PARLEM DE BESALÚ

El projecte de dur el carbó de les mines d’Ogassa al port de Roses estava gairebé oblidat per culpa de la Guerra dels matiners quan l’Estat finalment acceptà la necessitat de carbó que tenia Barcelona “ principal centro de consumo del país ”, sobretot pels vaixells de guerra de la marina espanyola que feien escala en el port de la ciutat. Cap el 1857 diferents persones s’interessen per fer els estudis del traçat del nou projecte i en el 1861 els projectes entraran a discusió a les Corts. L’Estat té molt clar quin traçat vol i, per reforçar la "seva" línia fèrria,  nomena una comissió parlamentaria composta pels diputats Permanyer, Madoz, Figueroa, Pino Martín i Ugarte per decidir quin és el millor projecte. El 23 de març de 1861 la comissió va fer públic el seu dictamen amb el vot particular del senyor Ugarte. Evidentment aprovaren el traçat elegit pel govern, la ruta Ripoll-Vic-Granollers, la que tenia més dificultats tècniques. Ugarte la destaca precisament aqu...

              L’any 1844 la companyia “Veterano Cabeza de Hierro” que operava a Sant Joan les Abadesses i tenia la seu a Barcelona, es veié amb la necessitat de traslladar de forma econòmica el carbó que treia de les mines de Surroca i Ogassa (Ripollès). La junta de l’empresa va optar per crear una nova companyia, que va anomenar “Camino de hierro titulado del serenísima infanta doña Maria Luisa Fernanada”, per construir un ferrocarril dels anomenats de sang i dur els seus productes al port de Roses. Dibuix d'un ferrocarril de sang. A la memòria que van presentar a la reina Isabel II, feren constar la qualitat del carbó amb uns estudis realitzats per l’enginyer inspector de mines del districte d’Aragó i Catalunya , Bernabé Sánchez Dalp, i el catedràtic de química aplicada a les arts de l’il·lustre Junta de Comerç de Catalunya, Josep Roura. Una Real ordre aprovada el 10 de juliol de 1844 autoritzà a nova ...