PARLEM DE BESALÚ

  El primer esment d’Antoni Quer el trobem en els documents de la unió de les rendes de Santa Maria de Besalú amb l’ardiaconat de Vic. En una carta datada a Ventosilla el 10 d’octubre de 1601, el rei Felip III mana al seu ambaixador a Roma, Gonzalo Fernández de Córdoba, duc de Sessa, que posi tots els impediments possibles per silenciar Antoni Quer o qualsevol altre que pretengui el priorat de Besalú. [1] La notícia de la pretensió de Quer arribava a Girona abans del mes d’abril de 1602. De fet, Jeroni Colomer, aquells dies membre del consell de la vila de Besalú i síndic nomenat per dur els temes que afecten Santa Maria, comentava aquest fet amb l’ardiaca de Vic: « que un tal Quer, lo qual es en Roma, havia impetrat lo priorat de manera que es deia públicament y quan a mi mo digueren men vaig riure, y donils la raho que feia maravella tal, creguessen que lo papa donaria lloch a impetrar ninguna persona que primer no fos declarada a Tarragona que no tenia lloch la unió del ardiaco...

  Són molt poques les notícies que tenim de Miquel Tormo, últim prior comendatari de Santa Maria de Besalú, i gairebé totes ens han arribat de forma indirecta [1] . Miquel Tormo fou el 63è President de la Generalitat de Catalunya (1553-1554) elegit a mitjan trienni per a substituir al seu oncle, Joan Tormo, bisbe de Vic i 62è President de la Generalitat (1552-1553) que va morir pocs mesos després de ser elegit. Molt sovint ha estat confós amb l’abat de Sant Pere de Besalú Joan Tormo (1551-1573). És possible que ambdós, prior i abat, estiguessin emparentats amb el també esmentat bisbe de Vic. Una de les primeres notícies que tenim de Miquel Tormo a Besalú la trobem enmig de la documentació de Santa Maria de Besalú conservada a Girona. És un recull de nomenaments de procuradors nomenats per dur el dia a dia del priorat: « Als 14 de 8bre de 1549 [2]   en lo capbreu del Priorat de l’O foli 10, retro. Don Miquel de Tormo com a Prior de Besalú crea per son vicari general a Miqu...

  Vista General de Besalú El rei Felip, endut per la por que tenia als protestants expulsat de França, va decidir reformar els bisbats de la frontera i les cases religioses que hi havia establertes. Crear un nou bisbat havia estat relativament fàcil, sobretot si ho comparem amb la pretesa reforma dels monestirs i les canòniques catalanes. El sant pare, un cop va haver escoltat els arguments del rei no va trobar cap motiu per deixar-li fer. Per Això, el rei va decidir no les proveiria de nou quan es produïa una vacant, així aconseguiria la ruïna econòmica del monestir i tendira un motiu per tancar les que considerava “innecessàries”. Per reblar el clau va ordenar que si era estrictament necessari que hi hagués un administrador, es nomenés al més incapaç. Sant Pere de Besalú, es va trobar en aquest impàs quan l’abat Joan de Tormo va morir (1573). Els esforços que estaven fen els besaluencs per impedir la unió de les rendes de Santa Maria de Besalú a l’ardiaconat de Vic foren “recom...

Totes les petites notes que s’han escrit sobre Jaume Albert diuen que era natural de Besalú i que va morir a Gandia el 26 d’agost de 1638 amb 47 anys, després d’haver estat membre de la Companyia de Jesús durant 31 anys. Les primeres notícies que tenim de Jaume Albert el situen a Calatayud el trienni 1620-1623 on va exercir de professor de filosofia. Entre els seus alumnes il·lustres destaca Baltasar Gracián autor d’«El Criticón». No se sap amb certesa quin any va tornar a Barcelona on també va ensenyar filosofia. Durant aquests anys, i en els posteriors, els membres de la Companyia de Jesús a la Corona d’Aragó tenien un sentiment a dir d’alguns, “massa localista”, de pertinença a una determinada terra i que no acceptaven de bon grat membres d’altres terres–encara que alguns estudiosos de la Companyia creuen que aquest era un sentiment generalitzat a tot Europa–. El malestar entre els jesuïtes de la Corona d’Aragó va augmentar quan a l’any 1627, hagueren de triar un procurador ...