PARLEM DE BESALÚ

A la B iblioteca Nacional i a l’arxiu de la Corona d’Aragó es conserven diversos manuscrits intitulats ‘Corregimiento de Gerona’ que, en línies generals, són el procés de transformació de la vegueria de Girona i sotsvegueria de Besalú en el corregiment de Girona, complint el manament de l’article 34 del Decret de Nova Planta. El primer dels manuscrits esmentats inicia les seves línies amb aquestes paraules: « Manda su Majestad que el corregimiento de Gerona comprenda el veguerío de Gerona, y el subveguerío de Besalú debiendo residir el Corregidor en Gerona con un Teniente letrado, y otro en Besalu o Figueras. A Este Corregimiento le han quitado los lugares de Riells, y de San Salvador de Breda, que le tocaba per ser antes veguerío de Gerona, y ahora son al Corregimiento de Mataró ». Segons el redactat del Decret de N ova Planta , les autoritats borbòniques dubtaven on havien d’establir el segon jutjat: Besalú era un vila petita en franca decadència i Figueres mostrava una major...

Manuel Prats era fill de Barcelona on va viure fins els 20 anys. Ja havia estudiat filosofia i dos anys de teologia quan sentí la   crida i va entrar a la congregació de benedictina claustral tarraconense, fent dos anys del noviciat al monestir de Sant Pau de Barcelona, i els restants al monestir de Sant Pere de Besalú, on va professar. Durant els anys que va romandre a Besalú fou el corrector o abat de la Venerable Congregació dels Dolors   i a l’any 1739 en fou també el prior. Físicament era un home d’estatura mitjana, de cabell fos, barba serrat, moreno de pell amb la cara prima i picada per la verola. Es va integrar ràpidament a la vida de la vila de Besalú, a tots nivells, segurament a masses nivells, cosa que li va portar problemes amb la Santa Inquisició. El Sant Tribunal li va obrir un sumari arrel d’una carta, datada el 15 d’agost de 1737, que el llicenciat Francesc Ruira, jesuïta, va escriure per encàrrec de Margarida H. de Serinyà. El fiscal del Tribunal, v...