Entrades

Què sabem del Besalú comtal? Radulf comte de ..., on?

Imatge
       És una bona pregunta. Què en sabem? Tenim molts relats que ens narren una història, sempre la mateixa, sense discrepàncies. Això ens fa suposar que és certa, però ho és? Fa poc vaig publicar un article que intenta demostrar que el comte Radulf [1] no podia haver estat comte de Besalú. Això contradiu els relats que ens han presentat i a més a més modifica lleugerament la història del comtat. Les notícies que tenim de Barcelona fins a l’any 911, són purament eclesiàstiques i, endemés, no s’hi esmenta el nom de cap comte. El mateix Ramon d’Abadal admetia que no havia trobat cap document que relaciones el comte Guifré el Pilós amb el comtat de Barcelona. Llavors d’on surt la idea de que Guifré el Pilós era el comte de Barcelona?   Hi ha dos motius que sobresurten per lligar aquest idea. La necessitat que tingueren els descendents del Pilós que tenir un passat “digne” que els remuntava a la mateixa família imperial franca i el fet de confondre vida de dos Guifré, el Pilós i en Borrel

Antoni Quer, prior de Santa Maria de Besalú 1614-1628

Imatge
  El primer esment d’Antoni Quer el trobem en els documents de la unió de les rendes de Santa Maria de Besalú amb l’ardiaconat de Vic. En una carta datada a Ventosilla el 10 d’octubre de 1601, el rei Felip III mana al seu ambaixador a Roma, Gonzalo Fernández de Córdoba, duc de Sessa, que posi tots els impediments possibles per silenciar Antoni Quer o qualsevol altre que pretengui el priorat de Besalú. [1] La notícia de la pretensió de Quer arribava a Girona abans del mes d’abril de 1602. De fet, Jeroni Colomer, aquells dies membre del consell de la vila de Besalú i síndic nomenat per dur els temes que afecten Santa Maria, comentava aquest fet amb l’ardiaca de Vic: « que un tal Quer, lo qual es en Roma, havia impetrat lo priorat de manera que es deia públicament y quan a mi mo digueren men vaig riure, y donils la raho que feia maravella tal, creguessen que lo papa donaria lloch a impetrar ninguna persona que primer no fos declarada a Tarragona que no tenia lloch la unió del ardiaconat

Miquel Tormo, prior de Santa Maria de Besalú (1549?-1599)

Imatge
  Són molt poques les notícies que tenim de Miquel Tormo, últim prior comendatari de Santa Maria de Besalú, i gairebé totes ens han arribat de forma indirecta [1] . Miquel Tormo fou el 63è President de la Generalitat de Catalunya (1553-1554) elegit a mitjan trienni per a substituir al seu oncle, Joan Tormo, bisbe de Vic i 62è President de la Generalitat (1552-1553) que va morir pocs mesos després de ser elegit. Molt sovint ha estat confós amb l’abat de Sant Pere de Besalú Joan Tormo (1551-1573). És possible que ambdós, prior i abat, estiguessin emparentats amb el també esmentat bisbe de Vic. Una de les primeres notícies que tenim de Miquel Tormo a Besalú la trobem enmig de la documentació de Santa Maria de Besalú conservada a Girona. És un recull de nomenaments de procuradors nomenats per dur el dia a dia del priorat: « Als 14 de 8bre de 1549 [2]   en lo capbreu del Priorat de l’O foli 10, retro. Don Miquel de Tormo com a Prior de Besalú crea per son vicari general a Miquel Barbag

La família del prior Joan d'Oriola i Guanter

Imatge
  A l’any 1725, el prior de Santa Maria de Besalú, Josep Moixí, va permutar el priorat amb Baltasar Descatllar i Bonaselva (1725-1745) a canvi d’un personat molt elevat. Baltasar era el besnet del matrimoni ripollès Bernat Manuel de Tord i Mai i Estàsia Descamps que tingueren  tres fills, Manuel, Maria Teresa i Anna. (Quadre 1). La darrera filla esmentada es va casar amb Climent Descatllar, baró de Prullans i foren els pares de Josep Descatllar, casat amb la Rafaela Bonaselva; Jaume, casat amb Maria Baulo, Joan Baptista, abat de Sant Esteve de Banyoles (1730-1744) i Maria Gràcia casada amb Josep Pastor i de Mora que tingueren quatre fills: Josepa, Maria Gràcia, Josep i Francesc, abat de Sant Pere de Besalú (1715-1735). És a dir, Baltasar Descatllar era un nebot de Joan Baptista Descatllar i Tord abat de Sant Esteve de Banyoles i cosí de l’abat de Sant Pere de Besalú, Francesc Pastor i Descatllar. (Quadre 2). Tots aquests abats i priors foren els fills segons que van cursar estudis de d