Les vies de comunicació al seu pas per Besalú. El primer tren que no va arribar

              L’any 1844 la companyia “Veterano Cabeza de Hierro” que operava a Sant Joan les Abadesses i tenia la seu a Barcelona, es veié amb la necessitat de traslladar de forma econòmica el carbó que treia de les mines de Surroca i Ogassa (Ripollès). La junta de l’empresa va optar per crear una nova companyia, que va anomenar “Camino de hierro titulado del serenísima infanta doña Maria Luisa Fernanada”, per construir un ferrocarril dels anomenats de sang i dur els seus productes al port de Roses.

Dibuix d'un ferrocarril de sang.

A la memòria que van presentar a la reina Isabel II, feren constar la qualitat del carbó amb uns estudis realitzats per l’enginyer inspector de mines del districte d’Aragó i Catalunya , Bernabé Sánchez Dalp, i el catedràtic de química aplicada a les arts de l’il·lustre Junta de Comerç de Catalunya, Josep Roura.

Una Real ordre aprovada el 10 de juliol de 1844 autoritzà a nova empresa a iniciar els tràmits necessaris per la construcció de la via. Aviar es va fer un pressupost que pujava fins els 500.000 duros, per pagar els expropiaments forçosos de terrenys, la construcció de ponts i estacions, la compra dels rails i la instal·lació, els cotxes, cavalls... per cobrir les despeses, la companyia adequa diferents punts de subscripció d’accions a Barcelona, Tarragona, Girona, Reus, Valls, Terrassa, Figueres, Castelló d’Empúries, Roses, Camprodon, Olot, Besalú...

Les obres s’iniciaren sota la direcció de l’enginyer francès Jacint Garrella que havia projectat un camí carreter entre les mines de Surroca i Ogassa i d’aquestes fins a Sant Joan de les Abadesses. Fou l’únic tram que es va construir. L’inici de la guerra dels Matiners va paralitzar les obres i la llicència per construir el tren va caducar.

Pascual Madoz, gran coneixedor de les terres catalanes, en el seu Diccionario geográfico, estadístico, histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madri, 1845-1850), descriu la província de Girona. És interessant l’apartat on parla de les comunicacions de Besalú: 

"Los caminos son locales y de herradura, y casi puede reputarse como tal la carretera que conduce de Figueras a Olot, todos se hallan en mal estado. Está en proyecto un ferrocarril, que partirá del termino de Camprodon y concluirá en Rosas, pasando por las inmediaciones de Olot, Besalú, Figueras, Castelló de Ampurias. por desgracia aun no ha tenido efecto por causas que ignoramos..."

"Proyecto de una nueva comunicación de la alta montaña de Cataluña con el Mediterráneo". Arxiu Blanxart-Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.  (Vull agrair a J. Ferrer, director de l’Arxiu Històric de Girona, que em facilités l’accés als documents).

Tram de Besalú. La línia vermella marca la via del tren, la verda la carretera i la blava el riu.