PARLEM DE BESALÚ

Marià Berga i Felip , (1768-1772), natural de Girona, va iniciar la seva carrera de vares a Besalú Quan el van nomenar estava exercint en el bufet que Tomàs Jover i Salas tenia prop la Cort. Va fer el jurament el 19 d’agost de 1768. Es casà amb Ignasia Llaudes i d'Oriola, filla del qui fou Tinent Corregidor Joan Llaudes Benegas i de Ignasia d'Oriola i Guanter, germana del prior de Santa Maria de Besalú, Joan d'Oriola. José Higinio González de Castro , (1772-1775) era fill d’Oriola. Va rebre el despatx de nomenament per l'alcaldia major de Besalú el 12 de gener de 1772 a Vic, on exercia la seva primera vara i va jurar el càrrec el 17 de febrer. A Besalú, però, va iniciar una relació amb una dona casada i sembla ser que va participar en un complot per assassinar el marit d’aquesta. Descobert el complot, l’Audiència de Catalunya va ordenar el seu arrest i el posterior empresonament a Barcelona on Manuel de Roda va demanar permís per obrir-li un procés criminal. Se

           El 12 de març de 1715 es publicà un Decret pel qual Felip V ordenava al Consell de Castella elaborés un consulta sobre com hauria de ser la nova estructura política a Catalunya. Uns dies més tard és demanava, per separat, a Francesc Ametller i a José Patiño que els confeccionin.   Tardaren un mes en tenir-los enllestits i tots dos arriben a la conclusió que seria contraproduent nomenar militars pel càrrec de Corregidor, que seria més adequat que fossin de Lletres o de Capa y Espada tal com es feia a Castella. Si bé en un primer moment es va acceptar molt aviat es canvià d'opinió i passaren a ser militars. Ara bé, els dos informes discrepaven sobre els alcaldes majors. Mentre Ametller creia que se n’havia de prescindir per motius econòmics, Patiño en va dibuixar el mapa geogràfic, va fer recompte de quants en necessitaria i on s’havien d’establir. Així Barcelona tingué dos tinents lletrats (alcaldes majors) [1] residents a la capital, Girona, Mataró, Vic, Manresa, T

A la B iblioteca Nacional i a l’arxiu de la Corona d’Aragó es conserven diversos manuscrits intitulats ‘Corregimiento de Gerona’ que, en línies generals, són el procés de transformació de la vegueria de Girona i sotsvegueria de Besalú en el corregiment de Girona, complint el manament de l’article 34 del Decret de Nova Planta. El primer dels manuscrits esmentats inicia les seves línies amb aquestes paraules: « Manda su Majestad que el corregimiento de Gerona comprenda el veguerío de Gerona, y el subveguerío de Besalú debiendo residir el Corregidor en Gerona con un Teniente letrado, y otro en Besalu o Figueras. A Este Corregimiento le han quitado los lugares de Riells, y de San Salvador de Breda, que le tocaba per ser antes veguerío de Gerona, y ahora son al Corregimiento de Mataró ». Segons el redactat del Decret de N ova Planta , les autoritats borbòniques dubtaven on havien d’establir el segon jutjat: Besalú era un vila petita en franca decadència i Figueres mostrava una major