El moviment obrer femení a Besalú

A finals de 1899, Besalú va patir una sèrie de conflictes laborals dels quals en foren protagonistes les dones, unes dones que van lluitar pels seus drets!

No hi ha cap notícia dels desordres que es van produir a la vila en els documents de l’ajuntament, tot i que l’alcalde va haver de fer de mitjancer en més d’una ocasió. Els fets que narraren a continuació són trets de petites notes que, en el seu moment, van publicar la premsa catalana i espanyola. Les dates que  esmenten no es corresponen amb el dia dels fets sinó que són les de la publicació de la notícia.

Uns dies abans del 20 d’octubre de 1899 Rafael Tencas va acomiadar algunes operaries de la fabrica de teixits de punt que tenia a Besalú. Les dones, trasbalsades, van aixecar una gran gatzara que va pertorbar la tranquil·litat de la vila i sembla ser que el fill del senyor Tencas o bé va perdre la paciència o bé va agafar por, però el cert és que va treure una pistola i va disparar. Com que no s’esmenta cap desgracia suposem que va engegar el tret a l’aire. La Guardia civil es va presentar en el lloc dels fets, va detenir el fill Tencas i, finalment, se li va instruir un procés judicial. Malauradament la documentació dels jutjats no s’ha conservat i la premsa no dóna cap més notícia.

Tres dies després d’aquests fets el senyor Ferriol Freixes també va acomiadar algunes treballadores dels telers que tenia a Besalú. La resta de les operaries de Besalú i les de la rodalia –més endavant sabrem que algunes eren de Tortellà– també van declarar en vaga potser per fer costat a les seves companyes, potser per allò que diuen els castellans “cuando veas a tu vecino las barbas pelar pon las tuyas a remojar”.

Segons un breu publicat el 31 d’octubre, a les 7 del vespre del dia 24, és a dir, l’endemà mateix d’aturar els telers, les vaguistes van anar a la porta de la fabrica a esperar les tres úniques operaries que continuaven treballant. En un moment tot s’omplí de crits, xiscles, empentes i cops. Les més volem obligar a les altres a secundar l’aturada alhora que impedien que sortissin de la fabrica, les menys argumentaven que tenien família i que no es podien permetre perdre uns diners que tant necessitaven. Al cap d’una estona va arribar una parella de la Guardia civil que decidí acompanyar a les tres treballadores fins a casa seva i, a l’endemà, les va haver de protegir fins que pogueren entrar, novament, a la fabrica.

Dies més tard, dos representants de la Sociedad obrera de Manlleu tingueren una reunió amb l’alcalde de Besalú i el tinent de la Guardia civil. Pretenien que l’ajuntament i el cos de seguretat convencessin al senyor Freixes que estudiés les queixes de les treballadores.

No hi ha res que faci pensar que el propietari de la fabrica tingués en compte les demandes de les treballadores. El 15 de novembre les dones que segueixen la vaga i les que continuen treballant es barallen a cops de pedra. Aquí els diaris barregen la notícia dels trets ocorreguts un mes abans: “según se dice algun tiro; pero no puedo afirmarlo”.

Pels vols del 17 de novembre comença a córrer el rumor que el senyor Freixas està fent gestions per traslladar la fabrica a Olot.

L’alcalde de Besalú i el tinent de la Guardia civil tornen a reunir-se, ara amb quatre representants de les associacions olotines, per posar fi a la vaga. El senyor Freixas, però, no vol sentir a parlar ni d’augments de sou ni de tornar a agafar les treballadores acomiadades, és més, amenaça, ara ja de forma oficial, de traslladar la fabrica a Olot.

Una petita nota, mig amagada en els diaris, ens fa saber que el 26 de novembre el senyor Freixas ja ha traslladat la maquinària a Olot, on pagarà a les noves treballadores força més del que no va voler donar a les besaluenques.

Les treballadores de la fabrica de mitjons i mitges que el senyor Freixas tenia Tortellá van continuar la vaga fins el 4 de març de 1900, quan van aconseguir un petit augment de sou.