Salvador Mañach i Tries

Salvador Mañach i Trias va néixer a Besalú el 2 d’octubre de 1825, fou el setè germà d’una nissaga de dotze fill que tingueren Vicenç Mañach i Francesca Trias. Malgrat que a Besalú hi havia dos serrellers, quatre ferres i dos ferrers manescals,  els seus pares l’enviaren a Figueres per fer d’aprenent en la serralleria ‘Talla Rama’. Ben aviat va arribar a ser el millor oficial del taller amb fama de saber fer uns treballs de molta qualitat.

Amb aquesta fama i confiant amb les seves habilitats, l’any 1855, buscà a Barcelona ei va entrar a treballar a la casa de pianos Boisselot y Cia, que feia nou anys havia establer una sucursal a Barcelona al carrer Ponent número 16, que més tard fou comprada per l’empresa de pianos Bernareggi.

Un canvi de feina el va dur a la fàbrica de Felip Muller, al carrer comte d’Asalto número 1, que tenia una gran reputació en la construcció de bàscules i caixes de seguretat. Allí, Salvador va aprendre els fonaments de la fabricació de caixes de cabdals equipades de panys de seguretat. Els hereus de Felip Muller tenien bons contactes arreu d’Europa i s’inspiraven en els productes francesos i alemanys per fer les seves caixes. Quan Mañach es va adonar d’on venen les novetats va voler anar a París per acabar la seva formació.

Novament el seu saber fer i la seva mestria li van obrir les portes de diferents industries serralleres de la capital francesa on va romandre de 1856 a 1859. En el seu record sempre va quedar l’hospitalitat francesa i els bons consells que va rebre, malgrat les burles i escarnis que els mateixos amics li feien en veure els articles de serralleria que Barcelona havia aportat a la Exposició Universal d’aquell any (1856).

El primer intent d’establir-se pel seu compte amb uns companys de feina no va reeixir. L’ajut econòmic d’uns bons amics li va permetre obrir un nou taller al carrer Robador número 41, on fabricava eines i elements de serralleria. A l’Exposició Industrial de Barcelona celebrada l’any 1860 va presentar una sèrie d’eines per elaborar sabates clavetejades, un raspall amb armadura de metall i fulla ideal per polir les fustes més dures, l’os i el marfil pels teclats dels pianos; un porta broques, claus per afinar els pianos i altres estris pel manteniment dels pianos. També va exposar uns panys de les anomenades de bomba y de gorja, molt més segurs i aleshores inaccessibles als rossinyols. Finalment també hi va exhibir uns panys de secret és a dir amb combinacions de lletres i números que es podien adaptar a les caixes fortes.  Amb el renom aconseguit en el decurs de l’exposició i l’augment de les comandes, el taller se li va fer petit i a l’any 1866 es va traslladar a carrer Barberà número 9.

Salvador Mañach tenia fama de tractar el hierro con franqueza y hacer de él lo que quiere. Cerraduras que parecen delicadas juguetes y que ofrecen, sin embargo, una resistencia invencible. Va reduir les mides de les claus fent-les a voltes microscòpiques y le dio un día en querer suprimirlas. Moltes persones anaren al taller d’en Mañach per veure els panys sense clau.

Anà a l’Exposició de París de 1867 on va presentar internacionalment la caixa forta amb pany de combinació. També va participar a les exposicions Universals de Viena (1873), Filadèlfia (1876), París (1878) i Barcelona (1888).

El reconeixement mundial li va arribar a la Exposició de París (1878) amb els panys anomenats gorges d’un, dos, tres o quatre pestells, un dels quals nomes feia 27 mil·límetres de llarg. També va dur caixes de cabdals la més treballada tenia al bell mig una tapa que amagava el pany que estava envoltada per uns medallons amb els escuts de Catalunya i de Barcelona que alhora estaven rodejats per una greca de quatre cintes frisades i quatre corns de l’abundància que vessaven claus. Els treballs presentats per Salvador Mañach el van fer mereixedor d’una de les medalles de plata que foren atorgades als expositors.

Els diaris de l’època es feren ressò d’aquest èxit de Salvador i comentaven que si ell ho hagués volgut, hauria venut, durant l’exposició, tots els panys i les caixes a un preu molt elevat. Mañach aprofità la seva popularitat per fer propaganda del seu taller, on a més anunciava que tenien bicicletes perfeccionades.

El diari de Sant Feliu de Guíxols, L’eco guixolense, publica la compra que feren els propietaris de la casa J. Rovira y Cia., d’una caixa forta fabricada pels tallers de Salvador Mañach i que els fabricants ensenyaven amb molt d’orgull a tothom que la volia veure.

L’èxit a l’exposició universal es va veure correspost, a Espanya, amb la creu de Cavaller d’Isabel la Catòlica que li va ser atorgada el 5 d’abril de 1877. Dos anys més tard era seleccionat per entrar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va ser acceptat el 24 d’abril de 1880 i tres anys més tard va presentar un invent consistent en un pany sense clau que denominava “bomborga” i que registrava les vegades que havia estat obert. El pany va merèixer una patent d’invenció.

El dia 8 de juny de 1883 hi va haver una reunió en el local del Fomento de la Producción Española per nomenar una comissió per promoure un concurs d’expositors per participar a la gran l’Exposició Americana de productes, arts i manufactures de països estrangers de Boston durant el mesos de setembre, octubre i novembre d’aquest mateix any. Resultaren elegits el Cònsol dels Estat Units, Joaquim Badia i Andreu, Josep Fiter i Inglès, Josep Rosés, Francesc de Paula Isaura, Antoni Torrens i Monner, Agapito Vallmitjana, Salvador Mañach, Josep Puig i Galup i Josep Mestre. Passats uns dies, fan publicar la composició de les subcomissions creades per tirar endavant el projecte de participar a l’Exposició Americana. Es va decidir que el president de la Comissió General fos un vell conegut, el també besaluenc Pere Bosch i Labrús que era el President de l’entitat Fomento de la Producción española. Salvador Mañach fou un membre de la subcomissió de propaganda.

Mañach també va participar a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. En aquesta ocasió va obtenir una medalla d’or por ser el primer industrial que ha establecido en España esta clase de industria a gran altura, habiendo hecho verdaderas invenciones.

Salvador, però, encara va participar a l l’Exposició d’Arts Industrial de 1892 on va presentar dues vitrines amb panys de seguretat del tipus gorges i una caixa de cabdals incombustible amb aplicacions de metall.

Mañach va traspassà el 21 de juliol de 1904. El seu fill es va fer càrrec del negoci familiar i va obrir una botiga “La casa Mañach” dissenyada per Josep Maria Jujol al carrer de Ferran núm. 57 de Barcelona, i en el 1916, Jujol, també es va fer càrrec del disseny i la construcció del nou taller de la família situat a la Riera de Sant Miquel convertit ara en el pati d’una escola.