vic.

         El document, que és una memòria on s'expliquen les virtuts de l'església col·legiata de Santa Maria fa: Besalú es una vila molt principal la qual passa de tres-cents focs o cases y es raho de la vegueria de Besalú y en ella es la Cort Real de dita vegueria ample y estreta. Y en dita vila resideixen molts cavallers, juristes y mercaders. La vegueria ample de Besalú té una llargaria d'unes 10 llegues y 3 de amplaria y dins dita vegueria ampla hi ha dos batllies reals ço es de Figueres y de Ciurana, tres comtats ço es lo de Ampuries, de Peralada y de Montagut y moltes baronies ço son la de Dosquers, Esponellà, Lers, Santa Pau y altres y lo vescomtat de Bas. Lo veguer de dita vila ha de residir en dita vila, [però] per ser lo veguer de dita vila lo veguer de Gerona [no ho fa]. Els militars, juristes y metges resideixen a Besalú.          

          En el llibre El priorat de Lladó i les seves filials de Pere Vayreda i Olivas, publicat a l'any 1920 per l'editorial Balmes, hi ha una delimitació de la vegueria de Besalú feta per Miquel Güell, habitant de Besalú i escrivà de la cúria. Els secretaris de la reina Maria, esposa del rei Alfons la varen trobar a l'arxiu comtal. La reina la utilitza per confirmar càrrecs en un ofici del 20 d'octubre de 1449:

           La vegaria de Besalú comensa al coll de Panisas e ve per la serra de Cabrera e puja sobre Pincaró entra a Custoja que comprèn e entra al peu de Cabrens e comprèn Ribellas e passa la serra, entra sus lo terme de Prats e ix per la serra e comprèn Rocabruna e Bolòs, e ix al coll de Segúries e al coll de Penedís e comprèn les valls de Baget de Oix i Desbhac e de Bianya, e passa per la Serra de Sant Pons d'Aulina e ix al coll de Pujolros, e al coll de Canes e al coll de la Cabra e ix al coll de Finestras e al coll de Stats e va a Matamos e passa per Bargonyar e per Vilavenut e ix a Fluvià deiús Bascra, qui és en la dita vegaria, y passa deiús Pontós que hi comprén Garrigàs e deiús Vilamorell que comprèn e ix dejús Sancta Logaya que comprèn, a Sant Pol e affronta al Far e comprèn Vilabertran, entra sus a Samuga e pres puja la ribera, de aquí amunt entra sus al coll de Paniças e comprèn Monroig e Cabrera, e dejús aquest són los llochs propis del senyor rey que són dins aquesta vegaria de Besalú; Besalú, Figueras, Pontós, Crexell, Borressà, dins aquesta vegaria és la batllia de Figueras e vescomptat de Bas en la terra de na Elisenda de Oix e Castelló de Empúrias se graures del comptat de Empúrias e lo Vescomptat de Rocabartí e Peralada que no hi havem més dins las affrontacions de aquesta vegaria emperó el veguer de Besalú ho té per pau (e) per treva.

          El  3 de desembre de 1531, Argelés Fexas, notari de la Cort Real de Besalú, va fer  una descripció de la vegueria estreta de Besalú (publicada en l'esmentat llibre del Priorat de Lladó): 

