Entrades

Josep Tintorer, mestre de cases

  “ Als desaset del mes de febrer del anÿ 1754, morí lo Joseph Tintorer, de edat sinquanta anÿs poc mes o menos, mestre de cases habitant en la vila de Besalú, Bisbat de Gerona, Architecto de fama ÿ qui fabricà la casa nova de la Abadia del monestir de St. Pere de dita Vila. Rebe los sagraments de penitencia, eucharistia ÿ extremuncio. No consta hage fet testament, solament declarà en presencia del Illtre Dn Joan de Oriola prevere ÿ Prior de la Iglesia Collegiata de Sta Maria de Besalú dels rvts. Miquel Carbó ÿ Dr. Geroni Ros preveres domers de la parroquial Iglesia de St. Vicens de dita vila de Besalú ÿ que tenia rebut de Francesca Tintorer, muller sua 50 lliures barn. En tot ÿ que era sa voluntat quedia assegurada ÿ satisfeta de sos bens per dita quantitat complert. Al cadàver del qual se ha donat sepultura en la predita parroquial Iglesia de St. Vicens de Besalú en un vas de la obra al desavuit del mateix mes ÿ anÿ, en la qual Iglesia se li ha celebrat lo ofici de enterro ab assistè
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L’orgue de la col·legiata de Santa Maria de Besalú

  Acabada la Guerra del Francès, el prior i canonges de Santa Maria pogueren tornar a la seva església de dalt el turó de Besalú. Allí, desolats, van veure les destrosses que els francesos havien fet a la seva estimada casa. De mica en mica, el prior, Ot Soler, retornava l’esplendor de l’església. Un dels canonges,   Josep Antoni de Arcas, que ja havia destacat per ésser una pedra a la sabata de l’anterior prior i continuava pel mateix camí, va trobar la forma de fer la guitza al prior amb les reformes de l’església i una exigència: VOLIA UN ORGUE. De res va servir que el prior fes obrar uns retaules i reconstruir els altar, Arcas volia un orgue i es va fer que tot el capítol s’aixequés contra el prior. Tampoc en va tenir prou quan va fer reconstruir els armaris de la sagristia , una despesa que sempre havien fet els canonges ja que allí era on es reunien i tenien el seu arxiu. Arcas volia un orgue i es queixava davant el bisbe. Tampoc es va sentir satisfet quan el prior va fer posar
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El segrest de les autoritats civils i eclesiàstiques de la vegueria petita de Besalú al final de la Guerra de Successió

Imatge
  En el llibre d’acords del capítol de canonges de Santa Maria de Besalú hi ha una petita notícia per recordar el dia que els francesos s’endugueren a molts preveres i jurats de Besalú i de la vegueria petita: Dia 13 de febrer de 1713 vingué un destacament de francesos del fondo del Empurda comendat del comte de Fienes a esta vila de Besalú y dit destacament arriba fins a Montegut de hont sen mana lo domer Ferrosola de aquell lloc junt ab dos jurats y altres persones; pasa dit destacament a Tortellá y sen mana lo sacrista y altres persones, passa a Sales y noi troba ningú; de Argelague sen mana lo prevere y altres personas; de Beuda solo lo prevere que tots eran retirats; de Lligorda lo prevere y los paisans se salvaré, y robaren la Iglesia menos lo que tovava a la Iglesia: mentres lo destacament era per exos llochs resta en esta vila una porció de Francesos y pregueren los protectors de la comunitat de Sant Vicens, ço es lo domer Agusti, domer de la doma de Fornells y mossèn Raphael
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'epidèmia de còlera. El brot de 1885

