L’orgue de la col·legiata de Santa Maria de Besalú

 

Acabada la Guerra del Francès, el prior i canonges de Santa Maria pogueren tornar a la seva església de dalt el turó de Besalú. Allí, desolats, van veure les destrosses que els francesos havien fet a la seva estimada casa. De mica en mica, el prior, Ot Soler, retornava l’esplendor de l’església. Un dels canonges,  Josep Antoni de Arcas, que ja havia destacat per ésser una pedra a la sabata de l’anterior prior i continuava pel mateix camí, va trobar la forma de fer la guitza al prior amb les reformes de l’església i una exigència: VOLIA UN ORGUE.

De res va servir que el prior fes obrar uns retaules i reconstruir els altar, Arcas volia un orgue i es va fer que tot el capítol s’aixequés contra el prior. Tampoc en va tenir prou quan va fer reconstruir els armaris de la sagristia , una despesa que sempre havien fet els canonges ja que allí era on es reunien i tenien el seu arxiu. Arcas volia un orgue i es queixava davant el bisbe. Tampoc es va sentir satisfet quan el prior va fer posar bancs nous, i va comprar i fer instal·lar una campana, Arcas volia un orgue i va iniciar un litigi per aconseguir-lo, pagant el prior, es clar! El prior havia de reconstruir tota l’església, des d’altar major a les cases de la sagristia i la sota sagristia, que sempre havien estat en el claustre. El problema era que la comarca havia quedat tan pobre que no podia pagar els censos i no entraven els diners necessaris per fer totes les obres necessàries. Tot plegat va malmetre la salut d’Ot Soler que va patir un atac de feridura. Però això no va aturar al canonge Arcas que continuava importunant-lo amb el tema de l’orgue. A començament de 1822, un nou atac de feridura s’endugué el prior i Arcas va continuar amargant la vida de l’hereu del prior, ell volia un orgue!

El que Arcas no va voler admetre mai era que el prior no havia de pagar cap orgue ja que el que hi havia a la col·legiata fou comprat pels canonges, com s’explica en el llibre d’acords del capítol de Santa Maria:

Nota com lo dia 12 d’octubre de 1715 fou enviat lo reverent Narcís Mariscot, canonge i sagristà de la collegiata de Santa Maria de Bax el Castell de la vila de Besalú, per lo molt reverent capítol de la dita collegiata a la vila de Banyoles per comprar lo orga se troba en dita collegiata. Y dit orga fou comprat a Bartomeu Bardera, organista de Banyoles y dit en Jafra. I pagaren de diners propis los srs. Canonges que alasoras eran lo dit Mariscot, Josep Pugiura y Massia y Jaume Pujol.

Aquest any de 1715, el prior era Josep Molines (1609-1716) que exercia en el tribunal de la Rota de Roma i era l’ambaixador oficiós del rei Borbó, Felip V. Molines mai va residir a Besalú.

Als 26 de novembre de sobre dit any convocat lo molt reverent capítol a la sacristia de dita Iglesia, resolgueren fer una tribuna sobre St. Isidro per posar lo orga. Lo que se posa en execució y ho pagaren los sr. canonges de diners propis. Lo cost de dita tribuna foren 16 lliures barna.

Però l’ornamentació de l’església va quedar descompensada i es veu que els hi feia mal als ulls. Per això, el 20 de novembre de 1717, decidiren fer construir una altra tribuna a correspondència de la primera y fer les pintar, pagant los canonges de diners propis, costà dita tribuna 15 lliures barna.