Els alcaldes majors a Besalú (1717-1768)

           El 12 de març de 1715 es publicà un Decret pel qual Felip V ordenava al Consell de Castella elaborés un consulta sobre com hauria de ser la nova estructura política a Catalunya. Uns dies més tard és demanava, per separat, a Francesc Ametller i a José Patiño que els confeccionin.

 Tardaren un mes en tenir-los enllestits i tots dos arriben a la conclusió que seria contraproduent nomenar militars pel càrrec de Corregidor, que seria més adequat que fossin de Lletres o de Capa y Espada tal com es feia a Castella. Si bé en un primer moment es va acceptar molt aviat es canvià d'opinió i passaren a ser militars. Ara bé, els dos informes discrepaven sobre els alcaldes majors. Mentre Ametller creia que se n’havia de prescindir per motius econòmics, Patiño en va dibuixar el mapa geogràfic, va fer recompte de quants en necessitaria i on s’havien d’establir. Així Barcelona tingué dos tinents lletrats (alcaldes majors)[1] residents a la capital, Girona, Mataró, Vic, Manresa, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Cervera, també en tindrien dos, un resident a la cada capital i un altre en una vila del districte. Així es proposaren, respectivament, Besalú o Figueres, Granollers, Olot o Camprodon, Berga, Montblanc, Igualada i Agramunt.

Es volia que la segona alcaldia major del corregiment tingués la seva seu a Figueres, però no es trigà massa en nomenar Besalú degut, bàsicament, a la seva condició de capital de sotsvegueria.

Ramon Pastell Pastell, (1717-1724) borbònic reconegut de Castelló havia patit la confiscació dels seus bens per ordre de l’arxiduc Carles. Durant el mes d’octubre de 1715 Patiño el va nomenar subdelegat de la Intendència per l’Empordà.

Tiberi Carafa el designa alcalde major de Besalú i un Reial Decret de 20 de febrer de 1717 el ratifica en el càrrec, exercint a partir d’aquest moment els dos oficis. Malgrat el que diguin els documents oficials i que només es registri una queixa dels besaluencs, Pastell residia, extraoficialment, a la seva casa de Castelló d’Empúries. Són nombroses les anotacions dels clavaris de Besalú per pagaments a algun jurat i regidor pels desplaçaments a la vila empordanesa per demanar el vistiplau al alcalde. Una situació que van aguantar fins el 1723 quan l’ajuntament que ja estava tip de fer viatges i pagar les despeses de tenir una o dues persones constantment a Castelló d'Empúries, va elevar una protesta a l'Audiència contra Pastell perquè, l'home, volia traslladar oficialment a Figueres. La Audiència va  ordenar-li que fixes el tribunal on s'havia determinat, a Besalú.
Pastell no només va mantenir males relacions amb la vila de Besalú, també estava enemistat amb el corregidor, baró de Huart, que, cansat dels capricis de l'alcalde major, finalment, va nomenar un nou alcalde major.

Joan Llaudes Benages, (1725-1749) doctor en dret civil i canònic i natural de Besalú, ciutadà honrat de Barcelona. Fou nomenat el 2 d’agost de 1724, va jurar el càrrec el 3 de febrer de 1725 i el va mantenir fins a la seva mort, als 53 anys, ocorreguda de sobte el 5 de setembre de 1749. En l'arxiu particular dels Llaudes hi ha unes memòries de Joan Llaudes, se n'ha publicat alguns bocins a la Historia de la Venerable congregació dels Dolors de Besalú escrita per Josep Maria Solà-Morales; "En est any (1715) se ha fet justicia de mort a molts cathalans per dir los habian trobat armes de foch i altres de punxa".  
En un escrit que envia al governador de Girona, Josep de Córdova i Alagón, de 2 de juny de 1735, diu "M'han portat dues carabines que h'han trobat a la capella dels Dolors (Besalú?) i son sense panys, i si V. S. en mana les entregui las remetré pel propi portador". Segurament el corregidor va manar que li lliuressin les armes ja que finals de mes (29 de juny) Llaudes escriu, "tenim un portador segur que es en Pere Cruanyes, regidor de Salas, remeto a V. S. les dues carabines que tinc ascrit a V. S. sense panys, i així mateix una pistola també sense pany, que igualment s'ha trobat, a fi que V. S. se serveixi disponarne.
Joan Llaudes es preocupava per la seguretat dels seus agutzils i va demanar permís per armar-los i demanà que es destinessin a Besalú "un centenar de soldats o 50 per seguretat, que si, com a mostra, acaban de robar al prior de Santa Maria (Baltazar Descatllar) i les esglésies han desser custodiades". Fou enterrat "en la sepultura de sa casa construida devant la columa mes cerca de la escala del cor de Sant Vicenç de Besalú".
La vacant va revolucionar l’ajuntament de la vila: Mentre el regidor decà, Josep Riera de Llobera, es va fer càrrec de totes les dependències del jutjat durant gairebé un any, un altre, el doctor Joan Boada, sol·licitava a la Reial Audiència poder exercir el càrrec amb l’assessorament de un lletrat. I per arrodonir el desgavell, el corregidor de Girona anunciava que encarregaria la vara de forma interina a Ramon de Eva y Betlloc i per aquest motiu el va proposar al rei el 24 de març de 1751.

