L'arribada de l'electricitat a Besalú



Tot sembla indicar que el tinent coronel retirat i propietari del turó de Santa Maria, Carles Aulet, va decidir ser el gran cronista de Besalú de finals del segle XIX i principis del XX. No tenia un ofici conegut llevat d'estar retirat de l’exèrcit i omplia el seu temps “restaurant” l’edifici de Santa Maria i escrivint cròniques del que succeïa a Besalú pels diaris.
A voltes només feia petites notes gairebé telegràfiques, altres vegades eren històries quasi novel·lades amb un munt d’informació paral·lela. Es pot dir que les notes que Aulet envia a la premsa es poden aprofitar fins a la moll de l’os!
La notícia que aquesta vegada trauré a la llum, i mai millor dit, és la inauguració de l’enllumenat elèctric de la vila de Besalú, ocorreguda el 27 de juny de 1897. Un esdeveniment que els besaluencs van convertir en un dia de festa grossa!

Quadre de José Maria Tamburini, on es pot veure en primer terme la portada de Sant Pere
i en segon terme el balcó de l'ajuntament que, en aquells anys, estava instal·lat al Prat de
Sant Pere.
Tot va començar a les 10 del matí amb un ofici solemne a Sant Vicenç amb repics de campanes. Durant tot el dia van arribar a la vila un munt de forasteres i personalitats d’altres viles. A les 7 de la tarda, van iniciar-se el que avui en diríem actes civils. El lloc de trobada fou l’ajuntament de la vila i des d’allí “las autoridades y comitiva, personalidades de Olot, Gerona, Figueras, Bañolas y otras poblaciones pasaron con la inteligente orquesta de Tortellà a buscar el clero, al que acompañaron hasta el dinamo eléctrico el cual fue bendecido por el respetable párroco Rdo. Miguel Anglada. Al aparecer el foco eléctrico, la orquesta lo saludó con un paso doble y la apiñada concurrencia con nutridos aplausos”.
Un cop acabada la cerimònia, tothom va anar novament a Sant Vicenç on van trobar l’altar completament il·luminat. Allí el vicari, Josep Puig, es va animar. Va pujar al púlpit i va improvisar una arenga que, segons el nostre cronista, va fer història.
Entre moltes coses, totes elles detallades en l’article del senyor Aulet, va dir que la religió era el principal factor dels avenços tecnològics. Uns avenços que va acabar comparant amb la fe que, antigament, va ajudar a vestir uns meravellosos edificis arquitectònics –i aquí el nostre reporter aprofita per fer propaganda de la seva església de Santa Maria–. I, si. Mossèn Puig va tenir unes paraules per la persona que havia fet possible l’enllumenat elèctric: el senyor Ferriol Feixas. També va tenir unes paraules d’elogi per l’enginyer, senyor Gaspar Brunet, i els obrers que van fer la feina.
Aulet s’admira de la Salve que canta l’escolania “que reúne voces muy potentes y armoniosas” i que fa poc més d’un any s’ha creat a la vila sota la direcció de mossèn Josep Rufet, l’orguener de Sant Vicenç.
Les autoritats i seguici van deixar el clero a l’església i van anar cap a la casa consistorial on l’alcalde va donar les gràcies al Senyor Feixes per la millora que havia fer a la vila.
I com no pot ser d’altra manera tot va acabar amb un bon sopar. Aquest es va fer a la fonda de Josep Terrades, conegut com en Felip. Després de sopar, l’alcalde d’Olot, Joan Monsalvaje, va iniciar una sèrie de brindis que es van allargar fins ben entrada la matinada.
Vista del focus que es va instal·lar a la plaça.
Van arribar a beure tan, que l’enginyer i el senyor Feixes es va oferir per instal·lar gratuïtament un aparell elèctric que il·luminés tot l’interior de l’església de Sant Vicenç. Com us podeu imaginar mossèn Anglada ho va agrair molt i no va parar de recordar al senyor Feixes la seva promesa fins que la va fer realitat.
Aulet, però, sempre sap fer anar l’aigua al seu molí. I aquesta vegada no va ser diferent. L’home acaba l’article lamentant que, per falta de temps, no es hagués pogut posar un dels focus a la torre del rellotge, a casa seva! I ho argumenta dient “que también habría sido admirado por los habitantes de las aldeas y Santuarios de esta comarca”. Vaja que si no s’hagués fet la inauguració amb preses ell tindria, a casa seva, llum elèctrica gratuïta amb l’excusa de ser l’enveja dels pobles veïns.
De totes maneres és un home que sap ser agraït i veure les oportunitats. Acaba la notícia suggerint a l’ajuntament que seria bo demostrar la seva gratitud al senyor Feixas fent-lo fill adoptiu de la vila “por haber dado importancia la vez que fomentado los intereses de esta villa, máxime cuando ni aún es hijo de ella, y si, solo se ha inspirado en su bien, más que en sus propios intereses” i que, potser, amb aquest gest el senyor Feixas s’animaria a engrandir la fabrica que té a la vila o a pagar la conducció d’aigua potable, o...



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Orfeó de Besalú

Maur Sablayrolles. Monjo benedictí (1873-1956)

La Guerra del francès a Besalú