PARLEM DE BESALÚ

Manuel Prats era fill de Barcelona on va viure fins els 20 anys. Ja havia estudiat filosofia i dos anys de teologia quan sentí la   crida i va entrar a la congregació de benedictina claustral tarraconense, fent dos anys del noviciat al monestir de Sant Pau de Barcelona, i els restants al monestir de Sant Pere de Besalú, on va professar. Durant els anys que va romandre a Besalú fou el corrector o abat de la Venerable Congregació dels Dolors   i a l’any 1739 en fou també el prior. Físicament era un home d’estatura mitjana, de cabell fos, barba serrat, moreno de pell amb la cara prima i picada per la verola. Es va integrar ràpidament a la vida de la vila de Besalú, a tots nivells, segurament a masses nivells, cosa que li va portar problemes amb la Santa Inquisició. El Sant Tribunal li va obrir un sumari arrel d’una carta, datada el 15 d’agost de 1737, que el llicenciat Francesc Ruira, jesuïta, va escriure per encàrrec de Margarida H. de Serinyà. El fiscal del Tribunal, va delegar

“ Quantes vegades he sentit jo mateix des del fons de ma pacífica cel·la retrunyir entorn del monestir algunes de les més formoses melodies populars del cant gregorià! I eren nois, el jovent, els homes, quins les cantaven! I el ritme era portat d’una faisó irreprotxable. I Jo, breçolat per les ondulacions cadencioses em sorprenia extasiat com en un somni. Altres vegades i bastant sovint les veus de que aquí parlo s’han apropat al monestir i han penetrar fins els claustres. Uns d’aquest últims dies encara jo sentia als nostres obrers cantar o xiular, mentre treballaven dins casa nostra, els Kyries de l’edició, els uns després dels altres. Ells mescolaven també les melodies d’himnes amb les del Glorie i del Credo. Entre altres, la graciosa melodia de l’himne de les Hores menors de les festes de la Verge, d’una inspiració i frescor exquisida, era transportada de temps en temps per les ondulacions aèries fins a nosaltres amb son ritme perfectament trobat i executat. Donava gust s