PARLEM DE BESALÚ

Una de les coses que més va preocupar als lectors de les revistes científiques de finals del segle XIX i principis del segle XX fou el funcionament de "l’esfera copernicana de l’abat Safont”.  Recordem que Joan de Safont i de Ferrer va néixer a Besalú l’any 1789 i morí a Barcelona el 1847 que prengué l'hàbit benedictí i va arribar a ser l’abat del monestir de Sant Pau del Camp, de fet va ser l’últim abat abans de la desamortització. Ocupà la catedra de filosofia per seglars a Sant Pau, tasca que va continuar després de l’exclaustració a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. A partir de 1837 fou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, catedràtic de filosofia moral fonamental als Estudis Generals i catedràtic de lògica de la Universitat de Barcelona. També va ser vocal de la Junta Suprema i president de la dels successos polítics de Barcelona. Es diu que refusà un bisbat, però se mai s’esmentat quin. Des de 1812 va ser membre de la lògia

La nota necrològica publicada a La Vanguardia del diumenge 22 de juliol de 1894 descriu senyor Bosch com un home “ animoso y expansivo, todo entusiasmo, celo fe y ardimiento ” però sobretot com un home senzil que treballa en una sala relativament petita amb un escriptori modest, “ consistente en un simple pupitre adosado contra un lienzo de pared, situado en un extremo, en una especie de corredor ” de les oficines de l’empresa que dirigia amb els seus fills. Del seus primers anys a Besalú en diu molt poca cosa, no esmenta ni l’any del seu naixement, i no sap si va estudiar al Seminari de Girona o al Santuari del Collell, amb tot recalca que tenia un gran coneixement del llatí i era un gran aficionat als cants litúrgics, “ la única música que le arrobaba el alma ”. La ilustració Catalana del 30 de juny de 1881 també en fa una petita ressenya i esmenta que va néixer els vols de 1827 i que va iniciar els seus estudis en el seminari de Girona però no els va acabar. En Pere Bosc