Antoni Quer, prior de Santa Maria de Besalú 1614-1628

 

El primer esment d’Antoni Quer el trobem en els documents de la unió de les rendes de Santa Maria de Besalú amb l’ardiaconat de Vic. En una carta datada a Ventosilla el 10 d’octubre de 1601, el rei Felip III mana al seu ambaixador a Roma, Gonzalo Fernández de Córdoba, duc de Sessa, que posi tots els impediments possibles per silenciar Antoni Quer o qualsevol altre que pretengui el priorat de Besalú.[1] La notícia de la pretensió de Quer arribava a Girona abans del mes d’abril de 1602. De fet, Jeroni Colomer, aquells dies membre del consell de la vila de Besalú i síndic nomenat per dur els temes que afecten Santa Maria, comentava aquest fet amb l’ardiaca de Vic: «que un tal Quer, lo qual es en Roma, havia impetrat lo priorat de manera que es deia públicament y quan a mi mo digueren men vaig riure, y donils la raho que feia maravella tal, creguessen que lo papa donaria lloch a impetrar ninguna persona que primer no fos declarada a Tarragona que no tenia lloch la unió del ardiaconat y no pugui dexar de diro al senyor canonge Palmerola[2] lo qual també sen rigué».[3]

El plet a Roma anava avançant, com també ho feia la preocupació del rei que manava als seus ambaixadors que fessin tot el que calgués per impedir que els besaluencs i Antoni Quer tinguessin accés al sant pare. La seva persistència va aconseguir que el papa Climent VIII (1592-1605) li prometés que esquinçaria les súpliques presentades pels canonges de Santa Maria. Climent, però, va morir sense fer-ho i els seus successors, Innocenci IX (1605) i Pau V (1605-1621) van oblidar les promeses fetes al rei. Així, doncs, el procés va continuar malgrat les protestes de l’ambaixador espanyol, Francisco Ruiz de Castor Andrade, comte de Lemos.[4]

Els besaluencs que es veien febles, buscaren un valedor per poder accedir al papa. Per això, decidiren posar-se en contacte amb l’abat de Sant Ruf de Valença, la casa mare de Santa Maria abans de la secularització. L’abat trobà la forma de posar-los en contacte amb el rei de França, que va ordenar al seu ambaixador a Roma que els ajudés, si més no per importunar el rei Felip III.[5]

La primera sentència favorable a Besalú, és a dir, contra la unió de les rendes, va sortir el 23 de gener de 1610. Antoni Quer va tornar a impetrar el priorat de Besalú, però, algunes persones, entre les quals hi havia el bisbe de Girona i alguns abats, van iniciar una campanya contra el restabliment del priorat. «Alguns traïdors sens temor a Deu ni a la temporal justícia, en perill de ses animes suadente diabulo per v.m. y per dit capítol no han duptat fer cartes falses dirigides a verses persones en Roma y a Madrid y altres parts y en particular a sa Santedat Paulo Quint y a alguns cardenals y a sa magestat del Rey don Felip (...) contra de dit Antoni Quer contenint en efecte molts y diverses mentires y maladats per a induhir a sa Santedat sens nova dilació alguna no permetesca i espellesca al dit reverent Antoni Quer de Roma de sa Cort». [6] L’autor de la nota defensa el pretendent al priorat dient que el sant pare «ha de saber el comportament del dit Antoni Quer ja que fa més de desa vuit anys que està al seu servei a la mateixa ciutat de Roma». Anota, també, la seva preocupació per la disminució de les rendes i terres d’altres monestirs que han patit una unió d’aquest tipus «convertint los en llurs usos dexat en entot y per tot»  d’on, fins i tot, alguns monjos han hagut de fugir. A les acaballes de la nota, alerta al sant pare sobre l’abat de Sant Pere de Besalú, Benet Fontanella,[7] de qui diu que està a favor de les unions «per tenir dit Fontanella a sa abadia de Besalú unides dos abadies, ço és la de Sant Llorens del Mon i de Sant Quirch de Colera».

