PARLEM DE BESALÚ

  Els priors de Santa Maria eren, de temps immemorials, o com es deia en els documents “ de tant de temps que no hi ha memoria d’homens” els capellans majors de l’església parroquial de la vila, de fet ells mateixos deien que el comte bisbe Miró els va nomenar quan fa fundar la comunitat de canonges a Santa Maria de Besalú. En època dels abats de Sant Ruf, els priors van dividir el territori besaluenc en dues parròquies, la de la vila i la forana. I, encara, dividiren la forana en dues domes. Al costat esquerra del riu Fluvià crearen la doma de Fornells i al dret la doma de Pampilona. Cada setmana, un dels dos domers administrava l’església, és a dir, feien de setmaners. Per aquesta tasca el prior els cedia una part de les primícies que rebia de la parròquia forana. Les porcions eren tan minses que va dur a més d’un litigi per aconseguir-ne un augment. Amb els anys, la devoció popular, empesa pels mateixos eclesiàstics, va establir confraries que aviat tingueren altars on s’hi...

Salvador Mañach i Trias va néixer a Besalú el 2 d’octubre de 1825, fou el setè germà d’una nissaga de dotze fill que tingueren Vicenç Mañach i Francesca Trias. Malgrat que a Besalú hi havia dos serrellers, quatre ferres i dos ferrers manescals,  els seus pares l’enviaren a Figueres per fer d’aprenent en la serralleria ‘Talla Rama’. Ben aviat va arribar a ser el millor oficial del taller amb fama de saber fer uns treballs de molta qualitat. Amb aquesta fama i confiant amb les seves habilitats, l’any 1855, buscà a Barcelona ei va entrar a treballar a la casa de pianos Boisselot y Cia, que feia nou anys havia establer una sucursal a Barcelona al carrer Ponent número 16, que més tard fou comprada per l’empresa de pianos Bernareggi. Un canvi de feina el va dur a la fàbrica de Felip Muller, al carrer comte d’Asalto número 1, que tenia una gran reputació en la construcció de bàscules i caixes de seguretat. Allí, Salvador va aprendre els fonaments de la fabricació de caixes de cabda...

El projecte de dur el carbó de les mines d’Ogassa al port de Roses estava gairebé oblidat per culpa de la Guerra dels matiners quan l’Estat finalment acceptà la necessitat de carbó que tenia Barcelona “ principal centro de consumo del país ”, sobretot pels vaixells de guerra de la marina espanyola que feien escala en el port de la ciutat. Cap el 1857 diferents persones s’interessen per fer els estudis del traçat del nou projecte i en el 1861 els projectes entraran a discusió a les Corts. L’Estat té molt clar quin traçat vol i, per reforçar la "seva" línia fèrria,  nomena una comissió parlamentaria composta pels diputats Permanyer, Madoz, Figueroa, Pino Martín i Ugarte per decidir quin és el millor projecte. El 23 de març de 1861 la comissió va fer públic el seu dictamen amb el vot particular del senyor Ugarte. Evidentment aprovaren el traçat elegit pel govern, la ruta Ripoll-Vic-Granollers, la que tenia més dificultats tècniques. Ugarte la destaca precisament aqu...

Una de les coses que més va preocupar als lectors de les revistes científiques de finals del segle XIX i principis del segle XX fou el funcionament de "l’esfera copernicana de l’abat Safont”.  Recordem que Joan de Safont i de Ferrer va néixer a Besalú l’any 1789 i morí a Barcelona el 1847 que prengué l'hàbit benedictí i va arribar a ser l’abat del monestir de Sant Pau del Camp, de fet va ser l’últim abat abans de la desamortització. Ocupà la catedra de filosofia per seglars a Sant Pau, tasca que va continuar després de l’exclaustració a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. A partir de 1837 fou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, catedràtic de filosofia moral fonamental als Estudis Generals i catedràtic de lògica de la Universitat de Barcelona. També va ser vocal de la Junta Suprema i president de la dels successos polítics de Barcelona. Es diu que refusà un bisbat, però se mai s’esmentat quin. Des de 1812 va ser membre de la lògia ...

La nota necrològica publicada a La Vanguardia del diumenge 22 de juliol de 1894 descriu senyor Bosch com un home “ animoso y expansivo, todo entusiasmo, celo fe y ardimiento ” però sobretot com un home senzil que treballa en una sala relativament petita amb un escriptori modest, “ consistente en un simple pupitre adosado contra un lienzo de pared, situado en un extremo, en una especie de corredor ” de les oficines de l’empresa que dirigia amb els seus fills. Del seus primers anys a Besalú en diu molt poca cosa, no esmenta ni l’any del seu naixement, i no sap si va estudiar al Seminari de Girona o al Santuari del Collell, amb tot recalca que tenia un gran coneixement del llatí i era un gran aficionat als cants litúrgics, “ la única música que le arrobaba el alma ”. La ilustració Catalana del 30 de juny de 1881 també en fa una petita ressenya i esmenta que va néixer els vols de 1827 i que va iniciar els seus estudis en el seminari de Girona però no els va acabar. En Pere Bosc...

Esbrinar que li va passar al nostre besaluenc, aquest cop, és realment difícil. Tot i que la família ha conservat l’expedient militar d’Amadeu Jou, anomenat també en la documentació Font, Fon i Jon, saber el que va fer o li va passar mentre va estar a la Guerra de Cuba és gairebé impossible.  Els partes de guerrra  falsos o manipulats pel mateix exèrcit espanyol, els silencis emprats en algunes ocasions o  l'excés d'informació -sobretot de la premsa- complica no ja la comprovació dels fets sinó, també , dificulta la visualització de la ruta que hauria fet per terres cubanes. Amadeu Jou Desplans, fill de Josep i Francesca, ca néixer a Besalú el 27 de febrer de 1874 i feia de pagès quan, per edat, entrà en el sorteig de quintos del reemplaçament de 1893. La sort o la dissort el va dur a formar part del quota de jovent que havia de servir durant dotze anys a l’exèrcit. Se’l destina al regiment d’infanteria de Bailén núm. 24 amb seu a Logroño, on arribà el 6 de març...

Marià Berga i Felip , (1768-1772), natural de Girona, va iniciar la seva carrera de vares a Besalú Quan el van nomenar estava exercint en el bufet que Tomàs Jover i Salas tenia prop la Cort. Va fer el jurament el 19 d’agost de 1768. Es casà amb Ignasia Llaudes i d'Oriola, filla del qui fou Tinent Corregidor Joan Llaudes Benegas i de Ignasia d'Oriola i Guanter, germana del prior de Santa Maria de Besalú, Joan d'Oriola. José Higinio González de Castro , (1772-1775) era fill d’Oriola. Va rebre el despatx de nomenament per l'alcaldia major de Besalú el 12 de gener de 1772 a Vic, on exercia la seva primera vara i va jurar el càrrec el 17 de febrer. A Besalú, però, va iniciar una relació amb una dona casada i sembla ser que va participar en un complot per assassinar el marit d’aquesta. Descobert el complot, l’Audiència de Catalunya va ordenar el seu arrest i el posterior empresonament a Barcelona on Manuel de Roda va demanar permís per obrir-li un procés criminal. Se...