Maur Sablayrolles. Monjo benedictí (1873-1956)
Maur de
Sablayrolles va néixer a Mazamet, entre Carcassona i Albí, el 3 de desembre de
1873. Als 13 anys entrà de novici en el monestir d’Encalcat on va
estudiar música i cant. L’abat d’Encalcat
va demanar al prior de Solesmes, Andreu Mocquerau, -gran especialista de
gregorià i considerat el millor mestre d’aquest art al món- que
ensenyés cant gregorià als monjos i novicis del seu monestir. Sablayrolles
fou un alumne avantatjat i quan Mocquerau tornà a Solesmes el va cridar per acabar
de polir els seus estudis. Molt aviat el pare Maur comença a donar conferències
a diferents ciutats franceses i alemanyes fins que li van encarregar fotografiar els documents gregorians espanyols.
Poc abans de començar la tasca, la seva comunitat es trobà amb l'atzucac d'obeir una llei francesa
sobre associacions aprovada l’1 de juliol de 1901 que va significar que molts
monjos, tinguessin que exiliar-se. Els benedictins d’Encalcat anaren a raure primer a Parramon, Vall de Ribes (1903), i passats cinc anys (27/12/1908) a
Sant Pere de Besalú, amb el beneplàcit del bisbe, cridats pel mossèn i alguns prohoms de la vila, entre els
quals hi havia la família Llaudes.
 |
| Maur Sablayrolles |
Quan va estudiar
els còdexs de Ripoll, Vic i Girona, Sablayrolles s’adonà que hi havia una “notació”
que té característiques pròpies: “la virga de la notació catalana, per la seva
gruixària, s’acosta a la virga mossàrab i s’allunya de la de Sant Gall i de la
francesa”, però va ser en els “neumes scandicus i torculus” on va comprovar que
les diferencies entre les notacions catalanes i de Sant Gall eren més clares. Sablayrolles
publicà diversos articles explicant aquestes troballes que va anomenar "notació catalana", a ‘Revista musical
catalana’, a ‘Rassegna Gregoriana VIII’ i a ‘Sammelbände der IMG XII’.
18.000 fotografies més tard, el pare Maur ja
havia recorregut tota la Península i havia ampliat enormement l’arxiu gregorià de
Solesmes. El resultat d’aquest viatge es pot llegir a Un viatge a través dels
manuscrits gregorians espanyols on, en paraules de mossèn Miquel Rué: “hi fa la
millor descripció litúrgica i musical que fins ara s’ha fet”.
Sablayrolles
començà un nou viatge per la Península, aquest cop, per fer conferències i donar
lliçons de gregorià a canonges i capellans de les diòcesis de Girona,
València, Múrcia, Sevilla, Jaen, Osca,...
Mentre era a
València dirigí les misses cantades del dia de Sant Josep i Pasqua que foren
executades per més de 300 veus. A Múrcia dirigí una missa pontifical amb més
de 200 veus. Va anar a Jaen cridat pel bisbe Dr. Laguarda per instruir a seminaristes
i residents de la catedral.
Assistí al
congrés musical de Sevilla (1908) i aprofità la seva estada per dirigir la “Schola”
dels pares salesians d’Écija. Ja de tornada, va fer parada a Tortosa
on també va donar lliçons de gregorià als seminaristes i dirigí una missa
pontifical amb més de 300 veus. També s'aturà a Vic on instruí a canonges i
clergues i als estudiants dels pares maristes.
Sablayrolles
a Besalú arriba a temps per assistir a la restauració canònica de l’antiga abadia de
Sant Pere de Besalú. La missa pontifical que es va celebrar el 7 de març de
1909, va ser celebrada per l’abat de la comunitat benedictina, dom Romain Blanquet, que va aprofitar el
moment per llegir un decret de Roma pel qual se li atorgava el monestir de
Besalú amb tots els privilegis que havia tingut i amb la facultat d’establir-hi
un noviciat de la seva orde religiosa.
