PARLEM DE BESALÚ

  El primer esment d’Antoni Quer el trobem en els documents de la unió de les rendes de Santa Maria de Besalú amb l’ardiaconat de Vic. En una carta datada a Ventosilla el 10 d’octubre de 1601, el rei Felip III mana al seu ambaixador a Roma, Gonzalo Fernández de Córdoba, duc de Sessa, que posi tots els impediments possibles per silenciar Antoni Quer o qualsevol altre que pretengui el priorat de Besalú. [1] La notícia de la pretensió de Quer arribava a Girona abans del mes d’abril de 1602. De fet, Jeroni Colomer, aquells dies membre del consell de la vila de Besalú i síndic nomenat per dur els temes que afecten Santa Maria, comentava aquest fet amb l’ardiaca de Vic: « que un tal Quer, lo qual es en Roma, havia impetrat lo priorat de manera que es deia públicament y quan a mi mo digueren men vaig riure, y donils la raho que feia maravella tal, creguessen que lo papa donaria lloch a impetrar ninguna persona que primer no fos declarada a Tarragona que no tenia lloch la unió del ardiaco...

  Són molt poques les notícies que tenim de Miquel Tormo, últim prior comendatari de Santa Maria de Besalú, i gairebé totes ens han arribat de forma indirecta [1] . Miquel Tormo fou el 63è President de la Generalitat de Catalunya (1553-1554) elegit a mitjan trienni per a substituir al seu oncle, Joan Tormo, bisbe de Vic i 62è President de la Generalitat (1552-1553) que va morir pocs mesos després de ser elegit. Molt sovint ha estat confós amb l’abat de Sant Pere de Besalú Joan Tormo (1551-1573). És possible que ambdós, prior i abat, estiguessin emparentats amb el també esmentat bisbe de Vic. Una de les primeres notícies que tenim de Miquel Tormo a Besalú la trobem enmig de la documentació de Santa Maria de Besalú conservada a Girona. És un recull de nomenaments de procuradors nomenats per dur el dia a dia del priorat: « Als 14 de 8bre de 1549 [2]   en lo capbreu del Priorat de l’O foli 10, retro. Don Miquel de Tormo com a Prior de Besalú crea per son vicari general a Miqu...

«En lo die 4 de novembre del any 1744 entre deu y dotze del matí caigué tot lo sostre que se trobava sobre el cor de nostre iglesia de Santa Maria (Besalú) y malmeté tot lo cor y cadiras que avia fet fer lo prior Dr. Moxi, y las avia treballadas mestre Alsina de Olot. Gracias al Senyor que ningú prenguí mal.» «Vuy die 7 desembre 1746 á les nou hores del matí poch més o menos, caigué la volta mayor de dita iglesia (Santa Maria de Besalú) ab gran estruendo que causá y gracias al Senyor que quant caigué ningú se trobava dins de dita iglesia, y aixi per Misericordia divina ningú prengué mal ni se asustá y sols caigué la volta major de dita iglesia y ab la caiguda de dita volta espetllá las llosas de la sepultura ó tomba del Ilustre Capitol qual se troba al mitg de dita iglesia.» Les dues notícies aportades per Francesc Monsalvatje i les posteriors trobades en els llibres de comptes de la confraria de la Vera Creu ens fan ballar el cap. La volta major de l'església segons es diu a...

Heu pensat mai com els historiadors treuen l’entrellat de la història local? Us proposo un viatge a l’època de les guerres carlines (1833-1876) seguint les poques però interessants notes que hi ha en els Llibres d’Acords de l’Ajuntament de Besalú. El 28 d’octubre de 1871 es reuneixen, en sessió extraordinària sota la presidència dels senyor Pere Figueres, els membres del consistori besaluenc per discutir l’únic punt del dia: la petició que havia fet el capellà ecònom, mossèn Josep Figueres –oncle de l’alcalde–, per recuperar les portes de fusta de la canònica de Santa Maria.  En la discussió que segueix a la lectura de la petició, es recorda que l'ajuntament  havia demanat les portes,  durant la guerra civil de 1846-1849,  per necessitat, sense esperar una "orden superior" que els obligués a tancar els portals de les muralles . L’Ajuntament acorda no hi veu cap inconvenient i les retorna les possant-es en el mateix lloc d’on foren tretes. Santa Maria de ...