Com citar el bogg

Parlem de Besalú

Tura Clarà (data de publicació article) Títol de l'article adreça de la pàgina

Exemple.

Parlem de Besalú

Tura Clarà (14/5/2016) La Vera Creu de Besalú https://parlemdebesalu.blogspot.com.es/2016/07/la-vera-creu-de-besalu-la-tradicio.html
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Orfeó de Besalú

Imatge
“ Quantes vegades he sentit jo mateix des del fons de ma pacífica cel·la retrunyir entorn del monestir algunes de les més formoses melodies populars del cant gregorià! I eren nois, el jovent, els homes, quins les cantaven! I el ritme era portat d’una faisó irreprotxable. I Jo, breçolat per les ondulacions cadencioses em sorprenia extasiat com en un somni. Altres vegades i bastant sovint les veus de que aquí parlo s’han apropat al monestir i han penetrar fins els claustres. Uns d’aquest últims dies encara jo sentia als nostres obrers cantar o xiular, mentre treballaven dins casa nostra, els Kyries de l’edició, els uns després dels altres. Ells mescolaven també les melodies d’himnes amb les del Glorie i del Credo. Entre altres, la graciosa melodia de l’himne de les Hores menors de les festes de la Verge, d’una inspiració i frescor exquisida, era transportada de temps en temps per les ondulacions aèries fins a nosaltres amb son ritme perfectament trobat i executat. Donava gust s
Més informació

Maur Sablayrolles. Monjo benedictí (1873-1956)

Imatge
 Maur de Sablayrolles va néixer a Mazamet, entre Carcassona i Albí, el 3 de desembre de 1873. Als 13 anys entrà de novici en el monestir d’Encalcat on va estudiar música i cant. L’abat d’Encalcat va demanar al prior de Solesmes, Andreu Mocquerau, -gran especialista de gregorià i considerat el millor mestre d’aquest art al món- que ensenyés cant gregorià als monjos i novicis del seu monestir. Sablayrolles fou un alumne avantatjat i quan Mocquerau tornà a Solesmes el va cridar per acabar de polir els seus estudis. Molt aviat el pare Maur comença a donar conferències a diferents ciutats franceses i alemanyes fins que li van encarregar fotografiar els documents gregorians espanyols. Poc abans de començar la tasca, la seva comunitat es trobà amb l'atzucac d'obeir una llei francesa sobre associacions aprovada l’1 de juliol de 1901 que va significar que molts monjos, tinguessin que exiliar-se. Els benedictins d’Encalcat anaren a raure  primer a Parramon, Vall de Ribes (1903),
Més informació

La Guerra del francès a Besalú

Imatge
Els partes de guerra que els comandants de les tropes enviaven al quarter general solien publicar-se en diaris d’abast nacional o regional. Rebuscant notícies de Besalú he topat amb el Diario de Mallorca , Diario de Palma , Diario mercantil de Cádiz, Redactor general i la Gazeta de la regencia de España e Indias que publiquen els moviments de les tropes enemigues durant la guerra del Francès i els baixes que els “nostres” provoquen. Els partes estan redactats pels mateixos caps de les tropes nacionals i es veuen dos estils molt diferents. Un estil més impersonal com el del general en cap de l’exèrcit de Catalunya Narcís Gay o dels comandants Ángel Álvarez Sotomayor, Joan Fàbregas, Cosme Oliveras i Juan Caro, i un altre estil més personalista com l'emprat pel brigadier Francesc Rovira.  Veiem uns exemples: Diari de Mallorca, núm. 339. Data 6 de desembre de 1811. «Partes dirigidos a S. E. La Junta Superior por el brigadier D. Francisco Rovira con fecha del 10 del cor
Més informació