Comunicats de guerra a Besalú. Guerra del Francès (1810)

El prevere Josep Arnautó, encarregat de l’avituallament de les partides de sometents del corregiment de Girona, signa, el 6 de febrer de 1810, un comunicat on explica que els comandants Fàbrega i Olivares s’havien assabentat de la marxa, d’Olot a Banyoles, que feia una divisió de soldats francesos amb quatre canons i decidiren atacar-los. Per això, van posar uns 300 homes emboscats prop la carretera per assaltar-los amb tot el que tenien. De resultes de l’acció moriren sis soldats enemics i feren gairebé 50 baixes entre ferits i presoners.

El 2 de febrer, els mateixos comandants van rebre ordres de desallotjar els francesos que estaven aquarterats al turó de Santa Maria de Besalú. El comandant Fàbrega amb dues companyies havia de passar pel pont, mentre que, el comandant Olivares havia de vorejar la vila i entrar per la carretera d’Argelaguer amb dues companyies més. El comunicat explica que els homes d’Olivares tingueren problemes per creuar el Llierca i van arribar a Besalú quan l’acció ja havia començat. I malgrat que les baixes franceses foren nombroses –deu francesos morts, entre els que hi havia un comandant, i molts ferits que foren portats a Banyoles en cinc carros –, no aconseguiren desallotjar el turó de Santa Maria.

Dos dies més tard, uns 300 soldats francesos van arribar a Collsalom, entre Besalú i el Torn. Era un comboi que volia passar desapercebut. Els sentinelles els van rebre a trets i els francesos van deixar ‘todo quanto habían robado’ i s’escapoliren per on pogueren.

El següent comunicat que llegim el signa el comandant don Angel Álvarez Sotomayor de la ‘división volante de Olot’ i porta data del 23 de març de 1810. El comandant Álvarez explica que el dia 20 de març, seguint les ordres que tenia, va marxar amb les seves tropes cap a Besalú. Poc després de les tres de la tarda va topar amb l’avantguarda de l’enemic i es va iniciar un intercanvi de trets que els francesos no van poder resistir i, finalment, es retiraren ‘al pueblo que de antemano tenían fortificado con todos los recursos del arte; y no contándose seguros se encerraron en el convento llamado de Santa María, y en el castillo viejo, que además de las defensas que les proporcionaba por lo fuerte del edificio, las aumentaron con sus aspilleras, cortaduras y grandes maderos.’

El comandant Álvarez continua detallant els recursos que tenen els francesos que, malgrat tenir ‘de 400 a 500 hombres con 40 caballos, de no ofrecer el pueblo sino una sola entrada, y esta defendida y enfilada por el castillo’, no pogueren aturar els seus ‘bizarros soldados’ fins que van arribar al peu del turó. Llavors, diu, es va aixecar un fort vent que es va sumar a la pluja de bales i pedres llançades pels francesos, però els seus homes van aguantar les posicions. És més, la companyia del capità de granaders, Sebastià Ramírez, van intentar per tots els mitjans trobar una escletlla per entrar, i quan va aconseguir obrir-se pas, a cops de destral, i ja estava gairebé a tocar de l’edifici del castell, una bala li va llevar la vida.

Arribada la nit, el comandant Álvarez es va retirar a Montagut deixant ‘sobre las alturas inmediatas partidas de observación’. L’endemà de bon matí, els observadors van informar que havien entrat a Besalú 1.300 francesos més ‘y recibido dos cañones, un obús y 130 caballos’. Davant aquestes noves, Álvarez no s’ho va pensar dues vegades i va ordenar una retirada ordenada cap a Castellfollit.

La premsa no es fa ressò de cap més acció prop de Besalú fins el 15 de juliol d’aquest mateix any quan es publica un comunicat que narra de forma poc clara un intent de fer sortir a camp obert els soldats francesos que estaven aquarterats a Besalú ‘resulta que fue tal el terror que en la noche del 5 [de juliol] produjo en los enemigos y en los paisanos el solo escopeteo con las centinelas avanzadas, que todo huyeron con precipitación y desconcierto de Besalú, refugiándose al parapeto de Santa María, abandonando sus equipajes, fusiles y mochilas; tanto que la mayor parte de los oficiales, incluso el comandante de la división, se vieron precisados a correr de sus casas sin calzones y en camisa, no atreviéndose a salir del parapeto hasta el día siguiente. Esta alarma, que se practicó el 5 y continuó hasta el 10, no surtió el deseado efecto, que era sacar a los enemigos al campo’. L’11 de juliol 200 soldats i 20 cavalls francesos sortiren de Besalú per atacar a la companyia dels Almogàvers. Els habitants dels pobles de la rodalia de Besalú s’afegiren a la lluita contra els francesos que retornaren a Besalú després de cinc hores de batalla havent perdut molts fusells, motxilles i altres estris de guerra.