PARLEM DE BESALÚ

  A l’any 1725, el prior de Santa Maria de Besalú, Josep Moixí, va permutar el priorat amb Baltasar Descatllar i Bonaselva (1725-1745) a canvi d’un personat molt elevat. Baltasar era el besnet del matrimoni ripollès Bernat Manuel de Tord i Mai i Estàsia Descamps que tingueren  tres fills, Manuel, Maria Teresa i Anna. (Quadre 1). La darrera filla esmentada es va casar amb Climent Descatllar, baró de Prullans i foren els pares de Josep Descatllar, casat amb la Rafaela Bonaselva; Jaume, casat amb Maria Baulo, Joan Baptista, abat de Sant Esteve de Banyoles (1730-1744) i Maria Gràcia casada amb Josep Pastor i de Mora que tingueren quatre fills: Josepa, Maria Gràcia, Josep i Francesc, abat de Sant Pere de Besalú (1715-1735). És a dir, Baltasar Descatllar era un nebot de Joan Baptista Descatllar i Tord abat de Sant Esteve de Banyoles i cosí de l’abat de Sant Pere de Besalú, Francesc Pastor i Descatllar. (Quadre 2). Tots aquests abats i priors foren els fills segons que van cursar est...

  Vista General de Besalú El rei Felip, endut per la por que tenia als protestants expulsat de França, va decidir reformar els bisbats de la frontera i les cases religioses que hi havia establertes. Crear un nou bisbat havia estat relativament fàcil, sobretot si ho comparem amb la pretesa reforma dels monestirs i les canòniques catalanes. El sant pare, un cop va haver escoltat els arguments del rei no va trobar cap motiu per deixar-li fer. Per Això, el rei va decidir no les proveiria de nou quan es produïa una vacant, així aconseguiria la ruïna econòmica del monestir i tendira un motiu per tancar les que considerava “innecessàries”. Per reblar el clau va ordenar que si era estrictament necessari que hi hagués un administrador, es nomenés al més incapaç. Sant Pere de Besalú, es va trobar en aquest impàs quan l’abat Joan de Tormo va morir (1573). Els esforços que estaven fen els besaluencs per impedir la unió de les rendes de Santa Maria de Besalú a l’ardiaconat de Vic foren “recom...

  “ Als desaset del mes de febrer del anÿ 1754, morí lo Joseph Tintorer, de edat sinquanta anÿs poc mes o menos, mestre de cases habitant en la vila de Besalú, Bisbat de Gerona, Architecto de fama ÿ qui fabricà la casa nova de la Abadia del monestir de St. Pere de dita Vila. Rebe los sagraments de penitencia, eucharistia ÿ extremuncio. No consta hage fet testament, solament declarà en presencia del Illtre Dn Joan de Oriola prevere ÿ Prior de la Iglesia Collegiata de Sta Maria de Besalú dels rvts. Miquel Carbó ÿ Dr. Geroni Ros preveres domers de la parroquial Iglesia de St. Vicens de dita vila de Besalú ÿ que tenia rebut de Francesca Tintorer, muller sua 50 lliures barn. En tot ÿ que era sa voluntat quedia assegurada ÿ satisfeta de sos bens per dita quantitat complert. Al cadàver del qual se ha donat sepultura en la predita parroquial Iglesia de St. Vicens de Besalú en un vas de la obra al desavuit del mateix mes ÿ anÿ, en la qual Iglesia se li ha celebrat lo ofici de enterro ab ass...

Marià Berga i Felip , (1768-1772), natural de Girona, va iniciar la seva carrera de vares a Besalú Quan el van nomenar estava exercint en el bufet que Tomàs Jover i Salas tenia prop la Cort. Va fer el jurament el 19 d’agost de 1768. Es casà amb Ignasia Llaudes i d'Oriola, filla del qui fou Tinent Corregidor Joan Llaudes Benegas i de Ignasia d'Oriola i Guanter, germana del prior de Santa Maria de Besalú, Joan d'Oriola. José Higinio González de Castro , (1772-1775) era fill d’Oriola. Va rebre el despatx de nomenament per l'alcaldia major de Besalú el 12 de gener de 1772 a Vic, on exercia la seva primera vara i va jurar el càrrec el 17 de febrer. A Besalú, però, va iniciar una relació amb una dona casada i sembla ser que va participar en un complot per assassinar el marit d’aquesta. Descobert el complot, l’Audiència de Catalunya va ordenar el seu arrest i el posterior empresonament a Barcelona on Manuel de Roda va demanar permís per obrir-li un procés criminal. Se...

           El 12 de març de 1715 es publicà un Decret pel qual Felip V ordenava al Consell de Castella elaborés un consulta sobre com hauria de ser la nova estructura política a Catalunya. Uns dies més tard és demanava, per separat, a Francesc Ametller i a José Patiño que els confeccionin.   Tardaren un mes en tenir-los enllestits i tots dos arriben a la conclusió que seria contraproduent nomenar militars pel càrrec de Corregidor, que seria més adequat que fossin de Lletres o de Capa y Espada tal com es feia a Castella. Si bé en un primer moment es va acceptar molt aviat es canvià d'opinió i passaren a ser militars. Ara bé, els dos informes discrepaven sobre els alcaldes majors. Mentre Ametller creia que se n’havia de prescindir per motius econòmics, Patiño en va dibuixar el mapa geogràfic, va fer recompte de quants en necessitaria i on s’havien d’establir. Així Barcelona tingué dos tinents lletrats (alcaldes majors) [1] resid...

A la B iblioteca Nacional i a l’arxiu de la Corona d’Aragó es conserven diversos manuscrits intitulats ‘Corregimiento de Gerona’ que, en línies generals, són el procés de transformació de la vegueria de Girona i sotsvegueria de Besalú en el corregiment de Girona, complint el manament de l’article 34 del Decret de Nova Planta. El primer dels manuscrits esmentats inicia les seves línies amb aquestes paraules: « Manda su Majestad que el corregimiento de Gerona comprenda el veguerío de Gerona, y el subveguerío de Besalú debiendo residir el Corregidor en Gerona con un Teniente letrado, y otro en Besalu o Figueras. A Este Corregimiento le han quitado los lugares de Riells, y de San Salvador de Breda, que le tocaba per ser antes veguerío de Gerona, y ahora son al Corregimiento de Mataró ». Segons el redactat del Decret de N ova Planta , les autoritats borbòniques dubtaven on havien d’establir el segon jutjat: Besalú era un vila petita en franca decadència i Figueres mostrava una major...