La formació del 'Corregimiento de Gerona'. Besalú

A la Biblioteca Nacional i a l’arxiu de la Corona d’Aragó es conserven diversos manuscrits intitulats ‘Corregimiento de Gerona’ que, en línies generals, són el procés de transformació de la vegueria de Girona i sotsvegueria de Besalú en el corregiment de Girona, complint el manament de l’article 34 del Decret de Nova Planta.

El primer dels manuscrits esmentats inicia les seves línies amb aquestes paraules: «Manda su Majestad que el corregimiento de Gerona comprenda el veguerío de Gerona, y el subveguerío de Besalú debiendo residir el Corregidor en Gerona con un Teniente letrado, y otro en Besalu o Figueras. A Este Corregimiento le han quitado los lugares de Riells, y de San Salvador de Breda, que le tocaba per ser antes veguerío de Gerona, y ahora son al Corregimiento de Mataró». Segons el redactat del Decret de Nova Planta, les autoritats borbòniques dubtaven on havien d’establir el segon jutjat: Besalú era un vila petita en franca decadència i Figueres mostrava una major vitalitat, finalment, cap el 1717, la tradició es va imposar. 

Part del mapa del 'Corregimiento de Gerona' del llibre de la Biblioteca Nacional.

La voluntat que van mostrar els successius alcaldes majors de traslladar la seu a Figueres va provocar més d’una queixa de l'ajuntament de la vila comtal.
Besalú va perdre, momentàniament, el seu paper de capitalitat a principi del segle següent (1802), quan Pedro José Menduiña, alcalde major de Camprodón, rep l’ordre de fer-se càrrec de la nova alcaldia major de Figueres, encara que no es farà oficial fins el 19 d’abril de 1803 quan un Reial Decret extingeix l’alcaldia de Besalú. Una Reial Ordre del restablit rei absolutista Ferran VII, datada el 3 de gener de 1823, retorna la tinença de l'alcaldia a Besalú.

Un Decret de 29 de març de 1783 estipula tres categories per les alcaldies catalanes. Girona esdevé de alcaldia segona classe mentre que Besalú fou catalogada com el que ja era, una “vara de entrada”, és a dir, una alcaldia pels que s'iniciaven en la carrera politico-administrativa, amb un sou que no arribava als 9.000 rals a l’any.

Els manuscrits abans esmentats ens indiquen la població del corregiment: «comprende 1 ciudad, 33 villas, 351 lugares, 124 vecindades, y 3 quadras», que sumen en total 21.015 cases i 81.055 habitants.

El gruix d'aquest primer volum és un llistat alfabètic de tots pobles del corregiment que explica, de cada un d’ells, qui té la jurisdicció, el nombre de cases, con estan situades en el territori –agrupades, disperses, etc– el nombre d’habitants, quina és la situació en el territori –muntanya, pla, prop el mar, si les terres són bones,...–, i acaba donant les afrontacions de cada poble.

La gramàtica i l'ortografia no eren importants –encara no hi havia normes– i l’escriptor de la relació gairebé no aconsegueix, o no vol, anotar els noms de la mateixa forma. Així trobem escrita la nostra vila de forma molt variada: Besalu, Basalu, Bissalu, tot i que la més utilitzada es Bassalu.

Els altres volums són els registres dels nomenaments de regidors i batlles especificant quants regidors hi ha d'haver en cada poble, lloc i veïnat segons el nombre d’habitants i si poden tenir batlle.

Així segons aquests manuscrits,

Besalú «es villa, las jurisdicciones son del Rey, tiene doscientas casas juntas con cuatro cientos veinte y cuatro habitantes. En esta villa hay una collegiata, y un monasterio de monjes benitos claustrales. Su situación es a la orilla del río Fluviá en un pequeño llano entre dos montañas. Linda por la parte de levante con Lligordà y Juïnyà, a mediodía con Juïnyà y la Parroquia de Besalú, a poniente con la Parroquia de Besalú y a tremuntana con la Parroquia de Besalú, Palera y Lligordà».

En un altre dels manuscrits es llegeix: «Era antes cabeza de veguería que llamaban de Besalú. Y ha de haber seis regidores sin baile porque en esta villa reside el teniente de corregidor de Gerona con un alguacil deputado por el mismo corregidor».

Malgrat que el decret de Nova planta és de l’any 1716, la vila de Besalú va mantenir la tradicional estructura de govern fins ben entrar l’any 1719. La Universitat de Besalú estava formada per 21 homes elegits pel mètode d’insaculació. Hi havia quatre bosses on es posaven un rodolins amb els noms de les persones elegibles. El primer nom extret de cada una de les quatre bosses esdevenien els jurats d’aquell any, llavors se’n treien 5 o 6 més, segons la bossa, fins arribar als 21 homes que havien d’exercir el càrrec de consellers.

Les tropes borbòniques franceses havien entrat a la vila l’any 1713, en virtut del Conveni d’Hospitalet, però no volgueren canviar la visa administrativa més enllà d’un gran afany recaptatori. Així, l’1 de gener de 1714, sortiren els rodolins de Jacint Gafas, apotecari; Damià Llinsach, argenter; Joan Batista Parella, i Joan Colomer, ferrer, el càrrec de clavari o tresorer va recaure a Benet Mir, sabater. L’any següent foren elegits Genís Serra, cirurgià; Joan Plandiura, paraire; Josep Bosch, fuster; i Benet Cormarí, fuster, que decidiren mantenir com a clavari a Benet Mir.

L’any de la implantació del Decret de Nova Planta, foren elegits jurats Benet Mir, Sebastià Viader, paraire; Joan Planells, teixidor de lli; i Narcís Pugiura, paraire. Abans, però, que poguessin elegir clavari va arribar una ordre de destitució d’aquesta Universitat per considerar l’autoritat borbona, en aquest cas don Gregori Matas, que no eren prou fidels al nou rei, -tot i que per aquesta època (24 de febrer de 1716) José Patiño, subdelegat d'Intendència a Catalunya, la seva família i una petita escorta, són a Besalú component el nou impost del Cadastre-. Després de molt mirar, triaren, com a mal menor, a Jaume Manyalich, Jacint Gafas, corder, Josep Casella, pagès; i Jaume Font. El clavari, per ordre reial, fou el destituït i ‘deslleial’ primer jurat, Benet Mir. Tots ells van repetir en el càrrec (1717 i 1718) llevat Jaume Manyalich que fou substituït per Vicenç Manyach, cirurgià.

 El 28 de febrer de 1719 són nomenats regidors Francesc Puig, notari; Benet Mir, Vicenç Manyac, Joan Noguera, corder; Josep Salers, argenter; i Josep Cruset, traginer, tot i que no el van rebre fins el 4 de març. L’any següent només es manté en el càrrec el notari Puig, els regidors seran Gaspar Barraca, Pere Llorenç, Benet Cormarí, Josep Veí i Pere Joan Olivet. Aviat comprovaran que el tarannà del nou alcalde major és molt 'diferent'.