El segrest de les autoritats civils i eclesiàstiques de la vegueria petita de Besalú al final de la Guerra de Successió

 

En el llibre d’acords del capítol de canonges de Santa Maria de Besalú hi ha una petita notícia per recordar el dia que els francesos s’endugueren a molts preveres i jurats de Besalú i de la vegueria petita:

Dia 13 de febrer de 1713 vingué un destacament de francesos del fondo del Empurda comendat del comte de Fienes a esta vila de Besalú y dit destacament arriba fins a Montegut de hont sen mana lo domer Ferrosola de aquell lloc junt ab dos jurats y altres persones; pasa dit destacament a Tortellá y sen mana lo sacrista y altres persones, passa a Sales y noi troba ningú; de Argelague sen mana lo prevere y altres personas; de Beuda solo lo prevere que tots eran retirats; de Lligorda lo prevere y los paisans se salvaré, y robaren la Iglesia menos lo que tovava a la Iglesia: mentres lo destacament era per exos llochs resta en esta vila una porció de Francesos y pregueren los protectors de la comunitat de Sant Vicens, ço es lo domer Agusti, domer de la doma de Fornells y mossèn Raphael Serra beneficiat de dita Iglesia y prevere del Mor y Usiña; dos jurats y sinch altres persones de dita vila; u també lo prior de Sant Pere anomenat lo dr. Servera, lo sacrista y altra gent; y de Esponella lo prevere y altre gent y los tirarent tots a Peralada hon fehia habitació dit compte de Fienes; y desp´res lligats tots pasarena Rosas enbarcats a Caplliura y de allí a Perpinyà fent los (....) com si fossen estat esclaus, pijo encara a los sacerdots que a los llaixhs. En Perpinà los posaren a un puesto anomenat las casa hermes vulgarment diteas Cortels y los tancaren com a esclaus al ger sens llibertat ni menos de la obediencias del cos sen una sentencia ni poder parlar ab ningú composant los ab lo gasto ; y allí estigueren dos mesos patiren pobres presoners malatias arribant tots a la grosta de la mort. De eclesiàstics morí lo sacrista de Crespias, lo prevere de Argelager; lo prevere de Esponella fou extramunciat; y de llaics també ni moren alguns; y tot lo origen de esa presonia fou lo diner, ço es lo any 1711 desijaren los francesos un donatiu gratuir de 500 lliures barna a la comunitat y capítol de Besalú y corragueren a Girona y se aquitarien per lo present que se paga la meitat de 350 lliures; y després sens demanar cosa sen porten dits presoners. Y pasat lo comta del gasto que feren dits presoners passa de 600 lliures y no fou possible de lliurar dits presoners ... 

En un altre punt del llibre d'acords dels canonges s'esmenta que les cases del sagristà i la de la sota-sagristia foren cremades pels francesos per pressionar en el tema del rescat i que, finalment, el vicari general de la diòcesi va donar permís per fer un pagament de 200 lliures.

Malgrat que en la noticia no explica com va acabar la història, la sabem per les notes del notari Anton Albert que aquell any era el jurat en cap de la vila de Besalú. El notari, en el moment de passar comptes de les despeses del seu mandat, va fer un memorial per deixar constància de tot el que va dir i fer. «Despres que lo dit Sr. compte de Fiennas fou fora y sen hague amenats los presoners fui jo moltes anades y deligencies per traurerlos de la presó». Anà a Girona, on hi havia mossur de Such, recaptador de les contribucions, que li va dir que la vila tenia un deute de 25 mesos de contribucions, els mateixos que havien transcorregut des del mes d’abril de l’any 1711 fins el dia que es van endur als besaluencs. És a dir, que devien 3.824 lliures i 10 sous.

Esverat, el notari va haver d’idear algun pla per aconseguir aquesta quantitat de diners. Va demanar-los, a crèdit, als grans propietaris de Besalú, però aquests estaven tan arruïnats com la mateixa universitat. Llavors va haver de recórrer als grans botiflers de la terra, entre els que hi havia Gregori de Mates, Jaume Piferrer de Figueres, Miquel Piferrer de Vilatenim i Narcís Blanc de Girona. Per arribar a la quantitat exigida, aporten unes àpoques signades per musur de Gibri, de quan li veren la vida els dies que va estar hostatjat a Besalú.

Amb tot aquest capital, tornà a veure a musur de Such i li lliurar els diners. Aquest li signa un rebut amb el qual, Albert, va anar a trobar al comte de Fiennes per demanar-li un passaport que li permetés circular lliurement pels camins empordanesos i rossellonesos, i una carta de llibertat pels presos.

Anton Albert va fer el camí acompanyat per Francesc Blasi, mestre de cases, que el va ajudar amenarme les cavalgadures amb les que havien de tornar els presoners malalts. Les factures, però, només augmentaven. Va caldrà pagar al carceller lo gasto que feren los presoner menos lo Sr. Safont que sel paga com consta en la rebuda. També hagueren de pagar a un apotecari de Perpinyà per medicines se havien gastat per lo jurat Massia. Per celebrar que gairebé tots pogueren sortir en vida, Despres que foran fora de la presó de Perpinyà per lo gasto que ferem tots al hostal pagi 12 lliures. El notari anotà totes les despeses que feren durant el camí de tornada,  fins que arribaren a Besalú 43 dies després que Anton Albert comences el perible per rescatar-los.