Jaume Albert, jesuïta (Besalú, 1591?-Gandia, 1638)

Totes les petites notes que s’han escrit sobre Jaume Albert diuen que era natural de Besalú i que va morir a Gandia el 26 d’agost de 1638 amb 47 anys, després d’haver estat membre de la Companyia de Jesús durant 31 anys.

Les primeres notícies que tenim de Jaume Albert el situen a Calatayud el trienni 1620-1623 on va exercir de professor de filosofia. Entre els seus alumnes il·lustres destaca Baltasar Gracián autor d’«El Criticón». No se sap amb certesa quin any va tornar a Barcelona on també va ensenyar filosofia.

Durant aquests anys, i en els posteriors, els membres de la Companyia de Jesús a la Corona d’Aragó tenien un sentiment a dir d’alguns, “massa localista”, de pertinença a una determinada terra i que no acceptaven de bon grat membres d’altres terres–encara que alguns estudiosos de la Companyia creuen que aquest era un sentiment generalitzat a tot Europa–. El malestar entre els jesuïtes de la Corona d’Aragó va augmentar quan a l’any 1627, hagueren de triar un procurador per anar a Roma a una reunió de la Congregació. Catalans i aragonesos aviat es posaren d’acord i elegiren al pare Villanova que fou acceptat a desgrat pels valencians perquè s'havia fet mal veure durant el seu pas pel regne de València. En els anys següents, i més d’una ocasió, per acabar amb aquests lluites de nacionalistes contra localistes, es va proposar dividir la província amb l’excusa de que era massa gran per poder-la visitar tota.

Va arribar una certa pau quan el general, pare Vitelleschi, va ordenar que els jesuïtes es barregessin “los de un reino con los otros” i aviat es parla de la “mucha quietud y paz” en les cases de la Companyia.

Casa dels Lastanosa, aquarel·la de Vicente Carderera S. XIX

Es creu que és a partir d’aquesta ordre de Vitelleschi que Jaume Albert va haver de marxar de Barcelona – 1626 o 1627­– i se’l va destinar a Osca. La casa dels jesuïtes d’Osca era de nova plana –la primera pedra s’havia posat a finals d’agost de 1625– i estava en el carrer Coso Alto davant els números 27 i 29, on vivia la família Lastanosa.

Molt aviat va fer amistat amb Vicencio Juan Lastanosa a qui va dedicar el llibre “Reloxes solares astronómicos, escritos en nueve tratados o capítulos a Vicencio Joan de Lastanosa en Huesca, año 1627”. El mateix Vicencio en la “Narración de lo que le pasó a don Vicencio Lastanosa a 15 de octubre del año 1662 con un religioso docto” diu que el va escriure “el padre Jayme Alberto, de la Compañía de Jesús, amantísimo amigo mío, escrito para mi enseñanza, adonde ay artificiosos y primorosos reloxes". Estan a Osca va fer un sermó, el primer dia de l'any, contra les comèdies que es va publicar a Lleida, l'any 1629, amb el títol "Circuncisión de las comedias". 

La correspondència entre Vicencio Juan de Lastanosa i el comte de Guimerà ens aporten alguns apunts més sobre la vida del nostre jesuïta: Albert va arribar a ser el rector del Col·legi de Osca on va romandre fins el 9 de juliol de 1631.

Jaume Albert fou destinat a Gandia on, el 20 d’octubre de 1631, se’l nomena rector de l’únic Col·legi que té el títol i els honors d’Universitat. Un cop instal·lat va demanar que se li enviés un professor de filosofia competent i va retrobar-se amb el seu antic alumne Baltasar Gracián.

Ducs de Gandia.

Molt aviat va aconseguir la confiança dels ducs de Gandia, Francisco Diego Pascual de Borja, i de la seva dona, Artemisa Doria y Colonna. Passats els tres anys de rigor en el càrrec se’l va proposar per rector del Col·legi Màxim de València i pel de Mallorca i, a més a més, fou designat soci del provincial i consultor de província. Però els ducs de Gandía van demanar que el deixessin quedar i el provincial va accedir.

I així com fins aquest moment havia estat descrit com un home atent, culte, treballador i amable, tot un plegat es diu d’ell que havia canviat, que passava tant de temps amb els ducs que es va tornar altiu i no dedicava les hores necessàries a l’estudi. Fins i tot, el general es va lamentar d’haver-lo prorrogat en el càrrec «y lo reprendía por su pusilanimidad y remisión en corregir las faltas y por no cuidar con más ahínco la unión de unos con los otros.»

El cert és que les lluites entre els jesuïtes continuaven i Albert, que era considerant un nacionalista en terres de localistes, no posava gaire interès en acabar amb els conflictes «Poca caridad me dicen hay entre los nuestros en este colegio por este vicio de las naciones: una gran cosa haría vuestra reverencia si desterrase esta peste».

Resulta que Baltasar Gracián, consultor del Col·legi, s’havia queixat al general Vitelleschi del tracte que rebia dels seus companys a Gandia. Vitelleschi va passar la queixa al provincial, Continente, que va demanar informes a l’altre consultor del Col·legi, Gaspar Alfonso, que va negar que hi haguessin problemes.

Baltasar Gracián va ser traslladat a Osca on, per mediació de Jaume Albert va entrar en contacte amb Vicencio Lastanosa que es convertí en el seu principal mecenes.

A l’any 1636 li arriba la notícia de la mort del pare José Calatayud i, Albert, envia una “Carta a la provincia de Aragón sobre la muerte del padre José de Calatayud” que es va publicar a Saragossa l’any següent.

El bisbe d’Astorga, Félix Torres Amat, a “Memoria para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la literatura de Cataluña”, publicar l'any 1836, esmenta tres poesies, escrites en llatí, i les relaciona amb les fetes que es feren a Barcelona amb motiu de beatificació de Santa Teresa de Jesús.

Jaume Albert va morir a Gandia el 26 d’agost de 1638.