Els alcaldes majors de Besalú (1768-1808)

Marià Berga i Felip, (1768-1772), natural de Girona, va iniciar la seva carrera de vares a Besalú Quan el van nomenar estava exercint en el bufet que Tomàs Jover i Salas tenia prop la Cort. Va fer el jurament el 19 d’agost de 1768. 

José Higinio González de Castro, (1772-1775) era fill d’Oriola. Va rebre el despatx de nomenament per l'alcaldia major de Besalú el 12 de gener de 1772 a Vic, on exercia la seva primera vara i va jurar el càrrec el 17 de febrer. A Besalú, però, va iniciar una relació amb una dona casada i sembla ser que va participar en un complot per assassinar el marit d’aquesta. Descobert el complot, l’Audiència de Catalunya va ordenar el seu arrest i el posterior empresonament a Barcelona on Manuel de Roda va demanar permís per obrir-li un procés criminal. Segurament el dit procés no va prosperar ja que a l'any 1778 rep un nou nomenament, el de Oficial de caxas de la Ciudad de Rio de Otacha. Demana permís per embarcar amb dos criats, llibres i la seva roba però només podrà embarcar amb un criat que sigui solter.  Morirà, però, el 26 d'octubre de 1779 abans d'embarcar cap Amèrica.

Marià Berga y Felip, (1775-1778) es proposat novament per Besalú perquè coneixia la vila i el corregiment i era un home capaç d’apaivagar els ànims després de l’esvalotament provocat pels fets de l’anterior alcalde major.  

Diego Bajo Mohedano (1778-1780), natural de Còrdova va obtenir el títol d'advocat l'any 1766.  Va arribar a Besalú procedent de a Tarragona, va fer el jurament a l’Audiència de Catalunya el 22 de desembre de 1778. En acabar el trienni va marxar de Catalunya. 

Santiago Nuñez Casqueiro de Santa Maria (1780-1783), nat a Santiago de Compostela. Ocupava la vara de Granollers quan va ser proposat per la de Besalú, fent el jurament el 18 de maig de 1780. Una de les seves prioritats fou la construcció d’una carretera que millorés les comunicacions amb les poblacions veïnes. Segon el mateix alcalde «No se ve a dos leguas en sus contornos rastro ni reliquias de obras públicas de calzadas, caminos formales empedrados, ni puentes, sino el de la entrada por la parte de Gerona, a donde con inmenso trabajo llega un carruaje, sube aligerado con grave fatiga a la villa, sin poder desde ella pasar más adelante trasversal ni rectamente» (l'informe porta data de 24 de desembre de 1783).

Nuñez va proposar un traçat per la carretera que havia d’anar d’Olot a Roses passant per Besalú, Esponellà i Figueres. Amb un desviament que sortint d’Esponellà havia d’arribar a l’Escala creuant Banyoles, Girona, La Bisbal i Torruella.

Estava convençut que Besalú creixeria i es convertiria en un punt d’intercanvi de les produccions d’Olot i Figueres essent «proporcionado almacén de los efectos transportados de la parte de Gerona, Marina y Barcelona, y hacer desde aquí el comercio de la Montaña e interior de esta parte de provincia».

Les obres s’han de pagar i l’Alcalde també tenia resolt el problema de com sufragar les despeses. Com que la carretera beneficiaria a gairebé tots els pobles del corregiment, tots haurien de col·laborar, aportant més els més grans i les demés poblacions la quantitat que se’ls assignés. No va repetir trienni i les seves propostes no es realitzaren. 

Antoni Quer i Vilaró de Anglada (1784-1790), natural de Cardona. Fou proposat per la vara de Besalú el primer d’octubre de 1783, el despatx, però, no va sortir fins el 4 de març de 1784 i va jurar el càrrec davant l’Audiència el 19 d’abril. Aquest mateix any, el rei concedí a la comtal vila la facultat de tenir dues fires de tres dies cada una, la primera els dies 20, 21 i 22 de gener i la segona els dies 21, 22 i 23 de setembre.

El 7 de novembre de 1787, Antoni Quer presenta un pla per l’establiment d’una junta de caritat que a més de socorre els malalts pobres i «considerando la triste situación de las niñas pobres, ha tomado la providencia de formar una escuela gratuita a beneficio de las mismas». Tot va sorgir en una reunió que es va fer a l’ajuntament de la vila de Besalú amb eclesiàstics i seglars on es va decidir contractar una mestra, honrada, per què s’ocupés de l’educació de les nenes, que seria pagada mensualment pels membres de la nova junta de caritat. La junta també va comprometre  pagar totes les despeses que se’n poguessin derivar.
Durant les celebracions que es van fer amb motiu de l'acord es van enllumenar tots els carrers de la vila i es va decidir que aquest romandria per sempre.

  Mariano Villelas de Mola, (1790-1797), va néixer a Alquézar, Osca. Va començar la seva carrera administrativa a Catalunya. Arriba a Besalú després d’haver complert els destins a Puigcerdà i Granollers. Va fer el jurament davant l’Audiència el 27 d’octubre de 1790.  

El major problema que amb el que va haver d’encarar-se fou la Guerra Gran (1793-1795) i va demostrar que no era l’home adequat per aquest afer. Malgrat l’èxit inicial de les tropes hispàniques comandades pel general Antoni Ricardos al Rosselló aviat es gira la truita i els francesos entren al corregiment. Hi ha una ordre del Vicari General Coll d’abandonar els pobles més propers a Sant Llorenç de la Muga per la presencia de francesos que han arribat a l’acord de no fer presoners, és a dir, de matar a tota persona, militar, civil o eclesiàstica, que trobin en els pobles.

Durant el mes de juny les tropes franceses estan molt a prop de  Besalú, Villellas demanà permís per evacuar el poble. L’Audiència li va contestar que només ho permetria “en el último extremo”. Finalment Besalú va caure a principis de 1795. Els francesos la van tornar, juntament amb el santuari de Sant Ferriol i el poble de Maià, el 7 de setembre del mateix any. L’any 1797 les autoritats van considerar oportú cessar a Villelas.

Agustí Alberch (1797-1802), natural de Figueres. Va jurà el càrrec davant l’Audiència el 9 de maig de 1797. Va tenir una picabaralla amb la comunitat de preveres de Sant Vicenç de Besalú per la ubicació del banc on tradicionalment s'asseia l'ajuntament. El Consejo de Castilla li va encarregar, junt amb Joan Pagès, que “restaurés” el cabdals que la vila de Figueres havia perdut durant la guerra Però a l’any 1803 es va resoldre que «por lo mal que condujeron dicho asunto, que ambos queden privados de las dietas que reclaman». Per contra, vist el deteriorament econòmic i social que va patir Besalú durant tot el segle, accentuat per la darrera guerra, va aconseguir traslladar el jutjat a Figueres on es va establir una nova alcaldia major i es va finiquitar la vara de Besalú per Reial Decret de 10 d’abril de 1803.