El nostre pare
benedictí no va romandre massa temps a Besalú. Ara el cridaven de Lleó per dirigir
la capella de música el dia de la consagració del nou bisbe, ara havia d’acompanyar
al bisbe d’Albí a Montserrat, ara assitia a un congrés musical a
Barcelona, ara dirigia els estudiants de cant del seminari de Girona...
Sant Pere de
Besalú, de la mà de Sablayrolles, es convertí en un punt de trobada
musical, en el gran referent de la música gregoriana. D’arreu arribava gent que volia assistir a les vespres, o a les misses
pontificals o a les professions dels novicis. Besalú va esdevenir un destí turístic!
La ruta? Sant Pere, el museu de prehistòria del mestre d’escola Bosoms i les ruïnes de Santa
Maria de baix el castell.
 |
| A l'esquerra de la imatge, assegut, Maur de Sablayroles amb l'orfeó Catalunya de Cassà de la Selva, a la dreta, també assegut, el director de l'orfeó, mossèn Andreu Garcia, al Palau de la Música. |
Sablayrolles coneix i reconeix
la qualitat de l’orfeó català i ajuda a mossèn Gabriel Garcia a polir les veus
de l’orfeó Catalunya de Cassà de la Selva. Aquest orfeó
visità Besalú el 20 de juny de 1913, per “complacer los deseos de los
reverendos padres benedictinos y a la vez que los orfeonistas mentados y en
especial su director el P. Garcia, tiene el deseo de conocer y oir los cantos
gregorianos de dicha comunidad benedictina”.
L’any 1916 s’organitzà
a Besalú una setmana gregoriana dirigida per Maur de Sablayrolles. Besalú es
tornà a omplir de seminaristes i capellans que volien assistir a les classes
magistrals del nostre benedictí, fins i tot el bisbe, Dr. Mas, anuncià que
estaria a Besalú del 10 al 15 de juliol. L’any següent fou la vila de Banyoles la
que va prendre el relleu a Besalú, es pretenia fer de la setmana gregoriana la gran trobada del gregorià, malauradament no fou així.
El 19 de setembre
de 1920, durant la festa major, es commemorà el novè centenari de la mort de
Bernat Tallaferro. Santa Maria i la torre del rellotge foren l’escenari ideal per
representar un poema líric- dramàtic
intitulat “Tallaferro” escrit pel pare Francesc Gay amb música de Maur
Sablayrolles.
La comunitat de
benedictins va marxar de Besalú tan bon punt pogueren tornar a França. Maur
de Sablayrolles va continuar donant conferencies i ensenyant cant gregorià allà on el demanaven.
El 6 de març de
1929 es va fundar l’Escola de música litúrgica de la universitat de Nova York. El
pare Deslongchamps fou nomenat degà i la facultat convidar a Maur de Sablayrolles
a formar part de la nova escola.
Es va haver de
recorre a dom Mocquerau per aconseguir que Sablayrolles acceptés la invitació.
Finalment el benedictí es va embarcar en el S.S. Veendam que va sortir de
Boulogne sur mer el 13 de desembre de 1929 i va arribar als Estats Units el 2 d’octubre
del mateix any.
 |
| Manifest d'entrada als Estats Units. |
Justine Ward (‘Justine
Ward and Solesmes’ de Pierre Combe) explica que Sablayrolles fou rebut sense la
cortesia ordinària que li havia d'haver atorgat el degà, el rector o de qualsevol altre
funcionari de la universitat. Es més, diu que el seu treball es va veure maltractat amb
traduccions “ridícules i grotesques” i per una actitud publica “agressiva i
despectiva per part del degà”. De mica en mica se li anaren reduir el nombre de classes fins a
suprimir-les completament "la setmana anterior al recés de Nadal, sense previ
avís".
Maur de
Sablayroles va retornar a Europa on va morir l’any 1956.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada