Pere Bosch i Labrús (Besalú, 28 de juny de 1827– Barcelona, 20 de juliol de 1894)

La nota necrològica publicada a La Vanguardia del diumenge 22 de juliol de 1894 descriu senyor Bosch com un home “animoso y expansivo, todo entusiasmo, celo fe y ardimiento” però sobretot com un home senzil que treballa en una sala relativament petita amb un escriptori modest, “consistente en un simple pupitre adosado contra un lienzo de pared, situado en un extremo, en una especie de corredor” de les oficines de l’empresa que dirigia amb els seus fills.

Del seus primers anys a Besalú en diu molt poca cosa, no esmenta ni l’any del seu naixement, i no sap si va estudiar al Seminari de Girona o al Santuari del Collell, amb tot recalca que tenia un gran coneixement del llatí i era un gran aficionat als cants litúrgics, “la única música que le arrobaba el alma”. La ilustració Catalana del 30 de juny de 1881 també en fa una petita ressenya i esmenta que va néixer els vols de 1827 i que va iniciar els seus estudis en el seminari de Girona però no els va acabar.

En Pere Bosch i Labrús va marxar cap a Barcelona per allà els anys 40 o 42 del segle XIX, per fer d’aprenent en els magatzems del senyor Antiga del carrer Abaixadors. En aquella època els sastres no tenien les teles per fer els vestits i homes anaven als magatzems a buscar-les. Fou llavors que el senyor Bosch va tenir la idea de obrir a Barcelona un gran basar de roba confeccionada semblant als que ja existien a París i Londres.

Es va envoltar de bons professionals i en el 1850 va obrir, a la plaça de la Verònica, el basar ‘El Aguila’ i anys més tard es va traslladar a la plaça Reial. Aviat es va convertir en un bon negoci i va obrir sucursals a Madrid, Sevilla, Cadis i València que donaren feina a un gran nombre de famílies barcelonines que confeccionaven vestits d’home. L'any 1860 va participar en l'Exposició Industrial de Barcelona.

Amb una part dels beneficis es va comprar una finca rústica a Jaén anomenada ‘La Mata’ que fou considerada una de les millors explotacions agrícoles d’Andalusia.

En el 1869, junt amb Joan Güell i Ferrer, va fundar el ‘Fomento de la Producción Nacional’ a Barcelona amb seu al palau Moja, amb la intenció d’oposar-se a la reforma aranzelària lliurecanvista del ministre Laureà Figuerola. L’any següent va voler unir varies entitats de ‘Fomento de la Producción Nacional’ que van néixer a varies capitals espanyoles, sota les sigles de ‘Lliga Proteccionista’. Cal destacar el seu paper d’organitzador de les grans manifestacions proteccionistes celebrades a Barcelona el 21 de març de 1869 i el 26 de juny de 1881.

Fou diputat a Corts en els períodes 1876-1886 –pel districte de Vic– i 1891-1896 –pel districte de Girona– en representació del Partit Constitucional la primera i més tard del Partit Liberal Conservador, on va defensar aferrissadament el proteccionisme. Després del seu traspàs, els seus fills van publicar una recopilació del seus ‘Discursos y escritos’ (1929) on es pot veure les preocupacions de Bosch pels ferrocarrils, la hisenda pública i la defensa de la economia basada en la industria i la necessitat de industrialitzar Espanya, i insistia que garantir el desenvolupament de la industria equivalia a defensar els interessos generals de Espanya .

El 1883 participà en la fundació del ‘Círculo Conservador-Liberal de Barcelona’ i organitzà conferències sobre catalanisme i proteccionisme al local del Centre Català. Morí a Barcelona el 20 de juliol de 1894 abans de poder finalitzar l’últim període legislatiu a les Corts. 

Uns anys més tard, el seu fill, Lluís Bosch, també es va presentar a diputat (1903). Lluís va rebre moltes adhesions i semblava que guanyaria al seu rival. La campanya va ser molt bruta i hi va haver acusacions mútues en les que els partidaris dels candidats pretenien que el rival havia promès comprar els vots per sortir elegits; es va empresonar alguns partidaris del senyor Bosch, acusats de colpejar a la Guardia Civil... 

Lluís Bosch va perdre les eleccions. Segons una carta publicada en el diari La Lucha del 2 de maig de 1903, va guanyar el senyor Albó per "la multitud de coacciones y el asqueroso comercio de la compra de votos". L'autor de la missiva assegurava que els vots es compraven a les mateixes meses de votació - a Olot es van pagar fins a 5 duros-o que els cacics dels pobles, amb l'ajut dels capellans, obligaven als vilatans a votar pel senyor Albó.