PARLEM DE BESALÚ

Esbrinar que li va passar al nostre besaluenc, aquest cop, és realment difícil. Tot i que la família ha conservat l’expedient militar d’Amadeu Jou, anomenat també en la documentació Font, Fon i Jon, saber el que va fer o li va passar mentre va estar a la Guerra de Cuba és gairebé impossible.  Els partes de guerrra  falsos o manipulats pel mateix exèrcit espanyol, els silencis emprats en algunes ocasions o  l'excés d'informació -sobretot de la premsa- complica no ja la comprovació dels fets sinó, també , dificulta la visualització de la ruta que hauria fet per terres cubanes. Amadeu Jou Desplans, fill de Josep i Francesca, ca néixer a Besalú el 27 de febrer de 1874 i feia de pagès quan, per edat, entrà en el sorteig de quintos del reemplaçament de 1893. La sort o la dissort el va dur a formar part del quota de jovent que havia de servir durant dotze anys a l’exèrcit. Se’l destina al regiment d’infanteria de Bailén núm. 24 amb seu a Logroño, on arribà el 6 de març de 18

Marià Berga i Felip , (1768-1772), natural de Girona, va iniciar la seva carrera de vares a Besalú Quan el van nomenar estava exercint en el bufet que Tomàs Jover i Salas tenia prop la Cort. Va fer el jurament el 19 d’agost de 1768. Es casà amb Ignasia Llaudes i d'Oriola, filla del qui fou Tinent Corregidor Joan Llaudes Benegas i de Ignasia d'Oriola i Guanter, germana del prior de Santa Maria de Besalú, Joan d'Oriola. José Higinio González de Castro , (1772-1775) era fill d’Oriola. Va rebre el despatx de nomenament per l'alcaldia major de Besalú el 12 de gener de 1772 a Vic, on exercia la seva primera vara i va jurar el càrrec el 17 de febrer. A Besalú, però, va iniciar una relació amb una dona casada i sembla ser que va participar en un complot per assassinar el marit d’aquesta. Descobert el complot, l’Audiència de Catalunya va ordenar el seu arrest i el posterior empresonament a Barcelona on Manuel de Roda va demanar permís per obrir-li un procés criminal. Se

           El 12 de març de 1715 es publicà un Decret pel qual Felip V ordenava al Consell de Castella elaborés un consulta sobre com hauria de ser la nova estructura política a Catalunya. Uns dies més tard és demanava, per separat, a Francesc Ametller i a José Patiño que els confeccionin.   Tardaren un mes en tenir-los enllestits i tots dos arriben a la conclusió que seria contraproduent nomenar militars pel càrrec de Corregidor, que seria més adequat que fossin de Lletres o de Capa y Espada tal com es feia a Castella. Si bé en un primer moment es va acceptar molt aviat es canvià d'opinió i passaren a ser militars. Ara bé, els dos informes discrepaven sobre els alcaldes majors. Mentre Ametller creia que se n’havia de prescindir per motius econòmics, Patiño en va dibuixar el mapa geogràfic, va fer recompte de quants en necessitaria i on s’havien d’establir. Així Barcelona tingué dos tinents lletrats (alcaldes majors) [1] residents a la capital, Girona, Mataró, Vic, Manresa, T