Ramon de Eva i Betlloc (1751-1757) era natural de Girona, fill d'una família amb antecedents austriacistes. El corregidor de Girona el va nomenar alcalde major de Girona (1741) on va romandre una dècada. De Eva esperava una vara de major categoria i va tenir una decepció quan el 14 de setembre de 1751 li arribà el nomenament per l’alcaldia de Besalú. No deuria estar massa content amb el seu destí ja que va intentar traslladar el jutjat a Figueres. Malgrat tot se li va prorrogar un cop el càrrec (1756), però aquest cop no el va acabar «por mandar el rey acabar su trienio en Vic».

Ignasi Francesc Oliver y de Peyri (1758-1763), veí de Barcelona, ve d’una família lligada a l’administració. Era fill de Jeroni Esteve Oliver que havia exercit una vara a Montblanc (1732-1745) i nebot del doctor Josep Oliver que havia ostentat les vares de Tàrrega (1724-1727), Camprodon (1728-1752), Vic (1752-1761) i Granollers (1757-1761), és a dir, tenia els contactes suficients per fer carrera. Besalú fou el seu primer destí. Rebré el despatx de nomenament el 27 d’abril de 1758 i el jurà el 4 d’octubre de dit any. 
Rebé en sa casa a Raimunda Oliver, la filla  de l'esmentat Josep Oliver i de Florentina Formiguera, quan els seus pares finaren a Vic. La noia morí a Besalú poc després d'haver arribat, tenia només 19 anys.
El 20 de juny de 1761, Josep Julià i Boy (notari reial entre el 1752 i 1790), notari de Besalú, envia un memorial a la Reial Audiència queixant-se del procediments de l’alcalde major. De tot plegat en surt una denuncia per prevaricació, una forma de fer molt similar a la que emprava el seu oncle i que la Reial Audiència va classificar com de «siniestros», però malgrat aquesta percepció només va rebre una amonestació i va continuar amb la seva carrera a Vilafranca del Penedès, Manresa, Palma de Mallorca, Daroca...

Francisco Dumení y Argaín, (1763-1768) era natural de Saragossa i també va començar la seva carrera al servei el rei amb la vara de Besalú (una practica que un Decret de 1783 va convertir en llei, «vara de entrada»), amb anterioritat, però, havia exercit la vara de Lupiana per designació del monestir del jerònims del mateix lloc que en tenien la jurisdicció. Si l’anterior alcalde major tenia bones connexions, el nou alcalde major encara estava més ben relacionat amb les altes esferes, com es demostra que fos proposat (agost de 1762) sense tenir cap altre mèrit. Va fer el jurament davant l’Audiència de Catalunya el 26 de desembre de1763. Morí el 1772 quan exercia la vara de Mataró.

---

[1] El text es basa en l’article de Rafael Cerro Nargánez, “Los alcalde mayores del corregimiento de Gerona (1717-1808)”, publicat a la Revista Pedralbes, núm. 22 de 2002, p. 155-178.