          Primerament comensa al coll de Palomeras dret al coll dels Clapés, se'n va dret al coll del Pujols seguitn una singlera de rocas, y seguient dita singlera va al coll del Suro y del coll del Suro va seguint la Roca y va fins a casa de'n Parada de Albanyà y passa per la Canal Fosca y baxa a la Ribera del molí y puja torrent amunt, dit del Ginebret, y afronta ab terma de Pincaró y baxa torrent avall de la taularia del coll de Pincaró y baxxa al torrent de la Casadevall y va ajuntar a la Muga y va Muga avall fins el torrent de Tetinell y a la font de'n Fàbrega y va dret a la Roca Longa y Pedras-blancas, afrontant dret al castell de Grillera, tot aygavés fins al coll dels Horts, y del Coll dels Horts puja al castell de Falcó y de aquí devalla al Riu-major y Pas de Treginés, camí ral qui va a Costoja a Figueras y partex ab lo mas Caot y a la Roca de Grau, baxa al Grau sa Olla y del Grau sa Olla va seguint la Roca fins a la Muga fins al Solà de Vilaroja y pren dit solà per lo mitg y dit solà se diu las Malas entradas y se'n va per la Muga amont y se'n puja dolà amont fins al Pla de la Muga i del Pla de la Muga se'n va al coll de Galgueras sempre seguint una serra que és frontera de Rosselló fins al Puig de las Presas tot serra avall fins al Puig de Caborle y de aquí va als Soms de Agulla frontera de Monàs seguint dita serra y se'n va al Cortal de'n Quera de Talaxà seguint dita serra fins una torra que és desus la Iglésia de Talaxà y frega casi ab l'Iglésia de Talaxà y amb lo collet de Talaà d'alt y de Baix, qui són tots dos en lo dit Collet, y de aquí va dret al Puig Farran seguint sempre la roca qui va al Pont de Valentí y de dit Pont de Valentí a Mellada y de aquí passa al Pla de las Oliveretas y de aquí passa a Roca-Joan y de aquí al Planbas trencant a la Creu de las Termas y va dret un Comalll avall anomenat lo Serrat del Portús y de aquí va discorrent al Capsenté, que és frontera del Pla sas Llosas y Puig sa Plana qui és dejus lo pont de Llierca y va seguint dret a Llierca y va LLierca avall un ter de ballesta poch més o manco y se retira envés la Sallera de Montagut y va dret a un corragay qui puja en lo camí ral qui va de Montagut a Castellfollit y pssas a la font de Sant Pera tot camí real qui va a Castellfollit fins al torrent de Rigort y baxa torrent avall dret al riu de Fluvià tot Fluvià avall fins al torrent de'n Illa, o Canamàs o Cuguleras, y puja per lo serrat de Massans y va dret al Puig de Morvanyà restant lo mas Morvanyà a la vegaria y del  Puig Morvayà a la Roca de las Creus y passa prop la casa de'n Palomer de La Miana qui resta de la vegaria y sobre la dita casa de dit Palomer hi ha un terma gros y puja a la serra y pren una singlera de rocas y va seguint dita singlera dret a la Roca dels Soms y va a la serra del coll del Guer y passa a la Creu del Pla de Texach migensant la serra de Aritjer y puja al coll del Prat y va al coll de Racasens, migensant la serra fins a la Roca Clascara y passa las Palomeras d'n Sajol de Finestres ahont són las armas del Sr. de Santa Pau qui partex la vegaria ab la baronia de santa Pau y va a la Roca dels Mirdós tot dret al Collet de Bosch Roig y del Collet va dret al Puig de Capell y del Puig de Capell va dret al collet de la Bastarra passant al coll de Bastarra tot serra partex tot lo ayguavés dret al Puig de la Llabrera seguint tot serra a las Rocas de Golany seguint lo ayguavés y passa al coll del LLor sobre la casa de'n Nicolau de Sant Nicolau y de aquí passa al puig de Alforcas y baxa a la casa del Coll del Roure Gros y basa al Pla de las Talladas y de aquí baxa al Marja Gros de'n Coll de Pujarnol y puja dret al camp de Sant Joan y baxa al coll de Sunyà y va seguint lo ayguavés y va dret al coll de'n Mont de'L Cals y puja al Puig-bataller y de aquí baixa al serrat del Mont de'L Cals tot dret als casals de Mir seguint lo torrent de las Rocas y se'n va al torrent de Matamós seguint Matamós fins a la Creu del mas Roura y va seguint lo camí Real qui va a Banyoles dret al collet de'n Oliveras y dret a las Lladreras, seguint lo cami Real fins al Camp gran Llapart dret al Puig de la Coronella presenent la cabanys del Farrer de Novas dret a la serra de'n Vilarnau y va a una pedra qui és a un corn de un camp de'n Bret la qual és terma qui divideix la vegaria de la Batllia de Camós, y de la Vall de Cornellà dret a la alsina de'n farrerons de Mata, que hi un terma que partex y dividex ab lo terma y jurisdichsió de la vegaria y ab la Batllia de la Vall annatn dret al corragués dels Salidós pujant y seguint tot lo serrat amont dret a la Creu qui és a migdia a un tir de mosquet de Sant Bartomeu sas Torras, restant la capella de Sant Bartomeu dins la vegaria , y tira tot dret a Fraga corragay avall i tira y puja dret al Puig de Spasens a las Terras blancas y passa dejús la casa d'en Vilar siguint lo camí Real vell de Ollés y passa dret al puig Viella y va a la Creu de' n Masó de Ollés y passa dret al Puig Vilella va dret a Sant Roch restant dita capella dins la vegaria baixant a Farga y pujant Farga amont va dret a Sant Tenys y puja corrent amot devall de la font fins lo camí real y pren tot lo camí real y va dret a Vilert fins torrent dels Abeuradós seguint lo torrent fins lo Olivet de'n Batlla qui és del Coll d'Ollés y partex lo camí rals tant quan dura lo olivet anant dret a la font de'n Moradell dret al torrent Subirà y se'n va dret al torrent Paradís y del torrent Paradís se'n va dret al Cap del quintà de'n Monguix de Orfans y passa al Cap del Puig Cornador y se'n va dret al Cap del Bosch de'n Llobera de Orfans fins a Fluvià y se'n va Fluvià amont y passa l'aygya al Cap del camp del bosch de'n Grau y se`n va per dejús las Planellas qui són de Espinavessa y passa dret a casa de'n Damont, la qual casa resta del senyor comte de Perelada y passaa dret Figuerassa y va dret a la ribera de la Costa Rasa y se'n va dret al Puig Morga, y del Puig Morga passa dret al Puig del Vi y del puig del Vi passa a la serra del Puig y pren lo torrent Ayats y se'n va a la Ribera de Algama, tot ribera amont fins al rech Madrol, seguint aquell fins a casa de'n Pou de Navata, la qual resta del comta de Peralada, y de aquí estant se'n va seguint lo torrent de Reticó y dret a Manol y alt a la bruguera de la Casadevall de Cistella fins a la Carrera qui també és a Cistella y va dret a la Sala la qual Salal resta de la vegeria tirant dret a Vilargelà ribera amont dret devant al Ambrí, restant lo Ambrí a Sistella seguint tot serra amont dret a la Pedra-dreta de'n Fàbrega de La Estela y va seguint lo ayguavés de la serra qui devalla del coll de Palomeras.

