Josep Tintorer, mestre de cases

 

“Als desaset del mes de febrer del anÿ 1754, morí lo Joseph Tintorer, de edat sinquanta anÿs poc mes o menos, mestre de cases habitant en la vila de Besalú, Bisbat de Gerona, Architecto de fama ÿ qui fabricà la casa nova de la Abadia del monestir de St. Pere de dita Vila. Rebe los sagraments de penitencia, eucharistia ÿ extremuncio. No consta hage fet testament, solament declarà en presencia del Illtre Dn Joan de Oriola prevere ÿ Prior de la Iglesia Collegiata de Sta Maria de Besalú dels rvts. Miquel Carbó ÿ Dr. Geroni Ros preveres domers de la parroquial Iglesia de St. Vicens de dita vila de Besalú ÿ que tenia rebut de Francesca Tintorer, muller sua 50 lliures barn. En tot ÿ que era sa voluntat quedia assegurada ÿ satisfeta de sos bens per dita quantitat complert. Al cadàver del qual se ha donat sepultura en la predita parroquial Iglesia de St. Vicens de Besalú en un vas de la obra al desavuit del mateix mes ÿ anÿ, en la qual Iglesia se li ha celebrat lo ofici de enterro ab assistència de sinch preveres, cantant un nocturno en lo cor als quals se ha donar la caritat acostumada ÿ drets”.

Segurament, Josep Tintorer va néixer a Barcelona cap a l’any 1704. Es va esposar amb Francesca Lapuja, un cognom que ens és desconegut a la contrada, però que hem trobat a Barcelona en una notícia del diari de Barcelona de 1827, on demanava que es presentés qualsevol persona que es cregués amb dret sobre unes cases i terres que foren de Alodi Lapuja, escodiller a Barcelona el 1750. Segurament van arribar a la vila quan ja havien tingut el seu primer fill, Pere, que seguí l’ofici del pare.

La primera notícia que tenim de Josep Tintorer a la vila de Besalú la trobem en la partida de naixement de la seva filla Cecilia, el 26 de desembre de 1738, de la qual foren padrins Jaume Parella i Cambó i Cecilia Gaffas Vallpedrosa, vídua de Jacint Gaffas, corder.

Els noms padrins ens indiquen que ja estava molt vinculat amb la classe dirigent de la vila. Jaume Parella casat amb una Cambó era un pagès benestant que gaudia de moltes propietats i Cecilia Gaffas Vallpedrosa era una filla d’un terratinent que es va casar amb el segon fill de Gabriel Gaffas, també corder, un dels prohoms de la vila. Tant els Parella, com els Vallpedrosa i els Gaffas foren sempre membres del consell de la vila. Els Cambó iniciaren aquest camí poc abans de la Guerra de successió.

Josep Tintorer i la seva esposa Francesc La Puja tingueren altres fills: Pau, Francesca i Simon. La filla, Francesca, es va casar amb l’escultor Salvi Guixeres

És molt probable que la família Tintorer arribés a Besalú cridats per obrar la nova casa abacial de Sant Pere de Besalú. L'abat era Antoni d'Ametller i de Montaner, el qual havia nascut a Barcelona el 14 de desembre de 1695. Era fill del doctor en dret Francesc d'Ametller, natural de Banyoles, prohom del Reial Consell de Catalunya, i de Matilde de Montaner. a l'any 1729 fou un dels restauradors de l'Academia Desconfiada, de la que fou director a partir de 1743 per ésser mort fra Minuart.(1) Fou elegit abat de Sant Pere l'any 1736. en l'anotació del seu òbir podem llegir:

«Als nou del mes de desembre del any mil set sents quaranta y set morí lo Illtre sr. don Antoni de Amatller de edad sinquanta anys poc mes poc menos, abat del monestir de sant Pere de la vila de Besalú, bisbat de Gerona. Rebé lo st. Sagrament de la extremª y absolució sacramental donant senyals lo de Eucaristía emperò nol rebe per haverse ferit de repente en la sala de la abadia nova hont havia pujat a mirar la obra , y no donà lloch a ni intervallo sa feridura per lo viatich puig sols pogué donar los predits senyals de confessió y estos per la misericòrdia de Deu foren manifestos. Al cadàver s’ha donat dona sepultura dintre la Iglesia del predit monestir de Sant Pere de Besalú en la sepultura situada devant del presbiteri de dita Iglesia o fossar ab llosa demunt cituaren dit puesto. En la quel Iglesia se li ha celebrat ofici de enterro ab assitencia de vuit monjos actuals residents de dita Iglesia dos novicis de dit monestir y quatre monjos del monestir de la vila de Banyolas als dotse del mateix mes y any y als tretze y catorze del mateix mes y any se li han celebrat los oficis de las honras en la mateixa Iglesia ab la assistència del enterro». Les obres de la casa nova de Sant Pere encara feren una altre víctima. El 29 d’octubre de 1752 moria per haver caigut de l’escala de dita casa, Nicolau Ros, cambrer de Sant Quirc de Colera.

