PARLEM DE BESALÚ

  Lletra: Manuel Cañete va néixer a Sevilla l’any 1822 i va morir a Madrid el 1891. Fou escriptor, crític i periodista. Va ingressar en l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i en la Reial Acadèmia Espanyola on ocupà la Cadira S (1858-1891). Música: José Casares era nat a Granada, on va estudiar música. Molt aviat es va traslladar a Madrid precedit per una certa fama que va adquirir quan va fer unes adaptacions musicals de les rimes de Bécquer. Casares va col·laborar amb Cañete, Oudrid i Caballero escrivint la música d’algunes sarsueles: Beltrán y la Pompadour, (Cañete), 1872.    ! Este joven me conviene! , (Ricardo Calatañazor) col·labora amb Manuel Fernández Caballero, 1874-75.    Las nueve de la noche . (Gaspar Gómez Trigo y Francisco Bermejo Caballero) col·labora amb Manuel Fernández Caballero, 1875-6. Blancos y Azules , (José M. Nogués y Rafael M. Liern) col·labora amb Manuel Fernández Caballero y Cristóbal Oudrid, 1876.    La Banda del rey . (Emilio Álvarez)

  L’Institut d’Estudis Gironins va convocar, febrer de 2019, un congrés : Hospitalitas et Caritas : Hospitals, cases de beneficència i caritat a Girona al llarg de la seva història , que s’havia de celebrar l’any següent. Poc després, per una d’aquelles casualitats que a vegades passen, vaig trobar a un dels organitzadors del congrés que em va proposar fer un escrit sobre l’hospital de Besalú. Vaig declinar la seva proposta, potser massa de pressa, argumentant que no hi havia prou documentació per fer un article sobre dit hospital. (Em vaig equivocar, la prova d’aquest error la trobareu publicada en el llibre que va editat l’IEG en els anals de 2020, “ Retalls de la història de l’hospital de pobres de Besalú” ). Oblidat, de moment, el tema de l’hospital vaig continuar amb la recerca de notícies publicades a la premsa antiga i en vaig trobar una de prou enigmàtica: El Constitucional (Girona) de 14 d’agost de 1885 es podia llegir “ Dícese que ha fallecido una mujer anciana de resultas