          Una segona descripció de la vegueria la trobem just quan s'aplica el Decret de nova planta en dos llibres diferents que es conserven un a la Biblioteca Nacional de Madrid i l'altre a l'arxiu de la Corona d'Aragó:

         En el Artículo 34 manda Su Magestad que el corregimiento de Gerona comprehenda el veguerío de Gerona y el subveguerío de Besalú deviendo residir el corregidor en Gerona con un teniente letrado y otro en Bassalu o Figueras. A este corregimiento le han quitado los lugares de Riells, y de San Salvador de Breda, que le tocava por ser antes veguerío de Gerona y ahora son al corregimiento de Mataró.

         Un cop descrits els límits del corregiment de Girona passa a fer una petita ressenya dels pobles. Bassalú es villa, las jurisdicciones son del Rey, tiene ducientas casa juntas con quatro cientos viente y quatro habitantes, en esta villa hay una collegiata, y un moasterio de monges Benitos claustrales. Su situación es a la orilla del río Flubiá, en un pequeño llano entre dos montañas. Linda por la parte de levante con Lligordá y Junyá; a medio dia con Junyá y la Parroquia de Bassalú; a Poniente con la Parroquia de Bassalú y a tremuntana con la Parroquia de Bassalú, Palera y Lligordá.

         Segons la Geografia general de Catalunya. Província de Gerona, Botet i Sisó, J, (Barcelona, 1913?-1918?)

Besalú té 324 edificis i albergs, amb 1.258 habitants de fet (de dret 1.350), dels quals 578 saben llegir i escriure, que es distribueixen, per llur sexe i estat civil en:

	homes	dones
Solters	317	301
Casats	280	278
Viudos	35	47
total	632	626

El terme, en la seva major partida, es planer y el bordegen, pel nord, els faldars de la muntanya de la Mare de Déu del Mont y, pel Sud-oest, els de la serra de Sant Julià. El terrer dóna grans, llegums, hortalisses, oli i poca quantitat de vi i de fustes. S’hi cria bestiar, particularment porquí.