Poca cosa sabem de com era la dita casa de l’abat fins que, molts anys després, quan el monestir ja estava desamortitzat, Francesc Prats, mestre de l’escola de nens de Besalú, va demanar la casa de l’abat per posar l’aula d’estudis. Es passà la proposta a la diputació qui va enviar l’arquitecte per comprovar si el projecte era viable o si pel contrari la casa tenia un valor històric i calia preservar-la.  El mes de març de 1870, l’arquitecte Azúa presentà un informe on hi consta una petita descripció de l’edifici que va construir Josep Tintorer:

“La época de construcción por el estilo que afecta debe remontarse a fines del siglo pasado (s. XVIII) o principios del presente ofreciendo un conjunto de espaciosos salones acertadamente dispuestos y habitaciones cómodas y ventiladas que le dan el aspecto conveniente a la alta dignidad de la persona que lo ocupaba. Algunas pinturas al claro-oscuro de escaso mérito decoraban los principales salones pero en el día se encuentran aquellas borradas en su mayor parte. Las maderas de los techos, esmeradamente labradas, presentan en su conjunto con las bovedillas un aspecto agradable, así como también la escalera con dos tramos y termina en uno, construido como se dice vulgarmente al aire, estando sostenidos los peldaños por una bóveda de piedra algún tanto atrevida, pero todas estas circunstancias no indican más que el esmero con que se llevó a efecto la construcción sin ofrecer por otra parte nada de particular”.

Hem de tenir present que l'esmentada casa abacial construïda per Josep Tintorer no és la que dibuixa Armant de Sequestra a Sant Pere de Besalú. Abadia reial de la congregació benedictina claustral Tarraconense, Barcelona, 1934.

Josep Tintorer també va treballar en la reconstrucció de la col·legiata de Santa Maria quan va col·lapsar, segons explicava Francesc Monsalvatje, als anys 1744 i 1746. Les obres van començar el 4 de març de 1747 i van finalitzar el 25 de març de 1751. Segons els comptes de la confraria de la Vera Creu –que com totes les confraries establertes a Santa Maria tenia l’obligació de cooperar en els pagaments per les reformes i millores de l’església– Josep Tintorer va refer la volta del mig de la nau i les dues petites. També es va fer càrrec de reconstruir la sagristia de l’església i dels armaris d’aquesta on es conservava l’arxiu de la col·legiata.

El dia 7 d’abril 1751 fou un protagonista involuntari de la “guerra del vi” que es va iniciar entre els arrendadors de les tabernes i el clergat de Besalú –en aquesta ocasió frares, preveres i canonges es van posar d’acord–:

 «trobantse fora de Besalú lo sr. tinent de corregidor [Ramon Eva], lo ajuntament feu fer una crida, que ningún habitant puga anar a comprar vi a la menuda en ninguna part, altra que a las tavernes de la vila. Dit die lo dr. Boada aná a Gerona y digue a Joseph Jolleda traginer que anant per lo comú per guarda als canonges de fer de Jocarnes.

Dia 8 torná de Gerona y feu córrer la veu que posaria a la presó a qualsevol que anés a comprar vi de la porció dels canonges y tenintho prohibit del sr. tinent corregidor, se guarda be de enfordar a ningú comprador de dit vi. Lo sr. Vicenç Manyach y lo arrendatari Llorens Rolf anaran aguytant per los cantons, però no pregueren a ningú.

Dia 9 abril al vespre dit Boada y Pere Pla han assaltat a Pere Tintoré mestre de casas y dit ha llançat al porró y lo endemà lo canonge Poch passà a Banyoles ahon se trobava lo dit Thinent de corregidor qual señor tornà luego a Besalú y ja més no se atreviran a fer impertinències, no obstant que molts han ortat a dit vi públicament.

Dies 26 de febrer de 1754 Mariano Viader regidor y mostafá de Besalú prengué instancia de Antoni Llorens com a arrendatari de las tavernes y prengué un porró de vi a la filla de Geronim Prat, mestre de casas y una botella ab vi a Theresa Duró, donzella, qual vi era de la porció del canonicat del canonge Pachs y avent recorregut dits insultors al sr. Thinent de corregidor, my dit señor a volgut decretar per la execusio per esser sa la llei de Deu y no incórrer las censures imposades per diferents summo PP y en la butlla in Cena Domini y

Lo dia 14 de juny del mateix any lo dit canonge Pachs a recorregut per justícia al sobradit tinent de corregidor y lo die 18 del mateix mes y any lo sr. Porter o mosser per ordre dels regidors que son lo Sr. Miquel Llorella ha tornat los ahinos y vi en casa de Geroni Prat mestre de casas pare de la sobradita Astasia Prat».

El document que es troba a l’arxiu diocesà de Girona, no esmenta que es pagués el porró de vi al mestre Tintorer, el qual, quan es va ordenar pagar el vi ja era difunt.

(1) Josep Rafael Carreras i Bulbena, "Estudis biogràfichs d'albuns benemèrits patricis que ilustren aquesta Academnia. proemi-Primera època" Butlletí de la Reial Acàdemia de Bones Lletres de Barcelona, 1928, p. 179-237.