PARLEM DE BESALÚ

       És una bona pregunta. Què en sabem? Tenim molts relats que ens narren una història, sempre la mateixa, sense discrepàncies. Això ens fa suposar que és certa, però ho és? Fa poc vaig publicar un article que intenta demostrar que el comte Radulf [1] no podia haver estat comte de Besalú. Això contradiu els relats que ens han presentat i a més a més modifica lleugerament la història del comtat. Les notícies que tenim de Barcelona fins a l’any 911, són purament eclesiàstiques i, endemés, no s’hi esmenta el nom de cap comte. El mateix Ramon d’Abadal admetia que no havia trobat cap document que relaciones el comte Guifré el Pilós amb el comtat de Barcelona. Llavors d’on surt la idea de que Guifré el Pilós era el comte de Barcelona?   Hi ha dos motius que sobresurten per lligar aquest idea. La necessitat que tingueren els descendents del Pilós que tenir un passat “digne” que els remuntava a la mateixa família imperial franca i el fet de confondre vida de dos Guif...

“ Quantes vegades he sentit jo mateix des del fons de ma pacífica cel·la retrunyir entorn del monestir algunes de les més formoses melodies populars del cant gregorià! I eren nois, el jovent, els homes, quins les cantaven! I el ritme era portat d’una faisó irreprotxable. I Jo, breçolat per les ondulacions cadencioses em sorprenia extasiat com en un somni. Altres vegades i bastant sovint les veus de que aquí parlo s’han apropat al monestir i han penetrar fins els claustres. Uns d’aquest últims dies encara jo sentia als nostres obrers cantar o xiular, mentre treballaven dins casa nostra, els Kyries de l’edició, els uns després dels altres. Ells mescolaven també les melodies d’himnes amb les del Glorie i del Credo. Entre altres, la graciosa melodia de l’himne de les Hores menors de les festes de la Verge, d’una inspiració i frescor exquisida, era transportada de temps en temps per les ondulacions aèries fins a nosaltres amb son ritme perfectament trobat i executat. Donava gust s...

Tot sembla indicar que el tinent coronel retirat i propietari del turó de Santa Maria, Carles Aulet, va decidir ser el gran cronista de Besalú de finals del segle XIX i principis del XX. No tenia un ofici conegut llevat d'estar retirat de l’exèrcit i omplia el seu temps “restaurant” l’edifici de Santa Maria i escrivint cròniques del que succeïa a Besalú pels diaris. A voltes només feia petites notes gairebé telegràfiques, altres vegades eren històries quasi novel·lades amb un munt d’informació paral·lela. Es pot dir que les notes que Aulet envia a la premsa es poden aprofitar fins a la moll de l’os! La notícia que aquesta vegada trauré a la llum, i mai millor dit, és la inauguració de l’enllumenat elèctric de la vila de Besalú, ocorreguda el 27 de juny de 1897. Un esdeveniment que els besaluencs van convertir en un dia de festa grossa! Quadre de José Maria Tamburini, on es pot veure en primer terme la portada de Sant Pere i en segon terme el balcó de l'ajuntament...

El Boletín oficial de la Provincia de  Girona es va començar a publicar el 24 de maig de 1834. En aquest primer número es publica la reorganització territorial que es va aprovar el 21 d’abril de 1834. Així la província de Girona queda dividida en sis partits judicials, Figueres, Girona, La Bisbal, Olot, Ribes i Santa Coloma de Farners. La instrucció publica apareix en el segon número. S'informa de la formació de la Junta superior de escoles, segons disposa l’article 137 del reglament de 1825, composen la junta el senyor José Marcos de Sayz, Corregidor de Girona i governador militar i polític interí, el canonge de la col·legiata de Sant Feliu Narcís Xifreu, els mestres de primeres lletres Josep Nató i Antoni Soler, i el vocal secretari Francisco González. Continua el Boletín deixant “perles per l’educació” dels infants, quan publica, per primera vegada, una  Real orden  que recomana a totes les cases d’instrucció primària l’art d’escriure amb lletra bastarda espanyola...

          Fa pocs dies he trobat una descripció de la vila i vegueria de Besalú que fins avui havia quedat inèdita. Data del 20 de març de 1601, quan els besaluencs es van oposar a una resolució papal que unia les rendes de Santa Maria amb les de l'ardiaca de Vic.          El document, que és una memòria on s'expliquen les virtuts de l'església col·legiata de Santa Maria fa:  Besalú es una vila molt principal la qual passa de tres-cents focs o cases y es raho de la vegueria de Besalú y en ella es la Cort Real de dita vegueria ample y estreta. Y en dita vila resideixen molts cavallers, juristes y mercaders. La vegueria ample de Besalú té una llargaria d'unes 10 llegues y 3 de amplaria y dins dita vegueria ampla hi ha dos batllies reals ço es de Figueres y de Ciurana, tres comtats ço es lo de Ampuries, de Peralada y de Montagut y moltes baronies ço son la de Dosquers, Esponellà, Lers, Santa Pau y altres y lo vescomtat de Bas. L...