PARLEM DE BESALÚ

  Vista General de Besalú El rei Felip, endut per la por que tenia als protestants expulsat de França, va decidir reformar els bisbats de la frontera i les cases religioses que hi havia establertes. Crear un nou bisbat havia estat relativament fàcil, sobretot si ho comparem amb la pretesa reforma dels monestirs i les canòniques catalanes. El sant pare, un cop va haver escoltat els arguments del rei no va trobar cap motiu per deixar-li fer. Per Això, el rei va decidir no les proveiria de nou quan es produïa una vacant, així aconseguiria la ruïna econòmica del monestir i tendira un motiu per tancar les que considerava “innecessàries”. Per reblar el clau va ordenar que si era estrictament necessari que hi hagués un administrador, es nomenés al més incapaç. Sant Pere de Besalú, es va trobar en aquest impàs quan l’abat Joan de Tormo va morir (1573). Els esforços que estaven fen els besaluencs per impedir la unió de les rendes de Santa Maria de Besalú a l’ardiaconat de Vic foren “recom...

Manuel Prats era fill de Barcelona on va viure fins els 20 anys. Ja havia estudiat filosofia i dos anys de teologia quan sentí la   crida i va entrar a la congregació de benedictina claustral tarraconense, fent dos anys del noviciat al monestir de Sant Pau de Barcelona, i els restants al monestir de Sant Pere de Besalú, on va professar. Durant els anys que va romandre a Besalú fou el corrector o abat de la Venerable Congregació dels Dolors   i a l’any 1739 en fou també el prior. Físicament era un home d’estatura mitjana, de cabell fos, barba serrat, moreno de pell amb la cara prima i picada per la verola. Es va integrar ràpidament a la vida de la vila de Besalú, a tots nivells, segurament a masses nivells, cosa que li va portar problemes amb la Santa Inquisició. El Sant Tribunal li va obrir un sumari arrel d’una carta, datada el 15 d’agost de 1737, que el llicenciat Francesc Ruira, jesuïta, va escriure per encàrrec de Margarida H. de Serinyà. El fiscal del Tribunal, v...

 Maur de Sablayrolles va néixer a Mazamet, entre Carcassona i Albí, el 3 de desembre de 1873. Als 13 anys entrà de novici en el monestir d’Encalcat on va estudiar música i cant. L’abat d’Encalcat va demanar al prior de Solesmes, Andreu Mocquerau, -gran especialista de gregorià i considerat el millor mestre d’aquest art al món- que ensenyés cant gregorià als monjos i novicis del seu monestir. Sablayrolles fou un alumne avantatjat i quan Mocquerau tornà a Solesmes el va cridar per acabar de polir els seus estudis. Molt aviat el pare Maur comença a donar conferències a diferents ciutats franceses i alemanyes fins que li van encarregar fotografiar els documents gregorians espanyols. Poc abans de començar la tasca, la seva comunitat es trobà amb l'atzucac d'obeir una llei francesa sobre associacions aprovada l’1 de juliol de 1901 que va significar que molts monjos, tinguessin que exiliar-se. Els benedictins d’Encalcat anaren a raure  primer a Parramon, Vall de Ribes (1903)...

La segona arribada d’una comunitat benedictina a Besalú El 27 de desembre de 1908, el Diario de Gerona de avisos y noticias , publica: “ se han trasladado a su nueva residencia de Besalú los monjes benedictinos que se hallaban en Parramon (Vall de Ribes). Qui eren, però, aquests monjos?  Són els benedictins del monestir d’Encalcat, França que, a l’any 1903, foren expulsats del seu país en compliment de la “llei d’Associacions” aprovada dos anys abans. Aquesta comunitat es va establir a l’antic hostal de Parramon, prop de Ribes de Freser, un espai prou ampli però que es va mostrar poc idoni per la vida religiosa. La recerca d’un lloc adient els va portar fins a Besalú, cridats pel mossèn i alguns prohoms de la vila entre els que hi havia la família Llaudes que, a més, els varen ajudar a fer tots els tràmits pertinents. (Tot i la protesta de l’Estat espanyol per “l’ocupació” de l’edifici que no tingué més recorregut que recordar qui era el propietari, sense posar-hi ...