El museu de prehistòria de la família Bosoms

El fill dels mestres de Serinyà, Josep Bosoms, tenia una gran passió, la prehistòria. Sovint anava a les coves de Serinya i les explorava fent algunes troballes prou interessant que van acabar per animar a la resta de la família a participar en la seva recerca.

La fama de les coves era anterior a les visites dels Bosoms, però el fet que Josep marxés a estudiar a Barcelona i es posés en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya, li va permetre conèixer a mossèn Norber Font, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor.

Molt aviat mossèn Font anà a Serinyà a visitar el museu prehistòric de la família. Poc després de la visita, començà a publicar un seguit d’articles en els diaris de l’època lloant als Bosoms i el museu. És més, aconsegueix que, el 5 de febrer de 1909, el Centre Excursionista de Catalunya convidi al fill Bosoms a fer una conferència  per parlar de les peces prehistòriques de les coves de Serinyà.

Desprès de conferència foren molts els especialistes que anaren fins a Serinyà a visitar el museu dels Bosoms que, molt gustosament, els acompanyaven a les coves on donaven tota mena d’explicacions.

Quan els mestres foren traslladats a Besalú (1908 i 1909, respectivament) instal·laren el museu a les tres habitacions de la planta baixa del número 17 de la plaça de la Constitució (Llibertat). A partir d'aquest moment, el museu Bosoms serà un més dels atractius, moltes vegades el principal, per visitar Besalú.

Els primers, que ens consta que hi van anar (maig de 1908), foren l’arquitecte Guitart Lostaló, els seus dos ajudants i vint-i-cinc alumnes d’arquitectura, la ruta: Santa Maria, Sant Julià, Sant Pere, Sant Vicenç i el museu Bosoms.

El 14 de juliol hi va Manuel Cazurro, catedràtic de Història Natural de l’Institut de Girona i conservador del museu de Girona, acompanyat per l’oficial d’Hisenda de Girona Sr. José Pazos.

El senyor Escapa Amorós publica, el 28 de setembre, a La veu del l’Emporda la visita que va fer al museu de Cosme Bosoms i diu que és “tant complert que més de propietat particular, sembla el d’una Acadèmia”

Tot just és iniciat l’any 1909 quan l’arquitecte municipal de Barcelona va a Besalú i malgrat el seu interès per l’arquitectura, no pot deixar d’esmentar, a la nota que fa publicar a  La Vanguardia, el “magnifico” museu del mestre.

Pel juny del mateix any, l’Institut d’Estudis Catalans delega en el Senyor Cazurro per estudiar “las estaciones prehistóricas de las cuevas de Serinyà i dels Encantats”. Cazurro comprova metòdicament les troballes dels Bosoms i en redacta un informe, amb fotografies i dibuixos que serà publicat en l’anuari de l’Institut.

Malgrat que la imatges no té qualitat es pot veure l'organització del museu Bosoms.

Poc després d’aquesta segona visita del senyor Cazurro és el marquès de Camps qui va a Besalú a parlar amb els Bosoms. Surt de l’entrevista tant animat que fins i tot demana una subvenció per continuar les excavacions a Serinyà. Tan gran és la fama del museu que, el bisbe de Girona, aprofitant que feia la visita pastoral a Besalú, el va a veure.

La secció d’Estudis del Centre Catòlic d’Olot va organitzar pels seus socis, una excursió a Besalú. Aquests primer anaren a Sant Pere a “oir l’ofici y saborejar les belleses del cant liturgic”, després visitaren el museu i abans de retornar a Olot pujaren a Santa Maria.

Durant l’any 1910, Col·legi de metges presidits per Josep Pascual i Prats que celebraven la seva assemblea anual a Besalú fan una escapada al museu. Dos anys més tard, la secció barcelonina de la Real Sociedad Española de Historia Natural presidida pel Doctor Carlos Calleja y de Borja-Tarrius acompanyat per Josep Bosoms, el senyor Trixeria i el senyor Saderra i vint-i-set persones més van a Besalú a visitar el museu. La narració que fan aquests expedicionaris és la que millor descriu l’espai del museu: “Consta el citado museo de tres grandes salas..., la sala destinada a objetos de época magdalénica, colección de arpones, puñales y puntas de dardo... en la sala dedicada a la época neolítica, alabaron la colección de hachas, objetos de adorno... figura también en esta sala un esqueleto de un enorme animal... finalmente se trasladaron a la sala de la cerámica...”

El matrimoni de mestres van morir a Besalú i el fill, Josep, sense cap lligall a la nostra vila, va decidir traslladar el museu a Barcelona, al carrer del Call. Poc després se’l va acusar de manipular les peces que custodiava i, l’home, amargat, de mica en mica, va anar abandonant el museu per dedicar-se a la medicina. Malgrat l’acusació, va tenir moltes ofertes per vendre la seva col·lecció, fins i tot de l’estranger, que va rebutjar. Després de la seva mort ocorreguda el 26 de maig de 1946, la seva vídua, va vendre la col·lecció a la societat Amics del Museu que, a l’any 1953, la va entregar al Museu Arqueològic Provincial de Girona.