PARLEM DE BESALÚ

Una de les coses que més va preocupar als lectors de les revistes científiques de finals del segle XIX i principis del segle XX fou el funcionament de "l’esfera copernicana de l’abat Safont”.  Recordem que Joan de Safont i de Ferrer va néixer a Besalú l’any 1789 i morí a Barcelona el 1847 que prengué l'hàbit benedictí i va arribar a ser l’abat del monestir de Sant Pau del Camp, de fet va ser l’últim abat abans de la desamortització. Ocupà la catedra de filosofia per seglars a Sant Pau, tasca que va continuar després de l’exclaustració a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. A partir de 1837 fou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, catedràtic de filosofia moral fonamental als Estudis Generals i catedràtic de lògica de la Universitat de Barcelona. També va ser vocal de la Junta Suprema i president de la dels successos polítics de Barcelona. Es diu que refusà un bisbat, però se mai s’esmentat quin. Des de 1812 va ser membre de la lògia ...

Benet Vila va néixer a Besalú el 17 d'agost de 1685. El seu pare, Tomàs Vila, fou notari de la vila, mestre de gramàtica i capità dels voluntaris de Besalú durant la Guerra de Successió.             Ens consta que ja era clergue l'any 1705 quan Esperança Pons i Sunyer de la vila de Cabanelles el presenten per l’obtenció del benefici de Santa Maria de dita vila. A l’any 1710, Vila fundà un personat dotat de 25 lliures i l’any següent obté, a instàncies dels pabordes de la confraria del Corpus de Sant Vicenç de Besalú, el benefici d’aquest altar que romania vacant per l’òbit de Francesc Ferran, domer de Fornells. En el decurs de l'any 1716, els examinadors sinodals el declaren hàbil per una doma a Besalú. Poc després, Vila crea un personat de 100 lliures que un any més tard augmentarà amb 450 lliures més i el permutarà amb Josep Trias, obtentor de la doma de Pampilona.  L’any 1719, el vicari general li confereix el benefici de Sant Miquel ...