Les portes de Santa Maria i la muralla de Besalú durant les guerres carlines

Heu pensat mai com els historiadors treuen l’entrellat de la història local? Us proposo un viatge a l’època de les guerres carlines (1833-1876) seguint les poques però interessants notes que hi ha en els Llibres d’Acords de l’Ajuntament de Besalú.

El 28 d’octubre de 1871 es reuneixen, en sessió extraordinària sota la presidència dels senyor Pere Figueres, els membres del consistori besaluenc per discutir l’únic punt del dia: la petició que havia fet el capellà ecònom, mossèn Josep Figueres –oncle de l’alcalde–, per recuperar les portes de fusta de la canònica de Santa Maria. 
En la discussió que segueix a la lectura de la petició, es recorda que l'ajuntament  havia demanat les portes, durant la guerra civil de 1846-1849, per necessitat, sense esperar una "orden superior" que els obligués a tancar els portals de les muralles . L’Ajuntament acorda no hi veu cap inconvenient i les retorna les possant-es en el mateix lloc d’on foren tretes.

Santa Maria de Besalú

Per aquesta acta ens assabentem que el mossèn és el nou propietari de la canònica on vol obrir una escola de primera ensenyança per nois, però que, per les circumstàncies del moment, no ho va poder dur a terme.També ens assabentem que, la muralla encara estava dempeus tot i que en molt mal estat. 

En actes posteriors es recull que l’ajuntament ha donat permís als veïns per enderrocar el portal d’Olot, i obrir finestres i balcons a la muralla amb la condició de tornar-los aixecar i tapar si fos necessari.

El 17 d’agost de 1873, es reuní l’Ajuntament en assemblea ordinària per tractar, altre cop, el tema de les portes de Santa Maria. Els carlins són a tocar de la vila i cal aixecar el portal d’Olot i tapiar totes les finestres i balcons que s'havien obert a les muralles. 

Els regidors –retorçant els fets narrats a l'acta de 1871– recorden que les portes eren propietat del comú i que es van cedir al mossèn per tal que pogués tancar la canònica, per tant, s'han de recuperar i posar en el seu "lloc", als portals i si es fessin malbé durant la guerra, l'ajuntament no estaria obligat a pagar res a ningú. És més, com que a Santa Maria hi ha tres portes en bon estat es recomana agafar-les totes per tancar els altres portals.

Pocs dies després, arriba a la vila l'orde de repara les muralles i el consistori demana al mossèn que repari la part que li correspon de la muralla, la que envolta Santa Maria, o que, en cas de poder-ho fer, doni dret de pas per tal que l’Ajuntament se’n faci càrrec. El propietari del turó es decanta per la segona opció i es decideix per donar dret de pas. Aquí s’iniciarà una altre història prou curiosa que explicarem un altre dia.

Un cop acabada la guerra ja no es torna a parlar de les portes, potser per què l'església va quedar força malmesa. Tampoc saben si el propietari de Santa Maria, ara ja Pere Figueres, ex-alcalde de la vila i nebot de mossèn Josep, les va recuperar. Però en imatges de finals del segle XIX, malgrat que no podem assegurar que siguin les mateixes, es veuen unes portes que tanquen l’absis de Sant Miquel, sota la torre - campanar.