La Guerra del francès a Besalú



Els partes de guerra que els comandants de les tropes enviaven al quarter general solien publicar-se en diaris d’abast nacional o regional.
Rebuscant notícies de Besalú he topat amb el Diario de Mallorca, Diario de Palma, Diario mercantil de Cádiz, Redactor general i la Gazeta de la regencia de España e Indias que publiquen els moviments de les tropes enemigues durant la guerra del Francès i els baixes que els “nostres” provoquen.
Els partes estan redactats pels mateixos caps de les tropes nacionals i es veuen dos estils molt diferents. Un estil més impersonal com el del general en cap de l’exèrcit de Catalunya Narcís Gay o dels comandants Ángel Álvarez Sotomayor, Joan Fàbregas, Cosme Oliveras i Juan Caro, i un altre estil més personalista com l'emprat pel brigadier Francesc Rovira. Veiem uns exemples:

Diari de Mallorca, núm. 339. Data 6 de desembre de 1811. «Partes dirigidos a S. E. La Junta Superior por el brigadier D. Francisco Rovira con fecha del 10 del corriente que dice lo que sigue: “Avisado el comandante del punto de Bañolas el teniente coronel D. Juan Fábrega, que el enemigo a la mañana del 4 de los corrientes en número de 20 infantes y 200 caballos, poco más o menos, y dos cañones, le iba a atacar en su posición, dispuso que el segundo batallón del regimiento de mi cargo que está a las ordenes del dicho Fábrega, se apostase a un bosque nombrado La Timas la izquierda de la carretera de Aulot. El enemigo pujante por reconocerse muy superior en fuerzas, no dudó un momento en atacarle, pero fue tan bien recibido por estas tropas, que a pesar de verse tan inferiores les contestaron con vivo fuego. Inmediatamente que el citado D. Juan Fábrega me dio aviso de haber sido atacado por dichas fuerzas enemigas, mandé al primer batallón del citado regimiento que fuese a reforzar al segundo, dando las instrucciones necesarias al fin de privar la subida del enemigo en el caso que intentase invadir esta villa; pero luego que supieron estos la llegada de dicho batallón, desocuparon la villa de Bañolas y se dirigieron a la de Besalú. Sabido por las avanzadas de Castellfollit la entrada de los enemigos en la última villa citada, de lo que me dieron parte inmediatamente, mandé al primer batallón que se apostase en Castellfollit, y al segundo que siguiese al enemigo por la espalda, supuesto intentasen subir a esta villa. Viendo los enemigos que no cesaban nuestras tropas de seguirles, y que solo deseaban entrar en acción a las 6 de la mañana del 6 tomaron el camino para Figueras, pasando una columna por el pueblo de Navata y la otra por el llano de Martís, reuniéndose después todos para entrar en Gerona. La pérdida que tuvo el enemigo, fue de dos soldados muertos, un oficial, un sargento, dos tambores y 17 soldados heridos. De nuestra parte hubo un sargento y un soldado herido. Los enemigos se llevaron de las dos villas 150 onzas en oro de contribución, a más de las rapiñas, a saber, de Bañoles ciento y de Besalú cinquenta.”»
El doctor Rovira escriu aquesta crònica des d’Olot on residia habitualment. Imagineu-vos que esteu a Banyoles a l’any 1811 sense telèfon ni telègraf, amb un mitjà rudimentari de comunicació visual tramés per torres posades en llocs estratègics. Passar un missatge de torre a torre fins arribar a Olot i donar la resposta porta el seu temps i el moviment de tropes franceses era prou ràpid, segons explica el mateix brigadier. En la nota, Rovira, no dubta ni un moment a atribuir-se el mèrit de l’acció: mandé al primer batallón del citado regimiento que fuese a reforzar al segundo. O una mica més avall: mandé al primer batallón que se apostase en Castellfollit, y al segundo que siguiese al enemigo por la espalda. És del tot improbable que el comandant Fàbrega esperes unes ordres, vingudes des d’Olot, per moure les tropes que estan sota el seu comandament per defensar Banyoles.
Veiem ara un relat de Fàbrega:
Diari de Palma núm. 104. (Mallorca) Data 13 d’abril de 1812. «Don Juan Fábrega con fecha de 20 del actual [escriu]: “Ayer 19 [marzo] pasé con tres compañías a los puntos de Seriñá al objeto de interceptar el convoy enemigo que pasa diariamente conduciendo víveres a Besalú, destinando otra compañía a la parte de la Miana al fin de llamar la atención por aquella parte y obrar siempre que reconocieses oportunidad. Inmediatamente llegué con mis tres compañías al punto de Seriñá y descubrí una partida de infantería enemiga de 150 que escoltaban el convoy compuesto de 80 acémilas.
Ignorando que hubiese más fuerza enemiga me determiné atacarle a la bayoneta y al efecto mandé a la de granaderos que tomando la derecha del camino real y a la de tiradores y primera de fusileros la izquierda, sin tirar un tiro, se echasen encima del enemigo, lo que no difirieron un solo momento. Quando nos hallamos en medio de la función nos vimos sorprendidos por unos 100 caballos, que estaban emboscados al intento, por haberles seguramente un mal español dado aviso que nosotros estábamos en aquellos puntos.
Pero fue tanta la serenidad y valor de estas tropas que a pesar de hallarse agolpeados de tantas espada y pistoletazos, tuvieron la sagacidad de salvarse con el mayor orden, causando al enemigo considerable pérdida que consiste en 5 jinetes muertos, 25 caballos heridos, siendo más de 50 infante muertos y heridos. De nuestra parte hemos tenidos dos muertos y dos heridos. Quando estas valerosas tropas se estaban cubriendo de gloria en la refriega dicha, no estaba ociosa la compañía destinada a observación en el punto de la Miana, pues que habiendo un piquete enemigo salido de la villa de Besalú al fin de averiguar las novedades que ocurrían en la línea y posiciones que ocupaban nuestras tropas, fue muerto todo, a excepción de dos que se hicieron prisioneros.”»    
La diferència entre l’estil de Rovira i Fàbrega és clara. Pel primer tots els triomfs de les tropes són deguts a la seva ment privilegiada i la seva visió per avançar-se als moviments de l’enemic. Tot és fa perquè ell n’ha donar l’ordre. El segon també explica, en primera persona, que s’ha apostat a Serinyà, que ha espiat els moviments de l’enemic i que ha ideat una estratègia i ha mogut els homes segons aquesta. Seguidament diu que no li va donar resultat per culpa de algun mal español. Fàbrega lloa que els seus homes compleixen les seves ordres al moment i, quan es veuen superats, que facin una retirada ordenada de les seves tropes i  les baixes causades a l’enemic.
I aquest és el punt important.
Rovira sempre s’atorga tot el mèrit quan les accions surten bé, no esmenta el bon comportament dels homes i quan aquests empesos per les circumstàncies fan un acte que els porta a la victòria, Rovira s’ho fa venir bé dient que ell ja ho havia previst i havia donat les instruccions oportunes.

De tota manera no deixa de ser curiós un petit detall: Segons Albert Planas –en el llibre la Guerra del Francès al canto de Besalú editat per Amics de Besalú, p. 134 i 135–, Rovira, narra en primera persona aquesta mateixa acció de Serinyà només que la data el 21 de març de 1814, dos anys després de la narració del Diario de Palma. Tal vegada estigui l'informe estigui mal arxivat o Rovira...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Orfeó de Besalú

Maur Sablayrolles. Monjo benedictí (1873-1956)