La família del prior Joan d'Oriola i Guanter

 

A l’any 1725, el prior de Santa Maria de Besalú, Josep Moixí, va permutar el priorat amb Baltasar Descatllar i Bonaselva (1725-1745) a canvi d’un personat molt elevat. Baltasar era el besnet del matrimoni ripollès Bernat Manuel de Tord i Mai i Estàsia Descamps que tingueren  tres fills, Manuel, Maria Teresa i Anna. (Quadre 1). La darrera filla esmentada es va casar amb Climent Descatllar, baró de Prullans i foren els pares de Josep Descatllar, casat amb la Rafaela Bonaselva; Jaume, casat amb Maria Baulo, Joan Baptista, abat de Sant Esteve de Banyoles (1730-1744) i Maria Gràcia casada amb Josep Pastor i de Mora que tingueren quatre fills: Josepa, Maria Gràcia, Josep i Francesc, abat de Sant Pere de Besalú (1715-1735). És a dir, Baltasar Descatllar era un nebot de Joan Baptista Descatllar i Tord abat de Sant Esteve de Banyoles i cosí de l’abat de Sant Pere de Besalú, Francesc Pastor i Descatllar. (Quadre 2).

Tots aquests abats i priors foren els fills segons que van cursar estudis de dret o de teologia, potser ajudats per alguna causa pia com la que va crear Jaume Duran i Descatllar, un fill de Sebastià Duran i d’Elena Descatllar, casat amb una donzella de la família Guanter. La finalitat de la qual era dotar als seus descendents amb estudis si eren homes o amb una dot si eren dones.

La salut del prior Baltasar Descatllar es va deteriorar. El 5 d’abril de 1731 va fer procura  a Felip Antoni Monaldini que residia a Roma per a «suplicar a Sa Santedat li donia» un coadjutor i li va remetre un dictamen mèdic per reforçar la petició: «Baltasar Descatllar era gravat de diferent indisposicions especialment de falta de vista i debilitació dels nervis dels peus que li impedien residir en dos Iglesias [Santa Maria i Sant Vicenç de Besalú]» motiu pel qual era «digne se li donás un coadjutor». Fins i tot tenia un candidat pel càrrec: Joan d’Oriola i Guanter, prevere i doctor en teologia. El 9 de juliol de 1732, Joan d’Oriola prenia possessió del priorat de Santa Maria sota les ordres de Baltasar Descatllar.

La relació entre el prior Descatllar i Joan d’Oriola és familiar. Trobem un Joan Oriola Llull, mercader i capità d’infanteria de Ripoll els anys 1653 i 1654, fill d’un altre Joan Oriola i de Isabel Llull i Duran, que es va casar amb la ja esmentada Teresa Tord i Descamps. Coneixem set dels fills d’aquest matrimoni però el que ens interessa és l’Ignasi d’Oriola i Tord, doctor en ambdós drets i ciutadà honrat de Barcelona des de 1674.

Ignasi d’Oriola i Tord es casà amb Maria Navel i Alemany, filla de Josep Navel i d’Erill i de Dionisia d’Alemany. En un judici Maria Navel es declara hereva única del seu pare que havia estat conseller en cap els anys 1661 i  1676 i del seu avi, Jeroni Navel i Cardona, conseller en cap l’any 1629, fill de Julià Navel i Angelina de Cardona descendent d’una branca dels Cardona-Rocabertí. El matrimoni tingué, que sapiguem, dos fills Ignàsia casada amb Josep Campa i Duran, i Felip.

Felip d’Oriola i Navel, habitant de Ripoll i ciutadà honrat de Barcelona viurà de rendes, ja que arrendarà els masos i altres heretats: la Solaneta, el mas Samarius, el mas Rama, el mas Oriola, els moli Rama i la serradora convertida en farga. Es casarà en primeres núpcies amb Maria Anna Guanter i tindran vuit fills: Josep d’Oriola casat amb Lucrècia de Cortada i Jonquer; Josepa casada amb Josep Vila i Cols d’Olot; Ignàsia casada amb Joan Llaudes i Benegas; Teresa casada amb Francesc Rocafiguera i de Llisach; Felip capellà a Horta; Joan prior de Santa Maria de Besalú; Marià canonge i sagristà de Santa Maria de Besalú; Maria Emmanuela i Ignasi monjo benedictí piater de Sant Pere de Besalú i cambrer de Sant Quirze de Colera. I en segones núpcies amb Francesca Mir i Descatllar amb la que va tenir set fills més: Eudald prevere; Ramon monjo; Francesc monjo; Rita casada amb Eudald Rocafiguera i Molinou; Lucrècia casada amb Bonaventura Salsas; Francisca casada amb Antón Elias i Vilar i Felip prevere. (Quadre 3). Així doncs, els priors Baltasar Descatllar i Joan d’Oriola eren fills de cosins valencians.

Joan d’Oriola va morir el 31 de juliol de 1770 a Ripoll on havia anat «per trobar alivio a la enfermetat patia, se ausentá de esta vila de Besalú en que era actual resident als onze de juny proxim passat del matix any, de edat, uns 58 anys». Fou enterrar a l’església parroquial de Sant Pere, en el la tomba dels sacerdots residents.