Amadeu Jou Desplans. Un besaluenc a la Guerra de Cuba.

Esbrinar que li va passar al nostre besaluenc, aquest cop, és realment difícil. Tot i que la família ha conservat l’expedient militar d’Amadeu Jou, anomenat també en la documentació Font, Fon i Jon, saber el que va fer o li va passar mentre va estar a la Guerra de Cuba és gairebé impossible. Els partes de guerrra  falsos o manipulats pel mateix exèrcit espanyol, els silencis emprats en algunes ocasions o l'excés d'informació -sobretot de la premsa- complica no ja la comprovació dels fets sinó, també, dificulta la visualització de la ruta que hauria fet per terres cubanes.

Amadeu Jou Desplans, fill de Josep i Francesca, ca néixer a Besalú el 27 de febrer de 1874 i feia de pagès quan, per edat, entrà en el sorteig de quintos del reemplaçament de 1893.

La sort o la dissort el va dur a formar part del quota de jovent que havia de servir durant dotze anys a l’exèrcit. Se’l destina al regiment d’infanteria de Bailén núm. 24 amb seu a Logroño, on arribà el 6 de març de 1894. Revisat, vacunat, uniformat, advertit sobre el Codi Militar i amb el jurament de fidelitat a les banderes fet, s’incorporà a la 2na companyia del 1er batalló, i se li reclamaren, com a tots els reclutes, les 50 pessetes del import del vestuari militar. 

Oficials del regiment infanteria Bailén a Cuba.

Falta una part del primer full de l’expedient militar, però, malgrat això, es pot deduir que Amadeu fou un dels soldats triats per prestar servei al Col·legi de Huerfanos de María Cristina d’Aranjuez, segons la Real Ordre de 13 d’abril de 1895 on s'especificava que “además de reunir buenas condiciones, han de pertenecer al reemplazo de 1893”. No sabem quin serveis va prestar als orfes, però aquell any s'havia ordenat el trasllat del col·legi de nens a Toledo.

El 25 d’octubre ja havia tornar a Logroño. Aquest dia, el govern va fer publicar una circular que explicava el resultat del sorteig efectuat el 18 d’octubre per saber quins regiments havien d'anar a reforçar l'exercit espanyol a Cuba per combatre els rebels. Un dels regiments fou el de Balien núm. 24, on estava destinat Josep Jou.  El 20 de novembre sortirem cap a Santander on estava previst el seu embarcament en el vapor Montevideo de la companyia Transatlántica española. 
La ciutat de Logroño organitzà un acomiadament que, el naturals de la ciutat recordaren durant molts anys. Es van organitzar balls, funcions de teatre, sopars d'acomiat... Fins i tot l’ajuntament va proposar “ que se dé cuatro reales a cada soldado, seis a cada cabo y ocho a cada sargento (...) se levantarán dos arcos uno de ellos junto a la casa consistorial y otro cerca de la estación, con una inscripción, que den idea del afecto que guarda Logroño al regimiento. Los señores concejales les acompañaran hasta la estación.” (Diari La Rioja de 9 de novembre de 1895).

El diari El Aralar de Navarra del dia 7 de novembre de 1895 explica com estva previst l’embarcament dels 27.000 homes que tenien ordres de marxar a Cuba. El 22 de novembre havien de salpar de diferents ports peninsulars els primers 10.000 homes. L’endemà ho farien uns altres 6.000 i els últims 9.000 homes  embarcarien els dies 24, 25 i 30 de novembre.

Així fou com el dia 22 sortí del port de Barcelona el vapor Santiago amb els batallons de San Quintín i Navarra. Del port de Cartegena salpà el San Agustín amb el batalló Sevilla, mentre que El Montevideo marxava de Santander amb els batallons Cantabria y Bailén. A la Corunya embarcaren els batallons del Príncep i Toledo en el León XIII i de Palma de Mallorca sortí el San Ignacio amb el batalló provisional de Cuba.

El dia 23 marxaren del port de Barcelona els batallons de cazadores, Mérida y Barbastro a bord del vapor Colon, mentre que el batalló España salpà de Cartagena en el San Francisco, i finalment, sortia de Cadis el San Fernando amb els batallons Castilla i Cuenca.

