PARLEM DE BESALÚ

“ Quantes vegades he sentit jo mateix des del fons de ma pacífica cel·la retrunyir entorn del monestir algunes de les més formoses melodies populars del cant gregorià! I eren nois, el jovent, els homes, quins les cantaven! I el ritme era portat d’una faisó irreprotxable. I Jo, breçolat per les ondulacions cadencioses em sorprenia extasiat com en un somni. Altres vegades i bastant sovint les veus de que aquí parlo s’han apropat al monestir i han penetrar fins els claustres. Uns d’aquest últims dies encara jo sentia als nostres obrers cantar o xiular, mentre treballaven dins casa nostra, els Kyries de l’edició, els uns després dels altres. Ells mescolaven també les melodies d’himnes amb les del Glorie i del Credo. Entre altres, la graciosa melodia de l’himne de les Hores menors de les festes de la Verge, d’una inspiració i frescor exquisida, era transportada de temps en temps per les ondulacions aèries fins a nosaltres amb son ritme perfectament trobat i executat. Donava gust s...

La segona arribada d’una comunitat benedictina a Besalú El 27 de desembre de 1908, el Diario de Gerona de avisos y noticias , publica: “ se han trasladado a su nueva residencia de Besalú los monjes benedictinos que se hallaban en Parramon (Vall de Ribes). Qui eren, però, aquests monjos?  Són els benedictins del monestir d’Encalcat, França que, a l’any 1903, foren expulsats del seu país en compliment de la “llei d’Associacions” aprovada dos anys abans. Aquesta comunitat es va establir a l’antic hostal de Parramon, prop de Ribes de Freser, un espai prou ampli però que es va mostrar poc idoni per la vida religiosa. La recerca d’un lloc adient els va portar fins a Besalú, cridats pel mossèn i alguns prohoms de la vila entre els que hi havia la família Llaudes que, a més, els varen ajudar a fer tots els tràmits pertinents. (Tot i la protesta de l’Estat espanyol per “l’ocupació” de l’edifici que no tingué més recorregut que recordar qui era el propietari, sense posar-hi ...

El fill dels mestres de Serinyà, Josep Bosoms, tenia una gran passió, la prehistòria. Sovint anava a les coves de Serinya i les explorava fent algunes troballes prou interessant que van acabar per animar a la resta de la família a participar en la seva recerca. La fama de les coves era anterior a les visites dels Bosoms, però el fet que Josep marxés a estudiar a Barcelona i es posés en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya, li va permetre conèixer a mossèn Norber Font, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor. Molt aviat mossèn Font anà a Serinyà a visitar el museu prehistòric de la família. Poc després de la visita, començà a publicar un seguit d’articles en els diaris de l’època lloant als Bosoms i el museu. És més, aconsegueix que, el 5 de febrer de 1909, el Centre Excursionista de Catalunya convidi al fill Bosoms a fer una conferència  per parlar de les peces prehistòriques de les coves de Serinyà. Desprès de conferència foren molts els especialistes que...

La Vera Creu de Besalú. La resolució del cas. El temps va anar passant i sembla que ja ningú es preocupi del cas de la Vera Creu de Besalú, fins que el 6 de novembre de 1909 La Correspondencia de Valencia publica la nota següent: « En 1900 se cometió un robo sacrílego en la iglesia parroquial de Besalú, pueblo de la provincia de Gerona, cuyos autores no fueron descubiertos. El sargento de la guardia civil del puesto de Jativa – que durant un temps havia estat destinat al Maresme – intervino en 1906 en la busca y captura de un ladrón llamado Francisco Escolano Martí, autor de otro robo sacrílego en Alella, por el que esta extinguiendo condena en el penal de Chinchilla, y desde aquella fecha ha venido haciendo averiguaciones para descubrir a los autores del robo efectuado en Besalú. La fortuna ha coronado su trabajo, llegando a averiguar que el citado robo lo cometieron Francisco Escolano Martí, Miguel Gil Torrentó y Esteban Carreras Bosch, apareciendo como cómplice Miguel ...