El rega, el Fluvià i sos afluents, lo Capellada i lo Junyell; hi brolla una font d’aigua ferruginosa magnesiana y l’atravessan la carretera de Gerona a Olot, i la que, entroncant amb aquesta, surt de Besalú en direcció a Figueres i Roses. Té, endemés, algun camí carreter, com los que condueixen als pobles veïns de Maià, Segaró, Beuda i vall del Junyell.

La Vila de Besalú està situada a uns 150 metres sobre el nivell de la mar, entre els rius Fluvià i Capellada i quasi tocant a la seva confluència. Dista de Olot, per la carretera, 20 quilòmetres, de Gerona 32 i de Figueres 25.

Es població antiga, que havia sigut capital del comtat de son nom i conserva de son passat explendor alguns edificis monumentals i alguns restes, dels qui parlarem. Té 17 carrers i quatre places, una d’aquestes amb porxos en un de sos costats; lo caseriu, en general, es de vella construcció. Hi ha dos ponts; un d’antic sobre el Fluvià, que forma angle i havia esta fortificat, que utilitza, al present, la carretera de Gerona a Olot , i l’altre de modern sobre lo Capellada, en la carretera nova de Figueres, en substitució dels que los aiguats se n’han emportat.

Celebra mercat setmanal els dimarts i els diumenges; fires el dia 2 de febrer, el de la Ascensió i el tercer diumenge de setembre, i festes majors el 22 de gener i el 24 de setembre.

Té lloc de la Guardia Civil, administració de correus, servei telefònic de la xarxa d’Olot, dues escoles públiques elementals complertes, la una de nois i l’altra de noies, i dues de privades, també la una de nois i l’altra de noies, a càrrec de corporacions religioses; quatre hostals i ordinacions a Gerona i Olot (tres vegades al dia: preu per persona 2 pessetes), i a Figueres (dues vegades al dia: preu per persona 2 pessetes). Hi ha demarcada una notaria.

S’hi exerceixen les professions liberals i les arts i oficis propis d’un centre comarcal de regular importància, i la industria i comerç hi estan representats per dues fàbriques de paper, dues de generes de punt, una de producció de força elèctrica, un moli fariner, tres premses d’oli, varies tocineríes i quatre agencies de transports.

Hi ha hospital municipal amb quatre llits, que socorre no més que en cassos d’accident, per insuficiència de rendes pròpies (225 pessetes anuals).

En l’ordre religiós, es parròquia urbana de primer ascens, amb rector, vicari, organista i tres capellans més, que era abans cap d’ardiaconat i pertany al present al arxiprestat d’Olot. Hi ha establertes en la parròquia les següents comunitats religioses: monjos benedictins, monges Josefines, germanes de l’Immaculat Cor de Maria. 

Segons el Diccionari nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya, Editorial Aedos, Barcelona, (1er ed. 1936; 2na ed. 1964)

Ajuntament de 1.272 habitants, del partit judicial d'Olot, Govern civil de Girona, arxiprestat de Besalú, bisbat de Girona, comarca de la Garrotxa. Té els agregats del Pont, el Corral i Recolta.

Situat a 151 m. d'altitud a 22 km. del cap del partit, comunica amb la carretera de Girona a Olot. Les estacions de tren més properes: Girona (L-51) a 32 km., Olot (L-233) i Figueres (L-51) a 25 km. Amb cotxes de les estacions.

Rep la correspondència per Olot. Telèfon.

Hi ha escoles públiques i una de particular, dirigida per religiosos.

Produeix gra i patates. Boscos d'alzines i de pins. Industria de mitjons i altres de gèneres de punt.

Festa major sant Prim i sant Felicià el 24 de setembre. Parròquia dedicada a Sant Vicenç- Ermita de Sant Ferriol, on es fa un aplec el 18 de setembre.

Ruïnes de la basílica de Santa Maria, espoliada, al començament d'aquest segle, dels seus relleus: és del segle XI. Església del monestir de Sant Pere, també romànica, del segle XII. L'església parroquial també és d'aquell segle. Sant Julià. Pont medieval. Importants Banys jueus recentment descoberts.

És una de les poblacions més interessants de Catalunya des del punt de vista pintoresc, històric i monumental.

Autor: Tura Clarà. Confeccionat segons les dades del padró de 1910 conservat a l'ajuntament de Besalú