Els vapors, mica en mica, arribaren a Cuba. El Montevideo atracà a l'Havana el 7 de desembre. Segons el diari El Correo de Gerona del 10 de desembre de 1895, el poble els va rebre amb gran entusiasme, “en las calles por donde habían de pasar los soldados, se levantaron hermosísimos arcos con patrióticas inscripciones. Inmenso público aguardaba a las tropas y las saludó con vítores y aplausos. Las señoras desde los balcones, arrojaban flores a los soldados...” 

Regiment infanteria Bailén en ordre de Parada, La Havana.

 L’endemà mateix, els soldats es desplacen en tren fins a Batabanó, a la costa sud de l’illa, on es els faran embarcar al vapor Josefita –un vaixell d’hèlice i casc de ferro propietat de la companyia Menéndez y Cía de la qual n’era el principal accionista Antinógenes Francisco Menéndez natural de Torrelavega (Santander)– que els porta fins a Cienfuegos on desembarquen el 9 de desembre. Una de les moltes incongruències de l'èxercit fou que no va armar als soldats fins que van arribar a Cienfuegos com si durant els desplaçaments amb tren i vaixell no poguessin ser atacats per l'enemic. Les maniobres comencen l’endemà mateix, el primer pas arribar fins a Cruces i reconèixer el terreny on se suposa que no hi ha guerrillers.

I aquí comencen les dificultats per establir que és el que va passar, on va passar i com va passar!

L’expedient militar diu “el día 14 se halló en el combate con fuerzas insurrectas en Mal Tiempo, el 15 en Reja, y de operaciones finó el año”. Posem l'atenció en set paraules “combate con fuerzas insurrectas en Mal Tiempo” que segons els revolucionaris marquen l’inici de la fi de la guerra que encara serà llarga.

  Les cròniques espanyoles i les cubanes no es posen d’acord. Sembla ser que tres columnes espanyoles van sortir de Las Cruces per operar en combinació per Lomas Grandes. El tinent coronel Río comandava la columna composada per una secció de Treviño, una companyia de Canàries i dues de Bailén. No queda clar qui comandava la segona columna que estava formada per la companyia d’infanteria de Marina i dues de Barbastro. La tercera columna estava dirigida pel tinent coronel de Bailén i estava formada per dues companyies de Barbastro.

La columna del tinent coronel Río va ser sorpresa prop de Mal Tiempo per forces rebels que ocupaven, segons el telegrama que tots els diaris van publicar, posicions avantatjoses. Les ordres de Río es van complir sense dilació i aviat es va organitzar la defensa: a l’esquerra la companyia de Canàries, al centre i la dreta les dues de Bailén.(Gerardo Castellanos a Resplandoeres épicos publicar a La Habana el 1942, publica alguns croquis de la batalla).

Aquí les dues versions se separen. Mentre els espanyols diuen que els rebels van disparar constantment i sense deixar-se veure, els cubans expliquen que van fer una càrrega amb matxet sense disparar un sol tret. El que es cert és que les dues companyies de Bailén desapareixen de les cròniques espanyoles que només narren el que va succeir amb la de Canàries que es va veure reforçada amb l'aparició de la cavalleria del coronel Arizón que va ajudar a “recuperar las posiciones y rescatar los muertos y heridos”. 

Batalla de Mal Tiempo, segons Feliciano Ibánez (1867-1940).

José Miro, a les Crónicas de la Guerra, en dóna una altre versió. Es veu que els rebels estaven envaint la part occidental de la illa. Ells també havien dividit la seva columna en tres grups que anaven, però, gairebé units. Tenien ordres del seu Estat Major de carregar al matxet si es trobaven amb l’enemic. Amb tot, quan veuen als espanyols custodiant la central anomenada Teresa decideixen encendre els canyissars que estaven a punt per moldre. Mentre tot crema, un treballador els avisa que les tropes espanyoles s’encaminen cap la central. Els rebels els hi posen un parany prop de Mal Tiempo, que no acaba de sortir del tot bé ja que els espanyols aconsegueixen fer una andanada de trets. El general Maceo organitza un atac frontal i  assalta les línies espanyoles al galop. Una de les dues companyies de Bailén aconsegueix formar 'quadre' -un sistema de defensa- però l’envestida és massa forta i aviat es desfà. La segona companyia de Bailén cau poc després “Todos los sólidos han sido deshechos a machetazos. La mitad por lo menos del batallón Canarias, huyendo de la tremolina, ha soltado armas y cartucheras para escapar con mayor ligereza o rendirse a discreción...”.

