PARLEM DE BESALÚ

  En el llibre d’acords del capítol de canonges de Santa Maria de Besalú hi ha una petita notícia per recordar el dia que els francesos s’endugueren a molts preveres i jurats de Besalú i de la vegueria petita: Dia 13 de febrer de 1713 vingué un destacament de francesos del fondo del Empurda comendat del comte de Fienes a esta vila de Besalú y dit destacament arriba fins a Montegut de hont sen mana lo domer Ferrosola de aquell lloc junt ab dos jurats y altres persones; pasa dit destacament a Tortellá y sen mana lo sacrista y altres persones, passa a Sales y noi troba ningú; de Argelague sen mana lo prevere y altres personas; de Beuda solo lo prevere que tots eran retirats; de Lligorda lo prevere y los paisans se salvaré, y robaren la Iglesia menos lo que tovava a la Iglesia: mentres lo destacament era per exos llochs resta en esta vila una porció de Francesos y pregueren los protectors de la comunitat de Sant Vicens, ço es lo domer Agusti, domer de la doma de Fornells y mossèn Rap...

Esbrinar que li va passar al nostre besaluenc, aquest cop, és realment difícil. Tot i que la família ha conservat l’expedient militar d’Amadeu Jou, anomenat també en la documentació Font, Fon i Jon, saber el que va fer o li va passar mentre va estar a la Guerra de Cuba és gairebé impossible.  Els partes de guerrra  falsos o manipulats pel mateix exèrcit espanyol, els silencis emprats en algunes ocasions o  l'excés d'informació -sobretot de la premsa- complica no ja la comprovació dels fets sinó, també , dificulta la visualització de la ruta que hauria fet per terres cubanes. Amadeu Jou Desplans, fill de Josep i Francesca, ca néixer a Besalú el 27 de febrer de 1874 i feia de pagès quan, per edat, entrà en el sorteig de quintos del reemplaçament de 1893. La sort o la dissort el va dur a formar part del quota de jovent que havia de servir durant dotze anys a l’exèrcit. Se’l destina al regiment d’infanteria de Bailén núm. 24 amb seu a Logroño, on arribà el 6 de març...

El prevere Josep Arnautó, encarregat de l’avituallament de les partides de sometents del corregiment de Girona, signa, el 6 de febrer de 1810, un comunicat on explica que els comandants Fàbrega i Olivares s’havien assabentat de la marxa, d’Olot a Banyoles, que feia una divisió de soldats francesos amb quatre canons i decidiren atacar-los. Per això, van posar uns 300 homes emboscats prop la carretera per assaltar-los amb tot el que tenien. De resultes de l’acció moriren sis soldats enemics i feren gairebé 50 baixes entre ferits i presoners. El 2 de febrer, els mateixos comandants van rebre ordres de desallotjar els francesos que estaven aquarterats al turó de Santa Maria de Besalú. El comandant Fàbrega amb dues companyies havia de passar pel pont, mentre que, el comandant Olivares havia de vorejar la vila i entrar per la carretera d’Argelaguer amb dues companyies més. El comunicat explica que els homes d’Olivares tingueren problemes per creuar el Llierca i van arribar a Besal...

Els partes de guerra que els comandants de les tropes enviaven al quarter general solien publicar-se en diaris d’abast nacional o regional. Rebuscant notícies de Besalú he topat amb el Diario de Mallorca , Diario de Palma , Diario mercantil de Cádiz, Redactor general i la Gazeta de la regencia de España e Indias que publiquen els moviments de les tropes enemigues durant la guerra del Francès i els baixes que els “nostres” provoquen. Els partes estan redactats pels mateixos caps de les tropes nacionals i es veuen dos estils molt diferents. Un estil més impersonal com el del general en cap de l’exèrcit de Catalunya Narcís Gay o dels comandants Ángel Álvarez Sotomayor, Joan Fàbregas, Cosme Oliveras i Juan Caro, i un altre estil més personalista com l'emprat pel brigadier Francesc Rovira.  Veiem uns exemples: Diari de Mallorca, núm. 339. Data 6 de desembre de 1811. «Partes dirigidos a S. E. La Junta Superior por el brigadier D. Francisco Rovira con fecha del 10 del cor...