PARLEM DE BESALÚ

Totes les petites notes que s’han escrit sobre Jaume Albert diuen que era natural de Besalú i que va morir a Gandia el 26 d’agost de 1638 amb 47 anys, després d’haver estat membre de la Companyia de Jesús durant 31 anys. Les primeres notícies que tenim de Jaume Albert el situen a Calatayud el trienni 1620-1623 on va exercir de professor de filosofia. Entre els seus alumnes il·lustres destaca Baltasar Gracián autor d’«El Criticón». No se sap amb certesa quin any va tornar a Barcelona on també va ensenyar filosofia. Durant aquests anys, i en els posteriors, els membres de la Companyia de Jesús a la Corona d’Aragó tenien un sentiment a dir d’alguns, “massa localista”, de pertinença a una determinada terra i que no acceptaven de bon grat membres d’altres terres–encara que alguns estudiosos de la Companyia creuen que aquest era un sentiment generalitzat a tot Europa–. El malestar entre els jesuïtes de la Corona d’Aragó va augmentar quan a l’any 1627, hagueren de triar un procurador ...

El prevere Josep Arnautó, encarregat de l’avituallament de les partides de sometents del corregiment de Girona, signa, el 6 de febrer de 1810, un comunicat on explica que els comandants Fàbrega i Olivares s’havien assabentat de la marxa, d’Olot a Banyoles, que feia una divisió de soldats francesos amb quatre canons i decidiren atacar-los. Per això, van posar uns 300 homes emboscats prop la carretera per assaltar-los amb tot el que tenien. De resultes de l’acció moriren sis soldats enemics i feren gairebé 50 baixes entre ferits i presoners. El 2 de febrer, els mateixos comandants van rebre ordres de desallotjar els francesos que estaven aquarterats al turó de Santa Maria de Besalú. El comandant Fàbrega amb dues companyies havia de passar pel pont, mentre que, el comandant Olivares havia de vorejar la vila i entrar per la carretera d’Argelaguer amb dues companyies més. El comunicat explica que els homes d’Olivares tingueren problemes per creuar el Llierca i van arribar a Besal...

Els partes de guerra que els comandants de les tropes enviaven al quarter general solien publicar-se en diaris d’abast nacional o regional. Rebuscant notícies de Besalú he topat amb el Diario de Mallorca , Diario de Palma , Diario mercantil de Cádiz, Redactor general i la Gazeta de la regencia de España e Indias que publiquen els moviments de les tropes enemigues durant la guerra del Francès i els baixes que els “nostres” provoquen. Els partes estan redactats pels mateixos caps de les tropes nacionals i es veuen dos estils molt diferents. Un estil més impersonal com el del general en cap de l’exèrcit de Catalunya Narcís Gay o dels comandants Ángel Álvarez Sotomayor, Joan Fàbregas, Cosme Oliveras i Juan Caro, i un altre estil més personalista com l'emprat pel brigadier Francesc Rovira.  Veiem uns exemples: Diari de Mallorca, núm. 339. Data 6 de desembre de 1811. «Partes dirigidos a S. E. La Junta Superior por el brigadier D. Francisco Rovira con fecha del 10 del cor...

Tot sembla indicar que el tinent coronel retirat i propietari del turó de Santa Maria, Carles Aulet, va decidir ser el gran cronista de Besalú de finals del segle XIX i principis del XX. No tenia un ofici conegut llevat d'estar retirat de l’exèrcit i omplia el seu temps “restaurant” l’edifici de Santa Maria i escrivint cròniques del que succeïa a Besalú pels diaris. A voltes només feia petites notes gairebé telegràfiques, altres vegades eren històries quasi novel·lades amb un munt d’informació paral·lela. Es pot dir que les notes que Aulet envia a la premsa es poden aprofitar fins a la moll de l’os! La notícia que aquesta vegada trauré a la llum, i mai millor dit, és la inauguració de l’enllumenat elèctric de la vila de Besalú, ocorreguda el 27 de juny de 1897. Un esdeveniment que els besaluencs van convertir en un dia de festa grossa! Quadre de José Maria Tamburini, on es pot veure en primer terme la portada de Sant Pere i en segon terme el balcó de l'ajuntament...

Aquest cop deixo íntegre un article d'un acte d'exaltació de la senyera a Besalú i que l’autoritat militar pertinent va trobar provocador i va multar amb 250 pessetes per no estar d’acord amb la legislació vigent. Enguany la nostra festa major ha estat una gran festassa, degut a que l’agrupació catalanista d’aquesta vila, ben influent en la comarca, no sols per ser quins son els seus ideals, sinó per la respectabilitat dels que la dirigeixen, va destinar un dia de l’esmentada festa a la benedicció de la esplèndida senyera que s’havia fet. Vingué el dia senyalat, que era el dimecres. De bon matí els socis de l’Agrupació rumbejaven la seva insígnia, i dels pobles d’aquell indret de Catalunya Vella anaven venint amics i companys, a barrejar-hi les seves alegries i els seus entusiasmes. A les nou tothom feia via cap a la muntanyola de Besalú,  i on les runes de Santa Maria, l’antiga capella del palau comtal del segle XI, aplegaven als que havien matinat més. Aquelles d...

A finals de 1899, Besalú va patir una sèrie de conflictes laborals dels quals en foren protagonistes les dones, unes dones que van lluitar pels seus drets! No hi ha cap notícia dels desordres que es van produir a la vila en els documents de l’ajuntament, tot i que l’alcalde va haver de fer de mitjancer en més d’una ocasió. Els fets que narraren a continuació són trets de petites notes que, en el seu moment, van publicar la premsa catalana i espanyola. Les dates que  esmenten no es corresponen amb el dia dels fets sinó que són les de la publicació de la notícia. Uns dies abans del 20 d’octubre de 1899 Rafael Tencas va acomiadar algunes operaries de la fabrica de teixits de punt que tenia a Besalú. Les dones, trasbalsades, van aixecar una gran gatzara que va pertorbar la tranquil·litat de la vila i sembla ser que el fill del senyor Tencas o bé va perdre la paciència o bé va agafar por, però el cert és que va treure una pistola i va disparar. Com que no s’esmenta cap des...

El fill dels mestres de Serinyà, Josep Bosoms, tenia una gran passió, la prehistòria. Sovint anava a les coves de Serinya i les explorava fent algunes troballes prou interessant que van acabar per animar a la resta de la família a participar en la seva recerca. La fama de les coves era anterior a les visites dels Bosoms, però el fet que Josep marxés a estudiar a Barcelona i es posés en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya, li va permetre conèixer a mossèn Norber Font, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor. Molt aviat mossèn Font anà a Serinyà a visitar el museu prehistòric de la família. Poc després de la visita, començà a publicar un seguit d’articles en els diaris de l’època lloant als Bosoms i el museu. És més, aconsegueix que, el 5 de febrer de 1909, el Centre Excursionista de Catalunya convidi al fill Bosoms a fer una conferència  per parlar de les peces prehistòriques de les coves de Serinyà. Desprès de conferència foren molts els especialistes que...