PARLEM DE BESALÚ

 Maur de Sablayrolles va néixer a Mazamet, entre Carcassona i Albí, el 3 de desembre de 1873. Als 13 anys entrà de novici en el monestir d’Encalcat on va estudiar música i cant. L’abat d’Encalcat va demanar al prior de Solesmes, Andreu Mocquerau, -gran especialista de gregorià i considerat el millor mestre d’aquest art al món- que ensenyés cant gregorià als monjos i novicis del seu monestir. Sablayrolles fou un alumne avantatjat i quan Mocquerau tornà a Solesmes el va cridar per acabar de polir els seus estudis. Molt aviat el pare Maur comença a donar conferències a diferents ciutats franceses i alemanyes fins que li van encarregar fotografiar els documents gregorians espanyols. Poc abans de començar la tasca, la seva comunitat es trobà amb l'atzucac d'obeir una llei francesa sobre associacions aprovada l’1 de juliol de 1901 que va significar que molts monjos, tinguessin que exiliar-se. Els benedictins d’Encalcat anaren a raure  primer a Parramon, Vall de Ribes (1903)...

Benet Vila va néixer a Besalú el 17 d'agost de 1685. El seu pare, Tomàs Vila, fou notari de la vila, mestre de gramàtica i capità dels voluntaris de Besalú durant la Guerra de Successió.             Ens consta que ja era clergue l'any 1705 quan Esperança Pons i Sunyer de la vila de Cabanelles el presenten per l’obtenció del benefici de Santa Maria de dita vila. A l’any 1710, Vila fundà un personat dotat de 25 lliures i l’any següent obté, a instàncies dels pabordes de la confraria del Corpus de Sant Vicenç de Besalú, el benefici d’aquest altar que romania vacant per l’òbit de Francesc Ferran, domer de Fornells. En el decurs de l'any 1716, els examinadors sinodals el declaren hàbil per una doma a Besalú. Poc després, Vila crea un personat de 100 lliures que un any més tard augmentarà amb 450 lliures més i el permutarà amb Josep Trias, obtentor de la doma de Pampilona.  L’any 1719, el vicari general li confereix el benefici de Sant Miquel ...

              L’any 1844 la companyia “Veterano Cabeza de Hierro” que operava a Sant Joan les Abadesses i tenia la seu a Barcelona, es veié amb la necessitat de traslladar de forma econòmica el carbó que treia de les mines de Surroca i Ogassa (Ripollès). La junta de l’empresa va optar per crear una nova companyia, que va anomenar “Camino de hierro titulado del serenísima infanta doña Maria Luisa Fernanada”, per construir un ferrocarril dels anomenats de sang i dur els seus productes al port de Roses. Dibuix d'un ferrocarril de sang. A la memòria que van presentar a la reina Isabel II, feren constar la qualitat del carbó amb uns estudis realitzats per l’enginyer inspector de mines del districte d’Aragó i Catalunya , Bernabé Sánchez Dalp, i el catedràtic de química aplicada a les arts de l’il·lustre Junta de Comerç de Catalunya, Josep Roura. Una Real ordre aprovada el 10 de juliol de 1844 autoritzà a nova ...