PARLEM DE BESALÚ

  A l’any 1725, el prior de Santa Maria de Besalú, Josep Moixí, va permutar el priorat amb Baltasar Descatllar i Bonaselva (1725-1745) a canvi d’un personat molt elevat. Baltasar era el besnet del matrimoni ripollès Bernat Manuel de Tord i Mai i Estàsia Descamps que tingueren  tres fills, Manuel, Maria Teresa i Anna. (Quadre 1). La darrera filla esmentada es va casar amb Climent Descatllar, baró de Prullans i foren els pares de Josep Descatllar, casat amb la Rafaela Bonaselva; Jaume, casat amb Maria Baulo, Joan Baptista, abat de Sant Esteve de Banyoles (1730-1744) i Maria Gràcia casada amb Josep Pastor i de Mora que tingueren quatre fills: Josepa, Maria Gràcia, Josep i Francesc, abat de Sant Pere de Besalú (1715-1735). És a dir, Baltasar Descatllar era un nebot de Joan Baptista Descatllar i Tord abat de Sant Esteve de Banyoles i cosí de l’abat de Sant Pere de Besalú, Francesc Pastor i Descatllar. (Quadre 2). Tots aquests abats i priors foren els fills segons que van cursar est...

  Vista General de Besalú El rei Felip, endut per la por que tenia als protestants expulsat de França, va decidir reformar els bisbats de la frontera i les cases religioses que hi havia establertes. Crear un nou bisbat havia estat relativament fàcil, sobretot si ho comparem amb la pretesa reforma dels monestirs i les canòniques catalanes. El sant pare, un cop va haver escoltat els arguments del rei no va trobar cap motiu per deixar-li fer. Per Això, el rei va decidir no les proveiria de nou quan es produïa una vacant, així aconseguiria la ruïna econòmica del monestir i tendira un motiu per tancar les que considerava “innecessàries”. Per reblar el clau va ordenar que si era estrictament necessari que hi hagués un administrador, es nomenés al més incapaç. Sant Pere de Besalú, es va trobar en aquest impàs quan l’abat Joan de Tormo va morir (1573). Els esforços que estaven fen els besaluencs per impedir la unió de les rendes de Santa Maria de Besalú a l’ardiaconat de Vic foren “recom...

  “ Als desaset del mes de febrer del anÿ 1754, morí lo Joseph Tintorer, de edat sinquanta anÿs poc mes o menos, mestre de cases habitant en la vila de Besalú, Bisbat de Gerona, Architecto de fama ÿ qui fabricà la casa nova de la Abadia del monestir de St. Pere de dita Vila. Rebe los sagraments de penitencia, eucharistia ÿ extremuncio. No consta hage fet testament, solament declarà en presencia del Illtre Dn Joan de Oriola prevere ÿ Prior de la Iglesia Collegiata de Sta Maria de Besalú dels rvts. Miquel Carbó ÿ Dr. Geroni Ros preveres domers de la parroquial Iglesia de St. Vicens de dita vila de Besalú ÿ que tenia rebut de Francesca Tintorer, muller sua 50 lliures barn. En tot ÿ que era sa voluntat quedia assegurada ÿ satisfeta de sos bens per dita quantitat complert. Al cadàver del qual se ha donat sepultura en la predita parroquial Iglesia de St. Vicens de Besalú en un vas de la obra al desavuit del mateix mes ÿ anÿ, en la qual Iglesia se li ha celebrat lo ofici de enterro ab ass...

  En el llibre d’acords del capítol de canonges de Santa Maria de Besalú hi ha una petita notícia per recordar el dia que els francesos s’endugueren a molts preveres i jurats de Besalú i de la vegueria petita: Dia 13 de febrer de 1713 vingué un destacament de francesos del fondo del Empurda comendat del comte de Fienes a esta vila de Besalú y dit destacament arriba fins a Montegut de hont sen mana lo domer Ferrosola de aquell lloc junt ab dos jurats y altres persones; pasa dit destacament a Tortellá y sen mana lo sacrista y altres persones, passa a Sales y noi troba ningú; de Argelague sen mana lo prevere y altres personas; de Beuda solo lo prevere que tots eran retirats; de Lligorda lo prevere y los paisans se salvaré, y robaren la Iglesia menos lo que tovava a la Iglesia: mentres lo destacament era per exos llochs resta en esta vila una porció de Francesos y pregueren los protectors de la comunitat de Sant Vicens, ço es lo domer Agusti, domer de la doma de Fornells y mossèn Rap...

  Els priors de Santa Maria eren, de temps immemorials, o com es deia en els documents “ de tant de temps que no hi ha memoria d’homens” els capellans majors de l’església parroquial de la vila, de fet ells mateixos deien que el comte bisbe Miró els va nomenar quan fa fundar la comunitat de canonges a Santa Maria de Besalú. En època dels abats de Sant Ruf, els priors van dividir el territori besaluenc en dues parròquies, la de la vila i la forana. I, encara, dividiren la forana en dues domes. Al costat esquerra del riu Fluvià crearen la doma de Fornells i al dret la doma de Pampilona. Cada setmana, un dels dos domers administrava l’església, és a dir, feien de setmaners. Per aquesta tasca el prior els cedia una part de les primícies que rebia de la parròquia forana. Les porcions eren tan minses que va dur a més d’un litigi per aconseguir-ne un augment. Amb els anys, la devoció popular, empesa pels mateixos eclesiàstics, va establir confraries que aviat tingueren altars on s’hi...

Marià Berga i Felip , (1768-1772), natural de Girona, va iniciar la seva carrera de vares a Besalú Quan el van nomenar estava exercint en el bufet que Tomàs Jover i Salas tenia prop la Cort. Va fer el jurament el 19 d’agost de 1768. Es casà amb Ignasia Llaudes i d'Oriola, filla del qui fou Tinent Corregidor Joan Llaudes Benegas i de Ignasia d'Oriola i Guanter, germana del prior de Santa Maria de Besalú, Joan d'Oriola. José Higinio González de Castro , (1772-1775) era fill d’Oriola. Va rebre el despatx de nomenament per l'alcaldia major de Besalú el 12 de gener de 1772 a Vic, on exercia la seva primera vara i va jurar el càrrec el 17 de febrer. A Besalú, però, va iniciar una relació amb una dona casada i sembla ser que va participar en un complot per assassinar el marit d’aquesta. Descobert el complot, l’Audiència de Catalunya va ordenar el seu arrest i el posterior empresonament a Barcelona on Manuel de Roda va demanar permís per obrir-li un procés criminal. Se...

           El 12 de març de 1715 es publicà un Decret pel qual Felip V ordenava al Consell de Castella elaborés un consulta sobre com hauria de ser la nova estructura política a Catalunya. Uns dies més tard és demanava, per separat, a Francesc Ametller i a José Patiño que els confeccionin.   Tardaren un mes en tenir-los enllestits i tots dos arriben a la conclusió que seria contraproduent nomenar militars pel càrrec de Corregidor, que seria més adequat que fossin de Lletres o de Capa y Espada tal com es feia a Castella. Si bé en un primer moment es va acceptar molt aviat es canvià d'opinió i passaren a ser militars. Ara bé, els dos informes discrepaven sobre els alcaldes majors. Mentre Ametller creia que se n’havia de prescindir per motius econòmics, Patiño en va dibuixar el mapa geogràfic, va fer recompte de quants en necessitaria i on s’havien d’establir. Així Barcelona tingué dos tinents lletrats (alcaldes majors) [1] resid...