PARLEM DE BESALÚ

Els partes de guerra que els comandants de les tropes enviaven al quarter general solien publicar-se en diaris d’abast nacional o regional. Rebuscant notícies de Besalú he topat amb el Diario de Mallorca , Diario de Palma , Diario mercantil de Cádiz, Redactor general i la Gazeta de la regencia de España e Indias que publiquen els moviments de les tropes enemigues durant la guerra del Francès i els baixes que els “nostres” provoquen. Els partes estan redactats pels mateixos caps de les tropes nacionals i es veuen dos estils molt diferents. Un estil més impersonal com el del general en cap de l’exèrcit de Catalunya Narcís Gay o dels comandants Ángel Álvarez Sotomayor, Joan Fàbregas, Cosme Oliveras i Juan Caro, i un altre estil més personalista com l'emprat pel brigadier Francesc Rovira.  Veiem uns exemples: Diari de Mallorca, núm. 339. Data 6 de desembre de 1811. «Partes dirigidos a S. E. La Junta Superior por el brigadier D. Francisco Rovira con fecha del 10 del cor...

Tot sembla indicar que el tinent coronel retirat i propietari del turó de Santa Maria, Carles Aulet, va decidir ser el gran cronista de Besalú de finals del segle XIX i principis del XX. No tenia un ofici conegut llevat d'estar retirat de l’exèrcit i omplia el seu temps “restaurant” l’edifici de Santa Maria i escrivint cròniques del que succeïa a Besalú pels diaris. A voltes només feia petites notes gairebé telegràfiques, altres vegades eren històries quasi novel·lades amb un munt d’informació paral·lela. Es pot dir que les notes que Aulet envia a la premsa es poden aprofitar fins a la moll de l’os! La notícia que aquesta vegada trauré a la llum, i mai millor dit, és la inauguració de l’enllumenat elèctric de la vila de Besalú, ocorreguda el 27 de juny de 1897. Un esdeveniment que els besaluencs van convertir en un dia de festa grossa! Quadre de José Maria Tamburini, on es pot veure en primer terme la portada de Sant Pere i en segon terme el balcó de l'ajuntament...

Aquest cop deixo íntegre un article d'un acte d'exaltació de la senyera a Besalú i que l’autoritat militar pertinent va trobar provocador i va multar amb 250 pessetes per no estar d’acord amb la legislació vigent. Enguany la nostra festa major ha estat una gran festassa, degut a que l’agrupació catalanista d’aquesta vila, ben influent en la comarca, no sols per ser quins son els seus ideals, sinó per la respectabilitat dels que la dirigeixen, va destinar un dia de l’esmentada festa a la benedicció de la esplèndida senyera que s’havia fet. Vingué el dia senyalat, que era el dimecres. De bon matí els socis de l’Agrupació rumbejaven la seva insígnia, i dels pobles d’aquell indret de Catalunya Vella anaven venint amics i companys, a barrejar-hi les seves alegries i els seus entusiasmes. A les nou tothom feia via cap a la muntanyola de Besalú,  i on les runes de Santa Maria, l’antiga capella del palau comtal del segle XI, aplegaven als que havien matinat més. Aquelles d...

A finals de 1899, Besalú va patir una sèrie de conflictes laborals dels quals en foren protagonistes les dones, unes dones que van lluitar pels seus drets! No hi ha cap notícia dels desordres que es van produir a la vila en els documents de l’ajuntament, tot i que l’alcalde va haver de fer de mitjancer en més d’una ocasió. Els fets que narraren a continuació són trets de petites notes que, en el seu moment, van publicar la premsa catalana i espanyola. Les dates que  esmenten no es corresponen amb el dia dels fets sinó que són les de la publicació de la notícia. Uns dies abans del 20 d’octubre de 1899 Rafael Tencas va acomiadar algunes operaries de la fabrica de teixits de punt que tenia a Besalú. Les dones, trasbalsades, van aixecar una gran gatzara que va pertorbar la tranquil·litat de la vila i sembla ser que el fill del senyor Tencas o bé va perdre la paciència o bé va agafar por, però el cert és que va treure una pistola i va disparar. Com que no s’esmenta cap des...

El fill dels mestres de Serinyà, Josep Bosoms, tenia una gran passió, la prehistòria. Sovint anava a les coves de Serinya i les explorava fent algunes troballes prou interessant que van acabar per animar a la resta de la família a participar en la seva recerca. La fama de les coves era anterior a les visites dels Bosoms, però el fet que Josep marxés a estudiar a Barcelona i es posés en contacte amb el Centre Excursionista de Catalunya, li va permetre conèixer a mossèn Norber Font, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor. Molt aviat mossèn Font anà a Serinyà a visitar el museu prehistòric de la família. Poc després de la visita, començà a publicar un seguit d’articles en els diaris de l’època lloant als Bosoms i el museu. És més, aconsegueix que, el 5 de febrer de 1909, el Centre Excursionista de Catalunya convidi al fill Bosoms a fer una conferència  per parlar de les peces prehistòriques de les coves de Serinyà. Desprès de conferència foren molts els especialistes que...

No hi ha dades de quan ni d'on va néixer Antoni Albert. El trobem per primera vegada documentat a Besalú, el 21 de maig de 1693, en el llibre de matrimonis de la parròquia de Sant Vicenç, quan es casa amb Francesca Serra, filla d'en Pere Serra, apotecari de Besalú mort l'any 1698, i de la Geltrudis. L’any següent al seu casament comença a treballar de passant del notari reial Miquel Subirós -que va escriure una Informatio ad futuram rey memorian, que fou lliurada al pel síndic de la vila a les Corts celebrades a Barcelona, Josep Costa-. A Aviat, 1696, està al capdavant d’una notaria de Besalú, ara bé, quina? La documentació a vegades diu que és el notari reial i en altres ocasions que ho és de la notaria de Sant Pere. A Antoni Albert no li costa res entra en el tarannà de la vila. A l'any 1699, els jurats Ferrer, Llorens, Cruset i Veí el trien per exercir els càrrecs de secretari i clavari de la vila (tresorer). A partir d’aquest moment i fins la seva mort es...

El Boletín oficial de la Provincia de  Girona es va començar a publicar el 24 de maig de 1834. En aquest primer número es publica la reorganització territorial que es va aprovar el 21 d’abril de 1834. Així la província de Girona queda dividida en sis partits judicials, Figueres, Girona, La Bisbal, Olot, Ribes i Santa Coloma de Farners. La instrucció publica apareix en el segon número. S'informa de la formació de la Junta superior de escoles, segons disposa l’article 137 del reglament de 1825, composen la junta el senyor José Marcos de Sayz, Corregidor de Girona i governador militar i polític interí, el canonge de la col·legiata de Sant Feliu Narcís Xifreu, els mestres de primeres lletres Josep Nató i Antoni Soler, i el vocal secretari Francisco González. Continua el Boletín deixant “perles per l’educació” dels infants, quan publica, per primera vegada, una  Real orden  que recomana a totes les cases d’instrucció primària l’art d’escriure amb lletra bastarda espanyola...