Imatge
  El text que vaig presentar al Congrés Hospitalitas et Caritas: Hospitals, cases de Beneficència i caritat a Girona al llarg de la seva història , duia per nom Hospitals efímers. L’epidèmia de còlera de 1885.   Per problemes d’espai en l’edició de les actes del congrés, els organitzadors en van demanar si tenia alguna preferència a l’hora de publicar, assegurant-me que es publicarien ambdues en anys successius. Besalú sempre em perd!! I com ja he comentat en una altra ocasió em vaig decidir per l’hospital de pobres de Besalú signat també per en Joan López i Carrera.   Per comoditat meva, aquest any també en convé publicar un altre mena d’article, la comunicació Hospitals efímers. L'epidèmia de còlera de 1885  quedarà inèdit. Si m’ho permeteu, tot i que la comunicació es va iniciar amb aquella notícia de la mort d’una dóna a Besalú quan la fumigaven i que el text no parla de la vila ni un petit moment, un la segona part d'un resum de l’esmentada comunicació.     Portada de l&
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La Flor de Besalú. Sarsuela en tres actes

Imatge
  Lletra: Manuel Cañete va néixer a Sevilla l’any 1822 i va morir a Madrid el 1891. Fou escriptor, crític i periodista. Va ingressar en l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i en la Reial Acadèmia Espanyola on ocupà la Cadira S (1858-1891). Música: José Casares era nat a Granada, on va estudiar música. Molt aviat es va traslladar a Madrid precedit per una certa fama que va adquirir quan va fer unes adaptacions musicals de les rimes de Bécquer. Casares va col·laborar amb Cañete, Oudrid i Caballero escrivint la música d’algunes sarsueles: Beltrán y la Pompadour, (Cañete), 1872.    ! Este joven me conviene! , (Ricardo Calatañazor) col·labora amb Manuel Fernández Caballero, 1874-75.    Las nueve de la noche . (Gaspar Gómez Trigo y Francisco Bermejo Caballero) col·labora amb Manuel Fernández Caballero, 1875-6. Blancos y Azules , (José M. Nogués y Rafael M. Liern) col·labora amb Manuel Fernández Caballero y Cristóbal Oudrid, 1876.    La Banda del rey . (Emilio Álvarez)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'epidèmia de còlera. El brot de 1884

Imatge
  L’Institut d’Estudis Gironins va convocar, febrer de 2019, un congrés : Hospitalitas et Caritas : Hospitals, cases de beneficència i caritat a Girona al llarg de la seva història , que s’havia de celebrar l’any següent. Poc després, per una d’aquelles casualitats que a vegades passen, vaig trobar a un dels organitzadors del congrés que em va proposar fer un escrit sobre l’hospital de Besalú. Vaig declinar la seva proposta, potser massa de pressa, argumentant que no hi havia prou documentació per fer un article sobre dit hospital. (Em vaig equivocar, la prova d’aquest error la trobareu publicada en el llibre que va editat l’IEG en els anals de 2020, “ Retalls de la història de l’hospital de pobres de Besalú” ). Oblidat, de moment, el tema de l’hospital vaig continuar amb la recerca de notícies publicades a la premsa antiga i en vaig trobar una de prou enigmàtica: El Constitucional (Girona) de 14 d’agost de 1885 es podia llegir “ Dícese que ha fallecido una mujer anciana de resultas
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Les relíquies de Sant Vicenç, 1720

Imatge
  Els priors de Santa Maria eren, de temps immemorials, o com es deia en els documents “ de tant de temps que no hi ha memoria d’homens” els capellans majors de l’església parroquial de la vila, de fet ells mateixos deien que el comte bisbe Miró els va nomenar quan fa fundar la comunitat de canonges a Santa Maria de Besalú. En època dels abats de Sant Ruf, els priors van dividir el territori besaluenc en dues parròquies, la de la vila i la forana. I, encara, dividiren la forana en dues domes. Al costat esquerra del riu Fluvià crearen la doma de Fornells i al dret la doma de Pampilona. Cada setmana, un dels dos domers administrava l’església, és a dir, feien de setmaners. Per aquesta tasca el prior els cedia una part de les primícies que rebia de la parròquia forana. Les porcions eren tan minses que va dur a més d’un litigi per aconseguir-ne un augment. Amb els anys, la devoció popular, empesa pels mateixos eclesiàstics, va establir confraries que aviat tingueren altars on s’hi esm
Publica un comentari a l'entrada
Més informació