La caiguda i posterior reedificació de Santa Maria de Besalú (1744-1750)

«En lo die 4 de novembre del any 1744 entre deu y dotze del matí caigué tot lo sostre que se trobava sobre el cor de nostre iglesia de Santa Maria (Besalú) y malmeté tot lo cor y cadiras que avia fet fer lo prior Dr. Moxi, y las avia treballadas mestre Alsina de Olot. Gracias al Senyor que ningú prenguí mal.»

«Vuy die 7 desembre 1746 á les nou hores del matí poch més o menos, caigué la volta mayor de dita iglesia (Santa Maria de Besalú) ab gran estruendo que causá y gracias al Senyor que quant caigué ningú se trobava dins de dita iglesia, y aixi per Misericordia divina ningú prengué mal ni se asustá y sols caigué la volta major de dita iglesia y ab la caiguda de dita volta espetllá las llosas de la sepultura ó tomba del Ilustre Capitol qual se troba al mitg de dita iglesia.»
Les dues notícies aportades per Francesc Monsalvatje i les posteriors trobades en els llibres de comptes de la confraria de la Vera Creu ens fan ballar el cap. La volta major de l'església segons es diu a la notícia de 1746 seria la del transsepte, on fa poc es va descobrir un espai soterrar que ha aixecat molta polseguera. De fet, Carles Aulet ja el va excavar i en va treure molts ossos, pel que hem de creure que era la tomba dels canonges.
Llavors el cor havia d'estar sota la volta de la nau del mig de l'església que és la que va reedificar el mestre de cases olotí, Josep Tintorer.

L'enfonsament de les voltes i la falta de notícies posteriors ha dut a molts estudiosos i historiadors a suposar que l'església no es va reedificar mai. És és, hi ha qui ha dit que Santa Maria de Besalú va tenir la mateixa fi que la casa mare, Sant Ruf de Valença, assegurant que els canonges oficiaven a l'altar de Sant Miquel.

Res més lluny a la realitat!
A l'arxiu municipal de Besalú es conserven dues llibretes amb el comptes de la confraria de la Vera Creu que comprenen els anys 1688-1751. Són interessant pel fet que, enmig dels diners, explica com estava organitzada la confraria. A la sagristia de Santa Maria es guardaven tres bosses amb rodolins on s'hi introduïen els noms dels confrares segons les categories, eclesiàstics, confrares de Besalú i confrares de les rodalies. De cada bossa es treia un rodolí i la persona esdevenia paborde. 
No deixa de ser curiós que, a le llibretes, no es faci cap esment del col·lapse de les voltes. Ni quan es paguen als mestres de cases per reparar les voltes. 
A l'any 1747 es van contractar dos mestres de cases d'Olot, Esteve i Joan Vall per «reedificar la major part de la iglesia de Santa Maria de la present vila». Signaren uns rebuts per un valor de 87 lliures i 16 sous barcelonesos per la feina que feren els dies 8 d'abril, el 2 i el 7 de setembre, i el 8 i el 15 d'octubre.   

Hi ha encara uns altres rebuts d'un altre mestre de cases d'Olot, Josep Tintorer qui va rebre 90 lliures 10 sous per treballar durant cinc mesos refent la volta del mig de l'església i per «fer la pujada de les voltes petites de la iglesia de Santa Maria» per les quals s'han utilitzat 4.550 rajols i teules comprats a Jaume Manyach, rajoler de Besalú, per un preu de 20 lliures, 9 sous i 6 diners. Aquest fer la pujada ens podria indicar que les voltes petites eren de quart de volta. 
El 10 de maig de 1747, Jaume Manyach també va proporcionar, 600 teules per «ajuda de les obras de Santa Maria» que van costar 6 lliures. El 3 de juliol de dit any, feia un altre lliurament de teules i rajols per un valor de 10 lliures.

L'enfonsament de les voltes també van malmetre una cantonada de l'església i es va contractar a Joan Manyac per fer la reparació, netejar les canonades i altres obres menors, tot plegat tingué un cost de 7 lliures.

Les obres van durar vint-i-cinc mesos. Van caldre quatre mestres de cases i un nombre indeterminat de manobres. Pels contractes hem vist que el col·lapse va ser molt més gran que el que les dues notes feien suposar. Van caure la volta del transsepte, i una part de la volta del mig de l'església, i es van haver de refer les voltes de les naus laterals tot i que potser només algun tram, el més proper al transsepte.

Només faltava emblanquinar l'edifici. S'encomanà la feina al mestre de cases de Besalú Joan Manyach que va cobrar 9 liures «per lo treball de amblanquir la bolta de la Iglesia de Santa Maria de la present vila, Davant del Altar Major» i 15 sous per la resta de l’església.