I com que sembla que amb aquestes versions encara no n'hi ha prou, els diaris espanyols continuen embolicant la troca. Volen fer d’aquesta massacre una victòria amb expressions com “que menos de 400 hombres habrían de vencer a seis mil”, “se hizo creer a todo el mundo que la acción de Mal Tiempo había sido un completo desastre, cuando ha sido una victoria, si bien de poca influencia para la marcha de las operaciones porque si quinientos de nuestros soldados saben contener y rechazar los ataques de tres mil quedando dueños del campo de acción...”. Poc després i sense adonar-se'n, de mica en mica, la premsa va augmentant el número de morts i aviat admetran que van ser més d’un centenar. Actualment es creu que a Mal Tiempo van morir 300 soldats espanyols. Amadeu Jou Desplans va sobreviure a aquesta carnisseria. 

Defensa en quadro.

Els rebels cubans diuen haver recollit 150 fusells Maüsser, 60 Remingtons, 6 caixes de municions i l’arxiu. Pels documents trobats a l’arxiu saben de quins regiments són els soldats que han abatut i descobreixen la distribució i posició de les tropes espanyoles. Aquest coneixement obrirà les portes a la invasió de la zona occidental de l’illa.

Les noves ordres rebudes el 25 de gener de 1896, manen al que queda de la companyia de l' Amadeu anar a La Havana amb tren. El 27 embarca en el vapor Tritón amb destí a Bahia Honda on arriba el dia 28. Els rebels cubans estan fent marxes i contramarxes per la zona. L’expedient militar esmenta diferents topades amb l’enemic sense citat cap lloc concret, llevat que se li va concedir la creu de plata del Mèrit Militar amb distintiu vermell com a recompensa al mèrit contret en l’acció del 29 de gener a Madrazo. Ni les cròniques cubanes ni els 'partes' espanyols esmenten Madrazo.

Noves ordres el destinen al fort de San Fernando a les ordres del 2n tinent Manuel Velasco (nos' esmenten ni la companyia ni el regiment), on romandrà fins el 13 de juny. Reincorporat a la seva companyia torna a Cienfuegos i després a San Juan de los Yeras sota les ordres del 2n tinent Pedro Calvo. Allà tindran diferents topades amb els rebels gairebé totes sense importància llevat, potser, la del 21 de juny a Potrerillo.

El 30 de juny de 1896 se’l nomena ordenança de la Comandància Militar de Cienfuegos. Hi estarà un any.

Durant el mes de juliol de 1897 passa a San Pedro i d’aquí a un campament prop del riu Higuanojo. Tindrà topades amb els cubans a Quemado Grande, Cuchillos, Montes de las Minas, Tayobacoa i Migiar. El canvi d'any el celebra de maniobres per la Sierra Alta y Valle de Trinidad amb poques topades amb l’enemic però el fereixen i ha d'ingresar per primera vegada a l'hospital -9 de maig. La ferida ha de ser de poca consideració ja que al cap de tres dies li donen l’alta.

Els dies 21, 22 i 23 de juny de 1898, Amadeu està defensant el port de Casilda que és atacat per tres vaixell americans. El 6 de juliol torna a ingressar a l’hospital. Aquest cop l'estada dura més d'un més. Quan surt de l'hospital rep ordres d'incorporar-se al destacament de Manaca Iznaga on s'hi està fins el 2 d’octubre quan passa a Trinidad. Dos mesos després 3 de desembre torna al port de Casilda on el fan embarcar en el vapor Josefita que el conduirà a Cienfuegos. L'exèrcit espanyol es va retirant de l'illa.

El 3 de febrer de 1899 embarca en el vapor München que el porta a Barcelona. El 20 de febrer se li dona el passaport a Besalú on podrà gaudir de "la llicencia trimestral". Arriba a Girona el dia 24 de febrer on és rebut, com tots els soldats de la província que baixen del tren en aquest punt, un plat de sopa, un vas de vi ranci i una galeta.

Ja no es mourà de la vila comtal. Se li aplica la Real ordre de 11 de febrer de 1899 i se'l trasllada al regiment infanteria de Reserva de Rosselló núm. 8, classificat com a soldat de 2n reserva. La seva situació militar no es modificarà fins el 21 d’agost de 1903 “que habiendo cumplido con abono de campaña, los doce años de servicio que prefija la ley, se le extiende su licencia absoluta”.