PARLEM DE BESALÚ

La Vera Creu de Besalú. La resolució del cas. El temps va anar passant i sembla que ja ningú es preocupi del cas de la Vera Creu de Besalú, fins que el 6 de novembre de 1909 La Correspondencia de Valencia publica la nota següent: « En 1900 se cometió un robo sacrílego en la iglesia parroquial de Besalú, pueblo de la provincia de Gerona, cuyos autores no fueron descubiertos. El sargento de la guardia civil del puesto de Jativa – que durant un temps havia estat destinat al Maresme – intervino en 1906 en la busca y captura de un ladrón llamado Francisco Escolano Martí, autor de otro robo sacrílego en Alella, por el que esta extinguiendo condena en el penal de Chinchilla, y desde aquella fecha ha venido haciendo averiguaciones para descubrir a los autores del robo efectuado en Besalú. La fortuna ha coronado su trabajo, llegando a averiguar que el citado robo lo cometieron Francisco Escolano Martí, Miguel Gil Torrentó y Esteban Carreras Bosch, apareciendo como cómplice Miguel ...

El 3 de maig és la festivitat de la invenció de la Vera Creu. La festa més assenyalada de la confraria de la Vera Creu de Besalú. Es feia venir un predicador per fer el sermó de la diada. Es contractaven cantors, de Figueres, de Banyoles o d’Olot i es llogava un organista i altres músics per fer un ofici cantat. També es pagava a la comunitat de preveres,  escolans,   de Sant Vicenç l’ermità, i al sagristà de Sant Pere, i a l’organista, al manxador, al campaner i als canonges de Santa Maria, per tocar i cantar a l’ofici.  Goig de la santíssima Vera Creu de Besalú. A principis del segle XVIII es feien fer per l'estamper gironí Jaume Bro. La festa de la Vera Creu continuava al carrer amb més música i balls, amb músics i coples vinguts de La Bisbal, Olot o Banyoles i amb encantaments de coques. Segons escriu el pare Vicens Domènec a ‘ Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña ’ « Es costumbre cada año el día de...

La tradició explica que Bernat Tallaferro va porta la relíquia de la Vera Creu a la nostra vila, a documentació conservada atribueix la donació de la relíquia a l’església de Sant Genis i Sant Miquel al comte Guillem el Gros i a les seva esposa, la comtessa Adela. La Vera Creu besaluenca, a partir d’aquest moment de 1026, estarà lligada a la història de Santa Maria. Els terratrèmols que s'anaren succeint al llarg del segle XV van aterrir a Catalunya. Es va voler demanar a Déu que aturés aquelles tremolors i s'organitzaren moltes processons, una de les quals es feu a Besalú on els vilatans van sol·licitar permís al prior de Santa Maria per treure la Vera Creu, que va circular fins i tot per les propietats del monestir de Sant Pere. Dibuix fet a partir de l'única imatge que es conserva (Tura Clarà) Sabem, per una visita que l’abat de Sant Ruf de Valença va fer al priorat de Santa Maria, per avaluar els danys que van ocasionar els dits terratrèmols, que l’absis ...

La  noticia del robatori de la Vera Creu de Besalú va fer córrer rius de tinta. Tots els diaris de la Península se’n van fer ressò, des de El correo de Gerona fins El eco de Santiago, diario de Compostela , passant per El nuevo diario de Tortosa o La correspondencia de España editat a Madrid . També es van publicar diversos articles on es feia cinc cèntims de la història de la Vera Creu, la seva arribada a Besalú, la donació que els comtes Guillem i Adela feren a col·legiata de Santa Maria, les vegades que fou traslladada dins i fora l’església, ... Pere Alsius publica, el 4 de febrer de 1900, un molt bon article al setmanari La Creu del Montseny i, pocs dies després, la revista Olotí el reprodueix gairebé integrament. En aquest article es parla del “Llibre de resolucions capitulars de Santa Maria de Baix el castell. 1809-1832” on hi ha, segons Pere Alsius, un inventari de les relíquies, joies i ornaments que hi havia a Santa Maria, entre les que hi figura un reliqu...