L'esfera de l'abat

Una de les coses que més va preocupar als lectors de les revistes científiques de finals del segle XIX i principis del segle XX fou el funcionament de "l’esfera copernicana de l’abat Safont”. 

Recordem que Joan de Safont i de Ferrer va néixer a Besalú l’any 1789 i morí a Barcelona el 1847 que prengué l'hàbit benedictí i va arribar a ser l’abat del monestir de Sant Pau del Camp, de fet va ser l’últim abat abans de la desamortització. Ocupà la catedra de filosofia per seglars a Sant Pau, tasca que va continuar després de l’exclaustració a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. A partir de 1837 fou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, catedràtic de filosofia moral fonamental als Estudis Generals i catedràtic de lògica de la Universitat de Barcelona.

També va ser vocal de la Junta Suprema i president de la dels successos polítics de Barcelona. Es diu que refusà un bisbat, però se mai s’esmentat quin. Des de 1812 va ser membre de la lògia maçònica de Barcelona, amb el nom de Dolabella.

Deixà alguns impresos i manuscrits teològics, filosòfics, històrics i científics. Entre aquests darrers podem trobar una Memoria de las genealogías de los condes de Besalú, text llegit a l’Acadèmia de les Bones Lletres el 12 de maig de 1840. I Nueva esfera copernicana con las órbitas elípticas, inventada y trabajada por el artista barcelonés Francisco Arnau y Sampons... bajo la dirección y a expenses de don Juan de Zafont y de Ferrer para instrucción de la juventud ha formado en San Pablo de Barcelona, escrita por él mismo (1841).

Segons el catedràtic de l’institut de Girona el Senyor Estalella que era membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, fra Safont va fundar a Sant Pau una ‘classe de física especulativa i pràctica’ amb aparells construïts per diferents artesans de Barcelona entre els qual hi figurava “una máquina de vapor que arrastraba su tren y funcionaba ante los pasmados alumnos cuando los principios de dicha máquina se conocían en España solo teóricamente y ni una sola surcaba este país”.  Estalella continua dient que el desig de fra Safont era tenir un aparell on pogués explicar mecànicament i segons el sistema copernicà, el moviment dels planetes i cometes al voltant del sol.

Realment volia una cosa innovadora, no es conformava amb les esferes copernicanes que es construïen en aquell moment, com la que va veure en el 1828 que s’anunciava dient que tenia moviment però que el va decebre quan va veure que només la terra girava sobre el seu eix i que només aquesta tenia satèl·lit.

Fou en el 1832 quan va parlar amb el senyor Francesc Arnau Sampons sobre les dificultats que tenia per construir un mecanisme que donés als planetes, satèl·lits i cometes els moviments que volia, i li va preguntar si es veia en cor de construir-lo. Arnau li va demanar alguns mesos per poder-ho pensar. Passats uns mesos li va dir que si i va començar a fabricar el mecanisme “en la soledad del claustro”.

El resultat final fou una esfera dividida en dos hemisferis de tela metàl·lica sobre una carcassa de fusta, de 1,70 m de diàmetre, que tancava els carrils de les òrbites i les esferes del sol, Mercuri, Venus, Terra amb la lluna, Mart, Júpiter amb quatre satèl·lits, Saturn amb satèl·lits i anell, i ja gairebé tocant la tela metàl·lica, Urà amb dos satèl·lits (encara no s’havia descobert Neptú). Quan es girava la maneta els engranatges feien corre els planetes pels carrils el·líptics que, a més a més, arrastraven dos cometes en direccions oposades. 

Esfera Copernicana de l'abat Safont. Imatge copiada del butlletí de la Societat Astronòmica de Barcelona.
Agraeixo a Francesc Clarà que em passes l'enllaç a la revista.

Després de la mort de l’abat, els familiars que encara residien a Besalú, demanaren l’esfera en dipòsit i, posteriorment, la cediren al Dr. Noguer, aleshores vicerector del seminari de Girona, que la volia utilitzar per l’ensenyament, però l’esfera estava desmuntada! Mossèn Guitart que coneixia l’ofici de rellotger la va poder reconstruir en el 1864.

Arrel de l’aixecament carlí de 1873 el seminari fou desallotjat i l’esfera novament desmuntada i tornada a muntar  pels Drs. Mundet i Perramon en acabar el conflicte .

En el moment d’escriure l’article publicat en el diari de Girona, el 20 d’abril de 1911, l’esfera es conservava “ligeramente descompuesta, en la sala de Física e Historia Natural, en una vitrina octogonal cuyo techo remata en un tablón en el cual un profesor del seminario, el doctor D. Pedro Colomer, más tarde obispo de Vic, mandó inscribir los siguiente dísticos:

Hic regit ars mundum; Natura hic subditur arti:

Astrorum turbam machina nostra movet

Tanti opus ingenii stupet ingeniosa Miverva:

Loetus ob hoc donum nostre alumnes ovat!!!

Totus in hac sphaera coelorum volvitur orbis:

Singula volvuntur motivus astra suis

Prima sui generis, prínceps haex machina mundi:

Artis portentum ¡Laus tibi magan, zafont!

L’última notícia que és té de l’esfera és de poc després la Guerra Civil, quan un antic presoner que havia estat tancat en el seminari va escriure uns apunts del que va veure en el dit edifici, entre la relació hi ha l’esfera de l’abat.