El cert és que la segona sentència va sortir l’any 1612, i que la tercera i definitiva està signada en el monestir de Santa Regina Pacis de Roma, el dia 16 de juny de 1614. En la mateixa sentència s’esmenta Antoni Quer com a prior de Santa Maria de Besalú i se li retornen tots els drets i les rendes que tenia l’antiga canònica.[8]

El bisbe de Girona no va acomplir tots els dictàmens de la resolució de la Rota. Fidel a la butlla de secularització va voler mantenir la col·legiata sota la seva autoritat i va manllevar, entre altres, el dret d’exempció de visita que tenia l’església de Besalú. Per aquest motiu, quan els visitadors del bisbe volgueren entrar a Santa Maria, el prior va fer una requesta que va presentar al bisbe de Girona[9]. Un cop rebuda la resposta del bisbe, el prior decidí presentar el cas en el Tribunal de la Rota (1617). Quer va morir, el 8 de febrer de 1628[10], sense que Roma hagués dictat sentència, que, a la fi, va sortir favorable als interessos de Santa Maria l’any 1637, en època del prior Francesc Avinyó.

---

[1] Arxiu episcopal de Vic (AEV), 44/20, doc. 72, f. 419v-424r. 10 d’octubre de 1601. Carta del rei a l’ambaixador de Roma. Signa Francisco Gassol protonotari del rei.

[2] AVE, 44/21, doc. 13, f. 39v-42r. 1602, presentació de comptes de Jeroni Colomer. Miquel Palmerola era abat comendatari de Santa Maria de Sau o de Clariana (bisbat d’Elna) i vicari general del bisbat de Girona. Palmerola va nomenar administrador de les rendes de Santa Maria a Jeroni Colomer de Besalú.

[3] AEV, 44/20, doc. 58, f. 359v. Carta de Jeroni Colomer, a l’ardiaca de Vic. 21 d’abril de 1602.

[4] AEV, 44/20, doc. 106, f. 497v. 7 de gener de 1610. Carta del rei Felip III a l’ambaixador a Roma.

[5] AEV, 44/21, doc. 27, f. 74v-75v. Sense data. Memorial del nou ardiaca de Vic, Miquel Massip.

[6] Arxiu diocesà de Girona (ADG), Besalú, Santa Maria lligall, 8, sense data. Esborrany d’una lletra que en què no consta cap encapçalament ni signatura.

[7] Segons Monsalvatje, F., Colección Diplomatica., Vol XIX, ap. MMCCCLXIV, p. 132-134, Benet Fontanella fou un dels defensors dels interessos de la gent de Besalú. Ens queda el dubte de si l’abat va canviar d’opinió o si l’autor de la carta ho aprofita per malparlar de l’abat.

[8] ADG, Besalú, Santa Maria, lligall 7, foli, «Copia extreta de sa uthentica que se conserva en lo Arxiu del Priorat de Stª Maria de Besalú ÿ se troba en la Rubrica 4 lletra P n. 8 ab que la Rota Romana revoca la sentencia proferida per lo oficial y vicari general de Tarragona a favor del Ardiaca de Vich, y contra lo capítol de canonges de la Iglesia de Stª Maria de Besalú y la Universitat y singulars homens de dita vila de Besalú, sobre la validitat de la unió del Priorat de dita Iglesia ab lo ardiaconat de la Seu de Vich, qual unio se declara per subreptícia y de ningun valor y en sa consequencia se adjudicant los fruits del referit priorat que estaven sequestrats a favor del Dr. Antoni Quer modern Prior. (es dins lo present plec per se tan malmesa)».

[9] ADG, Besalú, Santa Maria, lligall 2, foli, «Requesta presentada per lo legítim Procurador de Dr. Antoni Quer, prior de Santa Maria de Besalú, al Iltm. Sr. Bisbe de Gerona perque no visites la Iglesia de Santa Maria y sas suffraganias. Ab la resposta del señor Bisbe al peu de ella fetes als 8 Juny 1617 en poder de Pere Miquel notari de Besalú». La carpeta no conté cap document.

[10] ADG, Besalú, òbits 1634 -1699, 1610-1699, f. 156 «El 8 de febrer de 1628 dins la iglesia de Santa Maria de infra el Castell fou enterrat lo Sr. Antoni Quer, doctor en Teologia i prior de Santa Maria devant lo altar maior de dita Iglesia. Confessa combrega y rebé lo sagrament de la extramunció. Feu testament en poder de Nicolau Puig notari i codicil en poder també del dit Puig».